Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2013

#10 | Ciudad Deportiva - San Vicente del Raspeig

Tere, Conchi i Jesús Desconec si van sortir justos pel partit o van dinar a San Vicente, o a Alacant. Forces en tenien, i sobrades. La Tere, la Conchi i el Jesús van ser els aficionats més animosos del Novelda dissabte passat a San Vicente del Raspeig. Amb ells, una altra dona, vestida de carrer, que duia la veu cantant i mai millor dit. Un megafon pot arribar a ser l'arma de destrucció massiva més poderosa mai coneguda i servidor, massoquista com pocs, va decidir viure la segona part al seu costat. Bé, a uns 15 metres per respecte i amor al meu timpà esquerre. Un Novelda que l'any passat va arribar a somiar amb el campionat i amb la Segona B i que ara, després de tres victòries en quatre partits, fuig de la zona de descens a Regional Preferent. Un Novelda que amb el seu 0-2 de dissabte, impedia que el Jove dormís en posició de playoff d'ascens a bronze. Era un dissabte de mites, alguns amb qui comptàvem i d'altres totalment inesperats. En les darrere

#9 | Sagnier - El Prat de Llobregat

Toca reformular. He demanat consell al PSC de l'Hospitalet, entesos en la matèria, però m'han derivat al PSC autonòmic, el del Navarro, i m'han dit tot el contrari. Bé... la manca de temps lliure fa que un no pugui dedicar el temps que voldria a aquest petit espai, però també és cert que ho vaig advertit quan vaig obrir. Total, que d'ara en endavant la idea, llevat que el partit tingui prou teca, el format de les entrades tindrà les fotos o els vídeos com a eix fonamental. I és que en algunes ocasions, cal picar, picar i picar per trobar moments graciosos, anècdotes destacables que tinguin cert interès sense imatge. I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, ens agafarem al tòpic per reconstruir aquest 'The Catalan Groundhopper'. I ho fem amb un clàssic dels camps de futbol de debò, amb els sortejos del descans. La rifa, el pernil, el cistell o un apartament a Torrevella, quan els equips alacantins tenien diners per ser en zona

#8 | Can Dragó - Barcelona

Recordo no fa massa mesos haver llegit a Twitter gent que es plantejava la justícia de la permanència del Getafe a la Lliga BBVA en base a la poca afluència de públic al seu estadi i a l'escassa massa social de l'equip del sud de Madrid. Personalment, com diríem en castellà, em sembla "mezclar churras con merinas". Qualsevol club i qualsevol equip té dret a competir d'acord amb el que estableix la normativa esportiva i d'acord amb els resultats i el respecte al reglament vigent. Ho pot fer el Getafe a Primera i ho pot fer, si així ho permet la llei, el Tecnofútbol a Primera Catalana. Van ser molts, premsa inclosa, els qui van criticar la compra de plaça d'aquest equip, que l'any passat era a Quarta Catalana. No van fer res il·legal. Alguns s'en fotien de "l'afició del Tecnofútbol". Segurament la mateixa que el San Pancracio, amb 44 anys d'existència, la del Joanetes o la de l'Abadessenc. De fet, només calia veure l'

#7 | Barri Centre - Sant Joan Despí

Em podran qualificar de malalt, de friki i de moltíssimes altres coses. Segurament tingueu raó, però en el fons, molt en el fons, alguna neurona em fa reaccionar i prendre decisions amb una mica de sensatesa. Una d'elles és no mullar-me quan veig un partit de futbol... Bé, això si no juga l'Hospi a l'Estadi, on cal ser fidel i mantenir la zona de general, dempeus, a l'atac riberenc, caigui el que caigui. Però fora d'aquí, toca buscar alternatives. I vora casa, tampoc podem dir que hi hagi massa camps on una petita tribuna coberta permeti veure futbol aixoplugat i mínimament previngut de les inclemències meteorològiques. D'aquests pocs camps, dos són a Sant Joan Despí i entre les Planes i el Barri Centre, dissabte passat ens vam decidir pel camp més proper a l'estació de Rodalies d'aquesta localitat del Baix Llobregat, 6-7 minuts des de l'Hospitalet, dues estacions i uns deu minuts de passeig en direcció nord per arribar a un camp que és a to

#6 | Castalia - Castelló de la Plana

"Les xicotes de Xixona s'han comprat una romana, pa pesar-se les mamelles dos voltes a la setmana. Si vols que te les pesen, posa't panxa cap amunt i voràs què polseguera que t'ix pel forat del cul" . És un dels passatges de " La manta al coll ", una cançó tradicional valenciana que malgrat incloure en la seva lletra la coneguda platja alacantina del Postiguet va sonar diumenge passat al cada cop menys 'Nou' Castalia. Per sorpresa meva, és clar. Com sorpresa va ser arribar als voltants de l'Estadi del Club Deportivo Castelló (denominació utilitzada per megafonia durant el partit) i veure la quantitat de gent que hi havia en un derbi com és el Castelló-Borriol... a Tercera Divisió. Cues per adquirir les entrades pel partit i ambient de futbol a fora i a dins. 'Tifos', càntics, nervis, xiulets, ovacions al contrari i ingredients suficients com per garantir que el futbol de Tercera, lluny de ser modest, té ben poc a envejar al futbol

#5 | Vicent Martínez Català - Manises

"Doctor, doctor, le hice caso: me he follado a todas las putas de Valencia y sigo con ardores" - "¡Le dije sal de frutas, caballero!" . Entre whiskies i ginebres, enmig d'una prèvia d'un partit de l'Hospi. Així va irrompre un home en el bar de concentració de Manises previ a l'Huracán 1-1 Hospi, excusa per il·lustrar aquest cinquè article de "The Catalan Groundhopper". Mr. X (diria que no va descobrir la seva identitat) era el cap visible d'un grup peculiar pel que fa a estil i, sobretot, a estat. Històries i verborrea sobre el futbol i sobre Huracán, l'amable local ens indicava que el futur d'Huracán CF era més aviat curt si teníem en compte el camp nou que s'estava construïnt a una zona que ell va anomenar "la Torre". Això sí, preguntat si aniria al camp no va dubtar en respondre que no. Això malgrat les iniciatives endegades per l'entitat que presideix Toni Hernández, tot un model de treball i esforç en