TheCatalanGroundhopper

Benidorm Club de Fútbol 1964-2017. Així podrà resar la làpida que enterrés, per sempre, un històric del futbol mediterrani. Ahir dijous, tal com van publicar diversos mitjans, el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar l'extinció del club, tal com ja va indicar el Jutjat Mercantil número 1 d'Alacant el passat 9 de març. És el final, ara sí definitiu, d'una entitat que va tenir un pas important per la categoria de bronze del futbol espanyol, amb 19 temporades a Segona Divisió B d'ençà que hi debutés el curs 1987-1988 amb quatre descensos intermitjos abans del darrer, cruel, en una eliminatòria de permanència contra el Betis B, la primavera de 2011. El curs 2010-2011 va ser, de fet, l'últim en què el Benidorm Club de Fútbol va competir oficialment, ja que el deute que acumulava en aquell moment, unit al descens a Tercera Divisió, va ser una llosa massa pesada per al club de la Marina Baixa, un dels diversos damnificats de la metàstasi de la bombolla immobilià

Hi ha gent que es marca com a objectiu vital córrer una marató, fer-se una selfie al Taj Mahal, ballar sardanes... i d'altres que saltem d'alegria si podem assistir a un partit entre les seleccions d'Andorra i les Illes Fèroe. Què voleu que hi faci? Sóc així d'imbècil. 25 de juliol de 2015; a Sant Petesburg hi té lloc el sorteig de la fase classificatòria per a la Copa del Món de 2018 que se celebrarà a Rússia. L'atzar -o les boles calentes- van voler que dos dels equips més modestos de la zona europea, les Illes Fèroe i Andorra, quedessin enquadrats, juntament amb Portugal, Suïssa, Hongria i Letònia, al mateix grup: el B. Fa, doncs, gairebé dos anys que el destí estava marcat: el 25 de març de 2017, ambdues seleccions s'enfrontarien a l'Estadi Nacional, la nova casa del combinat tricolor d'ençà que el 2014 fos inaugurat davant el País de Gal·les (1-2 favorable als visitants). Servidor, és clar, no podia fallar a la cita. Fos com fos. Si calia,

Com bé sabeu, fa una mica més de mig any que vaig decidir posar punt i a part al Blog de l'Hospi, una criatura esbojarrada que va tenir set anys i escaig de vida abans que diferents circumstàncies, més alienes que no pas pròpies -ai, els deserts- em fessin veure que era hora d'aparcar-ho i de viure i noves emocions i experiències. Fins ara, la decisió s'ha demostrat correcta, però la desconnexió del món del futbol és inevitable; hi ha cops en què un vol opinar o escriure i no en té prou amb un parell de tuits per expressar-ho. Vaja, que ve de gust escriure, de tant en tant, sense l'obligació de l'actualitat, ni aquella sensació d'estar fent tasques a deshores, d'estar pendent dels fitxatges, de la gent que afusella informacions o d'haver de fer el joc a personatges més preocupats de posicionar-se de cara al seu interès que no pas de cercar el bé comú. L'excusa, al final, ha estat recuperar, redissenyar i actualitzar "The Catalan Groundhoppe