Com bé sabeu, fa una mica més de mig any que vaig decidir posar punt i a part al Blog de l'Hospi, una criatura esbojarrada que va tenir set anys i escaig de vida abans que diferents circumstàncies, més alienes que no pas pròpies -ai, els deserts- em fessin veure que era hora d'aparcar-ho i de viure i noves emocions i experiències. Fins ara, la decisió s'ha demostrat correcta, però la desconnexió del món del futbol és inevitable; hi ha cops en què un vol opinar o escriure i no en té prou amb un parell de tuits per expressar-ho. Vaja, que ve de gust escriure, de tant en tant, sense l'obligació de l'actualitat, ni aquella sensació d'estar fent tasques a deshores, d'estar pendent dels fitxatges, de la gent que afusella informacions o d'haver de fer el joc a personatges més preocupats de posicionar-se de cara al seu interès que no pas de cercar el bé comú. L'excusa, al final, ha estat recuperar, redissenyar i actualitzar "The Catalan Groundhopper", un espai que va néixer a finals de 2012 amb una vocació d'explicar una versió més lúdica i desenfadada del món del futbol. I aquesta serà la intenció: explicar coses, vivències personals, actuals i del passat, al voltant d'un partit de qualsevol categoria. O de la visita a un camp de futbol. O què coi, si algun dia hem de rajar (poques carícies públiques em veureu), rajarem, del que calgui i de qui calgui. Fins i tot de Susana Díaz o de Master Chef. La intenció, com sempre, la de gaudir del futbol... o del que en queda. Recuperar sensacions des de l'emoció i l'ànima, des de la sinceritat i allunyat d'aquella fastigosa obligació de mesurar les paraules per no ofendre els qui de seguida despengen el telèfon quan se senten atacats. En resum, reviure i tornar a gaudir del futbol de veritat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada