Passa al contingut principal

Presentació

Pels que començàvem a ser conscients de què miràvem a la televisió d'inicis i mitjans dels 90, per aquells amants del futbol, segurament 'El Día Después' (Canal+) va marcar una època pel que fa al tractament del mal anomenat esport rei (ho serà segons el país, dic jo). Ho va fer per un estil marcat, allunyat d'una clàssica tertúlia, de les declaracions dels protagonistes i centrat, tot sovint, en aquells aspectes secundaris, en allò que envoltava un partit de futbol: agafar una càmera i, en lloc de parar atenció al rectangle de joc, veure què passava a fora, a les banquetes, amb els 'linesman', amb el president o Teresa Rivero de torn, amb aquell aficionat que seguia neguitós les evolucions de l'equip, oferint-nos què passava abans i després d'un partit...

Aquest serà, doncs, l'objectiu d'aquest nou espai. Els que em coneixeu sabeu que, a banda de la meva passió pel Centre d'Esports l'Hospitalet i per la Segona Divisió B, hi ha molts altres partits de futbol, molt sovint de categories inferiors, que tenen cabuda en l'agenda d'un servidor setmana rere setmana. Sí, m'agrada veure gols i un bon futbol, però també m'agrada descobrir nous escenaris, personatges desconeguts pel futbol d'elit que només pots trobar, com diria Jordi Sunyer, al costat de casa. Aquell futbol proper, que manté l'essència de la competició i en què els diners, amb molta menys importància, donen pas a la honestedat, a la rauxa i a la lluita, a valors que queden difuminats en la professionalitat del futbol 'gran'.

Tractarem de donar sortida a aquests clubs, equips, i partits que estan allunyats dels focus informatius i la intenció és fer-ho amb un tractament allunyat de la clàssica crònica i pluja de dades. Perquè molt sovint, el futbol es pot convertir en una excusa perfecta per descobrir un poble un mai no haguessis imaginat estar, per descobrir la gastronomia d'un indret o, simplement, visitar un dels excel·lents bars de camp de futbol que podem trobar per la geografia catalana, balear, valenciana... o d'on sigui. Ni els articles tindran periodicitat determinada ni les entrades tindran una estructura prefixada. La única intenció és compartir moments, sensacions, captures i reflexions amb vosaltres. Interactuar. En resum, compartir una passió que ocupa molt bona part del meu temps lliure. I és que al cap i a la fi, el temps lliure és de les poques coses a l'actualitat sobre les quals tenim poder de decisió. I què menys que presumir-ne!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

#1 | Municipal de Verntallat - la Vall d'en Bas

Sol i boira de desembre a Verntallat amb el Puig Rodó de fons. Servidor té carnet de conduir. Corria la primavera de 2004 quan l'examinadora va tenir a bé aprovar-me l'examen al segon intent i després d'un recorregut amb alguna que altra falta "lleu"; no seré jo qui li discuteixi que m'aprovés, és clar. El següent cap de setmana vaig agafar el cotxe per fer un recorregut pel Baix Llobregat. Va ser, justament, el primer i darrer cop que vaig agafar un cotxe; de fet, si ara mateix us hagués de dir on és el fre, l'embragatge i l'accelerador, segurament necessitaria tres intents per encertar-la. Total, que quan em desplaço en solitari per anar a veure qualsevol partit, a 600 metres o a 1.000 quilòmetres, tocar tirar de transport públic si és que cap 'conductor' m'hi acompanya. I aquest va ser el cas del partit que motiva l'estrena d'aquest Blog; amb l'Hospi havent tancat el 2012 futbolístic el dia abans contra l'Onti

Pujant a la Font del Gos

Hi ha moltes maneres de fer el turista: hi ha qui viatja per veure paisatges diferents, hi ha qui ho fa per veure esglésies, hi ha qui ho fa per una qüestió gastronòmica i, fins i tot, hi ha qui ho fa per follar –no entrem en qüestions econòmiques-. De fet, n’hi ha alguns que barregem (algunes d’) aquestes coses i hi afegim els camps de futbol, de vegades de forma compulsiva, com qui no pot tornar de Palma sense un parell d’ensaïmades que acabes situant al compartiment superior de l’avió.  I tot fent inventari, i gaudint com un marrà al fang cada cop que viatjo i descobreixo un nou estadi o camp de futbol, t’adones que ben a la vora de casa hi ha terrenys de joc que paguen la pena visitar, bé per l’indret en què estan situats, per la història que amaguen, per detalls que només els Groundhoppers, els malalts del futbol modest, considerem oportú apreciar. En aquesta línia, servidor va detectar fa uns dies que a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una cinquantena de camps de futbol

#7 | Barri Centre - Sant Joan Despí

Em podran qualificar de malalt, de friki i de moltíssimes altres coses. Segurament tingueu raó, però en el fons, molt en el fons, alguna neurona em fa reaccionar i prendre decisions amb una mica de sensatesa. Una d'elles és no mullar-me quan veig un partit de futbol... Bé, això si no juga l'Hospi a l'Estadi, on cal ser fidel i mantenir la zona de general, dempeus, a l'atac riberenc, caigui el que caigui. Però fora d'aquí, toca buscar alternatives. I vora casa, tampoc podem dir que hi hagi massa camps on una petita tribuna coberta permeti veure futbol aixoplugat i mínimament previngut de les inclemències meteorològiques. D'aquests pocs camps, dos són a Sant Joan Despí i entre les Planes i el Barri Centre, dissabte passat ens vam decidir pel camp més proper a l'estació de Rodalies d'aquesta localitat del Baix Llobregat, 6-7 minuts des de l'Hospitalet, dues estacions i uns deu minuts de passeig en direcció nord per arribar a un camp que és a to