Quina nit, tu. Anys de perseguir el somni de l’ascens, un somni que l’Atlético Marina acarona amb el tou dels dits. Dels vint. La d’aquest dissabte ha estat una nit memorable, que ha acabat amb una destrossa que certifica, virtualment, l’ascens dels riberencs a Tercera Catalana. El 7-0 al final dels 90 minuts dibuixa força bé el que ha estat un partit on el Marina ha passat per sobre de l’Areté, que encara hauria pogut entrar al partit abans del descans però que ha acabat patint una estripada de dimensions considerables. Hem après que al món del futbol no es pot dir blat amb lleugeresa, però tret d’una patacada ben difícil d’imaginar, a manca de 90 minuts, l’Atlético Marina pot començar a pensar en un històric debut a Tercera Catalana, un premi guanyat a pols després de picar molta pedra d’ençà que van reaparèixer fa al voltant d’una dècada. Queden enrere, doncs, les promocions contra el Ribes i el Daumar. La tercera, sembla, aquí sí, serà la bona. Pels sibarites dels detalls, que el...
Es fa difícil pensar que qualificar el partit de la Provençana com a bogeria sigui exagerat. Tampoc que fos inesperat, vistos els precedents. En un camp ple com feia anys que no passava (almenys per veure l’amateur masculí), la Fundació Esportiva l’Hospitalet Atlètic i el Vista Alegre C obrien el foc de la final del grup 23 per l’ascens a Tercera Catalana amb els del Baix com a favorits per la seva condició de segon classificat. Una condició que han refermat amb el 3-4 final, que si hagués estat un empat a cinc encara hauríem fet curt. Ara bé, els d’Isaac Fandos no han tingut ni de bon tros fàcil davant d’una Fundació que ha generat futbol i que ha fet trontollar el rival en diverses fases del partit. En un camp de dimensions reduïdes i a Quarta Catalana solen passar moltes coses. I des del primer minut. Sort que el format de la crònica és digital, perquè si encara anéssim en paper ens hauríem carregat mitja selva amazònica enumerant les situacions de perill de vermells i blaus. En p...