Galeria d'imatges a l'Instagram de #TheCatalanGroundhopper L’escassedat de camps a la ciutat de Barcelona (i en d’altres ciutats, tot sigui dit) fa que sovint visquem situacions com la de diumenge al CEM Maresme. S’enfrontaven dos històrics del futbol barceloní que, junts, acumulen 195 anys d’història d’ençà que es van fundar: el CD Alegría (1928) i l’Atlètic Poblenou (1929). Resulta interessant el cas de l'Atlètic, fundat per catalans i biscaïns que havien vingut a treballar a Barcelona. D'aquí que agafessin els colors de l'Athletic Club per a la seva primera equipació (i des de fa dos cursos, la segona compta amb els colors de la bandera d'Euskadi). Tots dos juguen els seus partits al camp també conegut com a Maresme-Llull, per bé que diumenge a l’Atlètic li va tocar actuar com a visitant. Un derbi on als blanc-i-vermells només els servia el triomf per continuar somiant amb la cinquena plaça de #4Cat19. Max va avançar ràpidament l’Atletic al minut 3, però ma...
Galeria d'imatges a l' Instagram de #TheCatalanGroundhopper Dels més de 60 campionats que tenim entre Lliga Elit i Quarta Catalana, el grup 10 de Tercera Catalana és un dels que presenta una igualtat més gran al capdavant d’una classificació plena d’alternatives. Ahir, qui va fallar va ser el Montbau, ara quart. No ho van fer ni el Sant Genís ni el Canbu. Tampoc l’Espluguenc, que tenia un partit a priori accessible a la Torrassa davant un Collblanc-Torrassa que lluita per fugir del descens. I precisament per això, no hi ha rival que no posi les coses difícils per bé que l’1-7 final pugui indicar tot el contrari. Perquè sí, els nois de Miki Rodríguez van monopolitzar el control del partit del primer al darrer minut, amb més o menys presència a l’àrea local però amb la intenció clara de no cedir cap punt respecte els seus rivals directes. Després d’alguns intents, Eric Simó va encertar el marcador al minut 19, però el Collblanc va aconseguir igualar por després, gràcies a un pena...