TheCatalanGroundhopper

Quantes coses deuen haver passat al món des del 2 de maig (Dia Mundial de la Tonyina, per cert) de 2024? Dos anys cinc mesos i uns dies de temps afegit poden donar molt de sí. Una infinitat d’esdeveniments i curiositats. Però n’hi havia una que encara, en tot aquest temps, no havia passat: una victòria en partit oficial del Club de Futbol Ponent. Avui, 891 dies després, gairebé dos anys i mig d’espera, els granollerins han trencat una ratxa històrica i infame amb una victòria a Can Monclús, la casa del Sant Esteve. El Ponent s’ha imposat per 2 gols a 3 amb un gol al temps d’afegit que, segons l’acta (per això sempre va bé agafar-ho amb pinces), ha marcat Pape Cissokho. Un gol èpic, tenyit d’eufòria que ha posat punt i final a una ratxa de 55 partits sense guanyar en partit de lliga, amb només dos empats i ni més ni menys que 53 derrotes. Després d’haver encaixat 295 gols (més els dos d’avui a Sant Esteve de Palautordera. Ja bufa vent de Ponent! El mèrit del Ponent, un club fundat a G...

El Sant Ignasi no ha pogut arrodonir la festa de la presentació dels seus equips i ha caigut derrotat per un Montcada demolidor a les àrees i que ha cimentat el seu triomf en dues arrencades gairebé perfectes tant al primer com al segon temps. Al minut 5, el Montcada ja manava per 0-2 en un camp complicat com és el del Sant Ignasi. Al segon minut, Yeferson aprofitava un enrenou dins l’àrea local per enviar la pilota al fons de la xarxa i tres minuts després era Joan Ruiz qui s’aprofitava d’una errada del quadre local per situar el 0-2 i signar un inici de somni per als de vallesans.  Tot i el cop, el Sant Ignasi ha reaccionat amb empenta i després d’acaronar el gol en un parell d’ocasions aconseguia entrar al partit amb un llançament de penal perfectament executat per Carlos (28’). L’1-2 ha allargat el domini abassegador d’un CSI que ha aconseguit empatar només quatre minuts més tard, novament per mitjà de Carlos (32’). A la represa, el Montcada ha volgut imprimir un ritme alt i...

L’Almeda sumava el primer triomf de la temporada davant l’Athletic Viladecans en un partit que començava de manera immillorable per als seus interessos, amb un gol de Sergio al primer minut de partit que posava les coses de cara per al quadre cornellanenc. Ha estat un partit marcat per la calor, amb una primera meitat exempta d’ocasions clares durant la primera mitja hora. Més tard, l’Athletic Viladecans ha tingut dues bones ocasions, però ha estat l’Almeda qui ha aprofitat un malentès de la rereguarda visitant per fer el 2-0 abans del descans, una diana anotada per Lucas Neto (45’). Per acabar-ho d’adobar, només havien passat tres minuts del segon temps quan l’Almeda ha fet el tercer gol del partit, novament a càrrec de Sergio (48’). El 3-0 ha permès els locals gestionar l’avantatge mentre l’Athletic buscava tornar a entrar al partit. N’ha tingut de ben clares, especialment a les botes d’Ibrahima, molt actiu al llarg de tot el partit, però s’ha acabat trobant amb un càstig en forma ...

Fa anys, el gran comunicador José María García tenia una frase lapidària per fer referència a les actuacions dels àrbitres. “Divisió d’opinions: uns s’han recordat del seu pare i els altres, de la seva mare”. És la sensació que ha deixat el partit d’aquesta tarda a Aiguadolç, que ha tingut gairebé de tot i que ha acabat amb un empat que no ha acabat de deixar contents ni al Sitges, que suma el primer punt del curs, ni al Júpiter, que arriba al quatre de sis després de dues jornades. El partit no ha pogut començar millor per als de Juanjo García, que al segon minut de joc s’han posat per davant al marcador amb un gol que Jacobo, que s’havia plantat sol Miquel Mata i havia resolt amb mestria i tranquil·litat per situar el 0-1. Ha estat un inici còmode per al Júpiter, que no ha passat cap pena fins que al minut 22 i en una jugada aïllada, l’àrbitre assenyalava penal dins l’àrea grisgrana. Robert s’encarregava de transformar el llançament i empatava el partit per un Sitges que encara no ...

El Manlleu i el Vic ens han obsequiat amb un derbi deliciós per obrir el curs 2026-2027 de la Lliga Elit. Hi havia ganes: feia un parell de temporades que el derbi clàssic d’Osona no se celebrava i les expectatives s’han vist, fins i tot, superades per al delit de les 1.637 persones que s’han aplegat aquesta tarda al Municipal de Manlleu i que han vist com els quadribarrats s’han emportat el duel osonenc amb una remuntada i fent bo aquell tòpic del gol psicològic. Un altre tòpic és aquell que resa allò “d’una part per a cada equip”. El Vic ha transmès millors sensacions al llarg del primer temps. Ha gaudit de possessions llargues i ha generat més ocasions clares que el Manlleu. Tot i això, el primer avís ha anat a càrrec del local Guillem Farrés, que ha disparat al lateral exterior de la xarxa. La clara de debò l’ha tinguda instants després el Vic, amb un Manel Martínez que ha estat un corcó per a la defensa local. El ‘9’ vigatà ha rematat a boca de canó dins l’àrea petita i s’ha tro...

Arrencar la temporada amb un empat a casa no és l’inici ideal, però tal i com ha anat el partit d’aquesta tarda a la Feixa Llarga, la Unificación Bellvitge no haurà marxat disgustada després de rescatar un punt al temps d’afegit ( vídeo ) quan havien anat a remolc del Canyelles des del minut 7. De fet, els barcelonins han marxat de l’Hospitalet amb un pam de nas després d’un partit sòlid on han conjugat efectivitat i concentració. La Uni no ha entrat al partit amb bon peu i quan tot just havien transcorregut set minuts el Canyelles s’avançava al marcador amb el gol d’Álex López. El 0-1 no ha fet reaccionar els hospitalencs, que enguany celebren el seu 40è aniversari. Sense generar perill a l’àrea rival, s’han trobat amb un segon gol en contra al minut 24, amb una centrada enverinada de Lautaro que ha acabat al fons de la xarxa. Amb el 0-2 els de David Oliveros han espavilat, han cercat la porteria visitant i en una acció a pilota aturada, a la sortida d’un córner, Quim ha retallar di...

Tres equips més voldran fer festa com el Martinenc, el San Juan i el Pobla de Mafumet van fer el curs passat. Per fi ha arribat una de les millors setmanes de l’any. S’ha acabat el patiment, la llarga espera. Per desgràcia, a la calor encara li queda corda i uns dies de temps d’afegit. Però aquest cap de setmana ja ens hi posem, de debò, amb el gruix de futbol territorial, amb les cinc categories que pertanyen, de totes totes, a la Federació Catalana de Futbol: de Quarta a Primera Catalana i amb la quarta edició de lliga més ajustada i apassionant del futbol català: la Lliga Elit. Des de la temporada 2023-2024, la Lliga Elit s’ha consolidat com l’antesala del futbol de categoria nacional, una competició de grup únic destinada, sobre el paper, a reforçar el perfil dels equips que accedeixen a la Tercera RFEF. De moment, dels ascensos dels primers dos anys, tres equips han tornat a Lliga Elit (Sabadell B i, enguany, Vic i Can Vidalet) i tres més no han tornat a baixar i tampoc no han p...

La tercera eliminatòria de la Copa Catalunya ja ens ha deixat nou dels deu equips que disputaran la propera ronda, prevista (sobre el paper) pel proper 7 d’octubre. El desè conjunt sortirà del derbi entre la Llàntia i l’Argentona, que es jugarà aquest dimarts a Mataró a partir de les vuit del vespre. La nota més destacada sigui, possiblement, la classificació del Torrefarrera després de superar l’Òdena als penals. Els lleidatans, invictes com a locals en partit oficial des de fa més de 2 anys (sí, més de 2 anys) van haver de suar tinta i aixecar el 0-2 que hi havia al marcador a pocs més de vint minuts pel final. Albert Reñé i Rubén Gil van eixugar la diferència en només tres minuts i van encaminar el partit a una tanda de penals que, com va passar fa dues setmanes contra el Térmens, va tornar a afavorir el Torrefarrera. Pel que fa als altres partits de dissabte, va imposar-se la lògica i els tres equips que enguany militaran a Primera Catalana van desfer-se de rivals d’inferior cate...

Ja fa anys que vivim i compartim el que passa als camps d’arreu de Catalunya i més enllà. Canvia el format, l’espai, però hi ha coses que semblen impertorbables al pas del temps i, sobretot, de les temporades. Una d’elles, viure, comprovar i explicar que Carlos Craviotto segueix sent providencial sigui quina sigui la samarreta que defensi i malgrat ja faci unes quantes llunes que ha superat els 40 anys. Ara, al Martinenc, el porter lleidatà ha fet aquest matí a Santa Coloma una exhibició de reflexos per salvar el seu equip d’una derrota en un partit on, per ocasions, els colomencs hi han estat més a prop. I també a punt de perdre en un tram final de partit esbojarrat. Craviotto ha estat protagonista hores després que, precisament en aqiest mateix camp, un altre veterà en això del futbol català com és l'Óscar Sierra fes el gol del triomf de la Monta contra el Badalona. Primera meitat força igualada quant al joc i bastant modesta pel que fa a ocasions de gol. Ha estat el Martinenc ...