És clar: són 17 jornades sense perdre. Sí, disset. I un equip no arriba a una xifra com aquesta per casualitat, per sort. Pocs podíem esperar que un equip acabat d’ascendir fos capaç d’oferir aquestes prestacions, però el Martinenc ja fa un bon grapat de setmanes que s’ha guanyat el dret a somiar en absolutament tot. Ahir, els del Guinardó tenien un partit de pinyol vermell amb un Prat que els visitava compartint puntuació a la taula. I a l’hora de la veritat, més enllà del disgust inicial, el Martinenc ha estat millor. Superior. I ha sumat tres punts que a l’espera del que passi avui a Olímpia li gairebé assegura la promoció d’ascens com a premi provisional. Parlàvem de disgust inicial perquè quan ambdós equips tot just buscaven el seu lloc a la gespa, una indecisió entre la defensa i el porter del Martinenc l’ha aprofitada Adri Rivas per avançar el Prat quan només acumulàvem quatre minuts de joc. Ara caic, ara m’aixeco, deuen haver pensat els homes de Toni Carrillo, que han reaccio...
Una de les temptacions més difícils d’evitar quan fem cròniques és parlar de justícia per explicar el desenvolupament d’un partit. Què és just? Tenir més ocasions que el rival tot i no marcar? Fer més gols que el contrari malgrat no tenir el teu dia més lluït. Reflexions que podríem aplicar al partit d’ahir a Can Sant Joan, al partit entre dos representants del futbol de barri que l’any passat militaven a Primera Catalana i que ara viuen finals de temporada dispars a la Lliga Elit. El gat a l’aigua se’l va emportar el San Juan Atlético, que en una jornada important no va fallar i es manté colíder ja amb 46 punts, agafat de la maneta del Martinenc. I tot l’inici, no ho van tenir gens fàcil, els montcadencs. La Coope ha vist minvar el seu rendiment quant a resultats i el gol de Víctor al minut 8, que servia per avançar el San Juan, no feia presagiar el millor dels panorames per als santboians. Lluny del que podria ser comprensible, els de Javi Calvo reaccionarien amb convicció, amb fut...