Passaran els anys i mai n’aprendrem. Aquella temptació de veure els partits o les eliminatòries sentenciades, de pensar que no hi ha cap opció d’aixecar-ho. Allò tan terrible de marxar uns minuts abans del final que gairebé tots hem fet algun cop. Avui el Vallirana dominava el Gelida per 2-0 al minut 89. 3-0 al global de l’eliminatòria. Doncs els penedesencs han volgut posar-hi picant al tram final i amb dos gols consecutius han estat a res de conduir a la pròrroga la tornada de la semifinal de la promoció d’ascens a Tercera Catalana. Al final, tot ha quedat en un ensurt per al Vallirana, que s’enfrontarà a la final a l’Athletic Esparreguera. I en una semigesta d’un Gelida que haurà de tornar a provar sort el curs vinent. El cert és que tret dels primers deu minuts de partit, on el Gelida ha dominat i ha mirat d’espantar el rival, mai no ha fet la sensació que els visitants poguessin remuntar el 0 a 1 de l’anada. Més enllà de ser un avantatge mínim, quan el Vallirana s’ha fet amb les...
Dos anys després, el Vilamalla s’ha cobrat la revenja i ha aconseguit l’ascens a Tercera Catalana al camp del Camallera, l’equip que fa dues temporades, en l’última jornada de lliga, els va guanyar per 2-4 a domicili en un duel directe per l’ascens directe. Avui, el Vilamalla n’ha fet prou (que no vol dir que hagi estat fàcil) amb mantenir l’avantatge del partit d’anada. El 2-1 de fa set dies ha servit perquè els del Pont del Príncep tornin, quatre anys després, a Tercera Catalana. Enguany, a més, els blanc-i-negres han estat la bèstia negra del Camallera: victòria i empat a la lliga, victòria i empat en aquesta promoció d’ascens. Partit a dos quarts de dotze del matí, darrer dia de maig i com que no hi ha hagut miracle, ha fet calor. Molta. I això ha condicionat el partit. Tot i això i, contra pronòstic (pels que no havíem vist cap dels dos equips), ha estat el Vilamalla qui ha creat més sensació de perill al llarg del primer temps. Especialment actiu ha estat el seu dorsal 24, Alio...