TheCatalanGroundhopper

Carlos Calderiña Pavón és un àrbitre català amb certa trajectòria xiulant partits, passant per Tercera Divisió, l’enyorada Segona B o l’invent de la Primera RFEF. El passat 8 de febrer, però, va dirigir el Daumar 1-9 Can Pi del grup 22 de Quarta Catalana, l’última categoria del futbol del país. Fa quatre mesos, vaja. Quatre mesos on el panorama ha canviat tant, però tant, que el mateix partit, aquest Daumar – Can Pi, ha acabat amb un empat a tres gols que, vistes les coses, encara pot deixar content el quadre visitant, que ha patit de valent les escomeses dels blaus, que han creat un tou de problemes a la defensa hospitalenca. Un altre món respecte el partit de lliga regular que deixa absolutament oberta l’eliminatòria de cara al partit de tornada de dissabte vinent al Gornal. Un partit que s’ha convertit gairebé en un intercanvi de cops, amb un Can Pi que s’ha avançat en fins a tres ocasions i amb un Daumar que no ha abaixat mai els braços i que si no hagués estat per la manca d’enc...

Fa vuit anys, el Bellavista Milán va tancar la que, probablement, va ser la pitjor temporada dels seus 54 anys d'història. Els vallesans van acabar la temporada a Segona Catalana amb només dos punts sumats en 34 jornades, 160 gols encaixats i amb golejades tan dures com un 0 a 14 al derbi contra les Franqueses. Va ser l'última experiència dels de les Franqueses a Segona Catalana. Aquest matí, en canvi, el Bellavista Milán ha fet una passa important a Corró d'Avall per apropar-se a l’ascens a Segona Catalana després de vèncer el Soses, segon classificat del grup 14 de Tercera Catalana, per 4 a 2, en un partit on els roig-i-negres han manat a base de golassos davant d’un rival que no ha tingut el seu dia més lluït i que s’haurà de conjurar si vol capgirar l’eliminatòria diumenge vinent a terres del Segrià. No tots els dies coincidim en un terreny de joc amb un entrenador que va acumular més de 200 partits a Primera Divisió i que, a més, va guanyar una Intertoto: Miguel Ánge...

Quina nit, tu. Anys de perseguir el somni de l’ascens, un somni que l’Atlético Marina acarona amb el tou dels dits. Dels vint. La d’aquest dissabte ha estat una nit memorable, que ha acabat amb una destrossa que certifica, virtualment, l’ascens dels riberencs a Tercera Catalana. El 7-0 al final dels 90 minuts dibuixa força bé el que ha estat un partit on el Marina ha passat per sobre de l’Areté, que encara hauria pogut entrar al partit abans del descans però que ha acabat patint una estripada de dimensions considerables. Hem après que al món del futbol no es pot dir blat amb lleugeresa, però tret d’una patacada ben difícil d’imaginar, a manca de 90 minuts, l’Atlético Marina pot començar a pensar en un històric debut a Tercera Catalana, un premi guanyat a pols després de picar molta pedra d’ençà que van reaparèixer fa al voltant d’una dècada. Queden enrere, doncs, les promocions contra el Ribes i el Daumar. La tercera, sembla, aquí sí, serà la bona. Pels sibarites dels detalls, que el...

Es fa difícil pensar que qualificar el partit de la Provençana com a bogeria sigui exagerat. Tampoc que fos inesperat, vistos els precedents. En un camp ple com feia anys que no passava (almenys per veure l’amateur masculí), la Fundació Esportiva l’Hospitalet Atlètic i el Vista Alegre C obrien el foc de la final del grup 23 per l’ascens a Tercera Catalana amb els del Baix com a favorits per la seva condició de segon classificat. Una condició que han refermat amb el 3-4 final, que si hagués estat un empat a cinc encara hauríem fet curt. Ara bé, els d’Isaac Fandos no han tingut ni de bon tros fàcil davant d’una Fundació que ha generat futbol i que ha fet trontollar el rival en diverses fases del partit. En un camp de dimensions reduïdes i a Quarta Catalana solen passar moltes coses. I des del primer minut. Sort que el format de la crònica és digital, perquè si encara anéssim en paper ens hauríem carregat mitja selva amazònica enumerant les situacions de perill de vermells i blaus. En p...

La FE l'Hospi Atlètic vol tornar a Tercera Catalana 11 anys després. La temporada s’acaba. Amb prou feines queden tres setmanes de competició (això del Mundial, tret del Congo-Uzbekistan no omplirà el buit del #FutbolCat) i cada cop queden menys equips lluitant per pujar de categoria. Una vuitantena llarga, a Catalunya, tres dels quals són hospitalencs: Can Pi, Fundació Esportiva l’Hospitalet Atlètic i Atlético Marina. Aquest cap de setmana, els tres equips riberencs que encara estan vius aquesta temporada, afrontaran els seus partits d’anada corresponents a les finals de les promocions d’ascens a Tercera Catalana. El Daumar, un rival complicat per al Can Pi El Can Pi sembla l’equip amb més opcions, principalment perquè va quedar segon a la lliga regular per darrere d’un altre equip de la ciutat, l’intractable Albirrojita B. Els de Juan Vílchez disposaran del factor camp a favor, que a les semifinals li va servir per igualar una eliminatòria ben dura contra el Salesians-Horta i q...

Passaran els anys i mai n’aprendrem. Aquella temptació de veure els partits o les eliminatòries sentenciades, de pensar que no hi ha cap opció d’aixecar-ho. Allò tan terrible de marxar uns minuts abans del final que gairebé tots hem fet algun cop. Avui el Vallirana dominava el Gelida per 2-0 al minut 89. 3-0 al global de l’eliminatòria. Doncs els penedesencs han volgut posar-hi picant al tram final i amb dos gols consecutius han estat a res de conduir a la pròrroga la tornada de la semifinal de la promoció d’ascens a Tercera Catalana. Al final, tot ha quedat en un ensurt per al Vallirana, que s’enfrontarà a la final a l’Athletic Esparreguera. I en una semigesta d’un Gelida que haurà de tornar a provar sort el curs vinent. El cert és que tret dels primers deu minuts de partit, on el Gelida ha dominat i ha mirat d’espantar el rival, mai no ha fet la sensació que els visitants poguessin remuntar el 0 a 1 de l’anada. Més enllà de ser un avantatge mínim, quan el Vallirana s’ha fet amb les...