TheCatalanGroundhopper

Diuen que val més tard que mai. 21 anys després, l’Athletic Club sí que va visitar l’Hospitalet amb motiu d’un partit de Copa del Rei. Aquest cop no s’hi podien negar. Ara bé, el rival era un altre. L’Hospitalet va ser la casa per un dia de l’AE Prat, que va exercir d’amfitriona per rebre el 24 vegades campió de Copa per viure un dels dies més especials dels seus 81 anys d’història. Per primer cop s’enfrontaven, en partit oficial, a un equip de la màxima categoria del futbol estatal. No hi va haver sorpresa per a les 6.211 persones que es van reunir a la seu del beisbol als Jocs Olímpics de Barcelona 1992; l’Athletic no es va permetre el luxe de patir, va tenir un partit més plàcid que el de fa tres anys a Can Rosés i va passar per sobre del Prat amb un contundent 1 a 6. Exagerat, això sí. Perquè al minut 84 al marcador hi havia un 1-3 que explicava força millor el que havia passat fins aleshores al partit, sobretot com el Prat havia competit davant d'una entitat històrica com és l...

El Torrefarrera, un os dur de rosegar a casa. Imatge: Instagram CF Torrefarrera A l’imaginari col·lectiu de l’afició del Lleida, noms com Miguel Rubio, Mauro Ravnic, Soren Andersen, Txema Alonso o Juanjo Lecumberri són recurrents quan, per un motiu o un altre, se’ls demana per un nom, per una figura històrica de l’equip històric de referència de la capital del Segrià. N’hi ha un altre, el de l’Antoni Palau. Segon futbolista que més cops va vestir la samarreta de la UE Lleida: més de 470 partits al sarró (481 concretament, dada gentilesa de l'Oriol Jové) i un dels artífexs de l’ascens a Primera dels blaus l’any 1993. El de Torrefarrera va morir sobtadament l’any 2017, amb tot just 53 anys d’edat. Un final tràgic i dur d’una figura rellevant del futbol lleidatà i també català que ha vist com part del seu llegat ha quedat a la localitat que el va veure néixer i que dos anys després de la seva desaparició va rebatejar el seu complex esportiu amb el nom d’Antoni Palau. Un camp, aquest A...

Navàs i Gironella han empatat aquesta tarda a la Devesa en un partit igualat des del primer fins el darrer minut. Duel veïnal entre el darrer poble del Bages i un dels primers del Berguedà que, tanmateix, només s’havia donat en fins a tres ocasions en el que portem segle. Avui, el Navàs tampoc no ha pogut derrotar els berguedans, malgrat que han tingut ocasions per fer-ho, especialment amb una bona arrencada del partit. En una Devesa que registrava una interessant afluència de públic, tant local com visitant, el Navàs ha arrencat amb millor peu i als deu minuts ja havia posat a prova Calaf, porter visitant. Al minut 3, Álvaro aprofitava un regal de la defensa del Gironella per forçar la primera intervenció del porter visitant. Set minuts més tard era Marc Serra qui feia treballar Calaf: el 10 del Navàs rebia una passada llarga des de camp propi i es topava amb la bona acció del meta visitant. El Gironella ha buscat tenir més control de la pilota i malgrat alguns intents, especialment...

Onze inicial de la Grama en un amistós d'estiu a l'Hospitalet (agost de 2013). 27 de juny de 1993. 29 de juny de 1997. 25 de juny de 2000. 29 de juny de 2003. 27 d’octubre de 2004. 2 de febrer de 2005. És un petit resum de les dates marcades en vermell al calendari història de la Unión Deportiva Atlética Gramenet. A aquests dies per recordar cal afegir-hi, desgraciadament, el 18 d’octubre de 2026. O altrament dit, el dia de la crònica d’una mort anunciada. Diumenge passat, al Masnou, la Grama, l’autèntica, tenia programat el seu partit de lliga del grup 18 de Quarta Catalana contra el segon equip del Racing Vallbona. No s’hi van presentar. Sembla ser que tampoc tenien autorització per actuar com a locals a la localitat maresmenca. Era el tercer cop que passava aquesta temporada, una circumstància que suposa una exclusió que s’hauria de confirmar aquest dijous... si no fos perquè l’equip colomenc ja figura com a retirat de la competició malgrat. La gran incògnita a partir d’ara ...

Quantes coses deuen haver passat al món des del 2 de maig (Dia Mundial de la Tonyina, per cert) de 2024? Dos anys cinc mesos i uns dies de temps afegit poden donar molt de sí. Una infinitat d’esdeveniments i curiositats. Però n’hi havia una que encara, en tot aquest temps, no havia passat: una victòria en partit oficial del Club de Futbol Ponent. Avui, 891 dies després, gairebé dos anys i mig d’espera, els granollerins han trencat una ratxa històrica i infame amb una victòria a Can Monclús, la casa del Sant Esteve. El Ponent s’ha imposat per 2 gols a 3 amb un gol al temps d’afegit que, segons l’acta (per això sempre va bé agafar-ho amb pinces), ha marcat Pape Cissokho. Un gol èpic, tenyit d’eufòria que ha posat punt i final a una ratxa de 55 partits sense guanyar en partit de lliga, amb només dos empats i ni més ni menys que 53 derrotes. Després d’haver encaixat 295 gols (més els dos d’avui a Sant Esteve de Palautordera. Ja bufa vent de Ponent! El mèrit del Ponent, un club fundat a G...

El Sant Ignasi no ha pogut arrodonir la festa de la presentació dels seus equips i ha caigut derrotat per un Montcada demolidor a les àrees i que ha cimentat el seu triomf en dues arrencades gairebé perfectes tant al primer com al segon temps. Al minut 5, el Montcada ja manava per 0-2 en un camp complicat com és el del Sant Ignasi. Al segon minut, Yeferson aprofitava un enrenou dins l’àrea local per enviar la pilota al fons de la xarxa i tres minuts després era Joan Ruiz qui s’aprofitava d’una errada del quadre local per situar el 0-2 i signar un inici de somni per als de vallesans.  Tot i el cop, el Sant Ignasi ha reaccionat amb empenta i després d’acaronar el gol en un parell d’ocasions aconseguia entrar al partit amb un llançament de penal perfectament executat per Carlos (28’). L’1-2 ha allargat el domini abassegador d’un CSI que ha aconseguit empatar només quatre minuts més tard, novament per mitjà de Carlos (32’). A la represa, el Montcada ha volgut imprimir un ritme alt i...

L’Almeda sumava el primer triomf de la temporada davant l’Athletic Viladecans en un partit que començava de manera immillorable per als seus interessos, amb un gol de Sergio al primer minut de partit que posava les coses de cara per al quadre cornellanenc. Ha estat un partit marcat per la calor, amb una primera meitat exempta d’ocasions clares durant la primera mitja hora. Més tard, l’Athletic Viladecans ha tingut dues bones ocasions, però ha estat l’Almeda qui ha aprofitat un malentès de la rereguarda visitant per fer el 2-0 abans del descans, una diana anotada per Lucas Neto (45’). Per acabar-ho d’adobar, només havien passat tres minuts del segon temps quan l’Almeda ha fet el tercer gol del partit, novament a càrrec de Sergio (48’). El 3-0 ha permès els locals gestionar l’avantatge mentre l’Athletic buscava tornar a entrar al partit. N’ha tingut de ben clares, especialment a les botes d’Ibrahima, molt actiu al llarg de tot el partit, però s’ha acabat trobant amb un càstig en forma ...

Fa anys, el gran comunicador José María García tenia una frase lapidària per fer referència a les actuacions dels àrbitres. “Divisió d’opinions: uns s’han recordat del seu pare i els altres, de la seva mare”. És la sensació que ha deixat el partit d’aquesta tarda a Aiguadolç, que ha tingut gairebé de tot i que ha acabat amb un empat que no ha acabat de deixar contents ni al Sitges, que suma el primer punt del curs, ni al Júpiter, que arriba al quatre de sis després de dues jornades. El partit no ha pogut començar millor per als de Juanjo García, que al segon minut de joc s’han posat per davant al marcador amb un gol que Jacobo, que s’havia plantat sol Miquel Mata i havia resolt amb mestria i tranquil·litat per situar el 0-1. Ha estat un inici còmode per al Júpiter, que no ha passat cap pena fins que al minut 22 i en una jugada aïllada, l’àrbitre assenyalava penal dins l’àrea grisgrana. Robert s’encarregava de transformar el llançament i empatava el partit per un Sitges que encara no ...

El Manlleu i el Vic ens han obsequiat amb un derbi deliciós per obrir el curs 2026-2027 de la Lliga Elit. Hi havia ganes: feia un parell de temporades que el derbi clàssic d’Osona no se celebrava i les expectatives s’han vist, fins i tot, superades per al delit de les 1.637 persones que s’han aplegat aquesta tarda al Municipal de Manlleu i que han vist com els quadribarrats s’han emportat el duel osonenc amb una remuntada i fent bo aquell tòpic del gol psicològic. Un altre tòpic és aquell que resa allò “d’una part per a cada equip”. El Vic ha transmès millors sensacions al llarg del primer temps. Ha gaudit de possessions llargues i ha generat més ocasions clares que el Manlleu. Tot i això, el primer avís ha anat a càrrec del local Guillem Farrés, que ha disparat al lateral exterior de la xarxa. La clara de debò l’ha tinguda instants després el Vic, amb un Manel Martínez que ha estat un corcó per a la defensa local. El ‘9’ vigatà ha rematat a boca de canó dins l’àrea petita i s’ha tro...