07860 - Formentera 26 de novembre de 2006. Set del matí. O més aviat. Servidor és a l’estació de Sants, tot esperant un tren regional amb destinació Lleida, el que va per la costa. 3 hores i pico després, arribo a la meta volant, que no destinació final. Descobreixo, més enllà de l’estació de busos, un club nocturn amb un cartell on hi diu “ Nigth Club ”. M’horroritzo. Ho faig fins que pels volts de la 1 del migdia surt l’autobús direcció Barbastre. Hora i escaig després la trepitjo. Hora i mitja després hi jugava l’Hospi. 2-2. Aviat farà onze anys del que objectivament podria qualificar de bogeria futbolística, una bogeria aleshores vinculada inevitablement a una franja i dos colors. La vida passa i et canvia, les persones et fan canviar. I les “persones”, també. N’aprenem (o ho intentem). Però l’essència perdura. I la bogeria és manté intacta. Onze anys després, sense franja com a excusa, vaig fer l’enèsima bogeria, aquest cop amb destinació Formentera. Llegendes L’any
Mi sentirei di dirti / Che il viaggio cambia un uomo E il punto di partenza / Sembra ormai così lontano La meta non è un posto /Ma è quello che proviamo E non sappiamo dove / Nè quando ci arriviamo A. Simoncini, Valentini, A. Simoncini, Mich, Michele Camillini, Rocchi, Soumah, Berretti, Perrotta, Morelli, Matteo Camillini i Rossi. Celato, Bonfè, Lusini, Brici, L. Nanni, Zannoni, Seck, Bozzetto, M. Nanni, Mounssif i Raul Ura. Són els onzes inicials que van presentar dissabte passat la Libertas i la Virtus en el duel que va enfrontar tots dos equips amb motiu de la 3a jornada al Campionato Sammarinese. És a dir, la primera (i única) divisió del futbol de la Repubblica di San Marino . Durant el partit, l'assistent de la zona de banquetes, el senyor Tuttifrutti (no m'ho invento) donava indicacions a Broccoli (tampoc m'ho invento), suplent de la Virtus que no va disputar cap minut. Fa uns quants dies un amic em va dir que estava com un llum (i ojo, hi e