TheCatalanGroundhopper

Partit entretingut el que han ofert aquest diumenge la Incresa B i l’Esparreguera, que ha acabat amb victòria molinenca per 4 a 2 i que permet els de Molins mantenir esperances de disputar la promoció d’ascens a Tercera Catalana; la cinquena plaça queda a quatre punts amb quatre partits pendents. Quatre han estat els gols que han anotat els locals, malgrat que la primera meitat tampoc ha deixat massa detalls destacables. Feia caloreta, al Ricard Ginebreda (aprofitem per reivindicar un gran no als camps amb xarxa perimetral, més encara entre el camp i la graderia) i en un partit on tots dos equips arribaven distanciats per tan sols un punt a la classificació, el respecte s’ha imposat a l’atreviment i hem trigat una bona estona a veure brots verds. Ha estat gairebé cap al final del primer acte quan Manu Lalla, geni i figura aquest migdia a Molins, ha avançat la Incresa B al minut 42. Ha estat probablement l’últim instant de tranquil·litat d’un partit que ha embogit al segon acte. L’E...

És clar: són 17 jornades sense perdre. Sí, disset. I un equip no arriba a una xifra com aquesta per casualitat, per sort. Pocs podíem esperar que un equip acabat d’ascendir fos capaç d’oferir aquestes prestacions, però el Martinenc ja fa un bon grapat de setmanes que s’ha guanyat el dret a somiar en absolutament tot. Ahir, els del Guinardó tenien un partit de pinyol vermell amb un Prat que els visitava compartint puntuació a la taula. I a l’hora de la veritat, més enllà del disgust inicial, el Martinenc ha estat millor. Superior. I ha sumat tres punts que a l’espera del que passi avui a Olímpia li gairebé assegura la promoció d’ascens com a premi provisional. Parlàvem de disgust inicial perquè quan ambdós equips tot just buscaven el seu lloc a la gespa, una indecisió entre la defensa i el porter del Martinenc l’ha aprofitada Adri Rivas per avançar el Prat quan només acumulàvem quatre minuts de joc. Ara caic, ara m’aixeco, deuen haver pensat els homes de Toni Carrillo, que han reaccio...

Una de les temptacions més difícils d’evitar quan fem cròniques és parlar de justícia per explicar el desenvolupament d’un partit. Què és just? Tenir més ocasions que el rival tot i no marcar? Fer més gols que el contrari malgrat no tenir el teu dia més lluït. Reflexions que podríem aplicar al partit d’ahir a Can Sant Joan, al partit entre dos representants del futbol de barri que l’any passat militaven a Primera Catalana i que ara viuen finals de temporada dispars a la Lliga Elit. El gat a l’aigua se’l va emportar el San Juan Atlético, que en una jornada important no va fallar i es manté colíder ja amb 46 punts, agafat de la maneta del Martinenc. I tot l’inici, no ho van tenir gens fàcil, els montcadencs. La Coope ha vist minvar el seu rendiment quant a resultats i el gol de Víctor al minut 8, que servia per avançar el San Juan, no feia presagiar el millor dels panorames per als santboians. Lluny del que podria ser comprensible, els de Javi Calvo reaccionarien amb convicció, amb fut...

El General Weyler va ser un militar i polític que, segons la Viquipèdia, va destacar entre d'altres coses per ser capital general de les Filipines i de Cuba a finals del s.XIX. No sé si hagués imaginat mai que dècades després tindria un carrer a Badalona. I molt menys que aquest carrer acabés per ser la frontera entre dos camps de futbol, Can Cabanyes i Pere Gol, hostes del desplaçament més curt de la temporada al futbol català masculí (hem d'obviar els equips que comparteixen camp). Si la distància entre les cases del Sistrells i la Salut Pere Gol és curta, també ho era l'alçada del General Weyler, que segons les cròniques de l'època amb prou feines superava el metre i mig d'alt. Casualitat, suposo. I clar, tanta fal·lera pel minimalisme ens regalava un derbi exprés, la recuperació d'un partit que va començar el 15 de març, que es va suspendre al minut 33 i que va acabar ahir, 14 d'abril. D'un partit que es va reiniciar amb un 1 a 0 favorable al Sistr...

Meleta de romer. Pels que érem espectadors neutrals, l’Iberia – Gavà d’aquest migdia a la Zona Franca ha estat una autèntica delícia. Per als protagonistes i afició, potser ha estat una bogeria que ha deixat, per diferents raons, un gust ben amarg. Primer perquè a l’Ibèria li ha durat tot just un any l’aventura a Segona Catalana i avui ha consumat de manera matemàtica el seu retorn a Tercera Catalana. Segon, perquè el Gavà ha deixat escapar tres punts que li regalaven un bon matalàs de punts respecte la zona de descens i un gol al minut 95 ha situat els blaugranes en un embolic poc recomanable. Si voleu saber com ha anat el partit, llegiu la crònica al Blog d'un clàssic com és en Havok ; en cas contrari, salteu al següent paràgraf. El duel d’històrics de #2Cat3 ha arrencat amb un domini tímid d’un Gavà que ha estat desdibuixat en un primer temps força gris i on l’Iberia, que sabia que totes les opcions de no baixar avui passaven per guanyar, ha estat més intens i ha generat les o...

Galeria d'imatges a l' Instagram #TheCatalanGroundhopper El món del futbol dóna moltes voltes i una volta pot canviar moltes coses. I és que si fa 15 jornades el Cirera passava per sobre del Mataró al Centenari per escalar fins la cinquena plaça i enviar els groc-i-negres a zona de descens, la tornada del derbi mataroní de #2cat2 presentava un panorama sensiblement diferent, amb un Mataró quatre punts per sobre del Cirera i amb l'ànim d'encarrilar la permanència i somiar en gran. Ho han tingut a tocar en un partit de ratxes que ha vist els dos equips dominar el marcador i que deixa tots conjunts amb un cert regust d'insatisfacció. El primer a donar el cop ha estat el Cirera, un cop superat el quart d'hora de partit: Aritz García, amb un gol de traca i mocadof que entrava per tot l'escaire, avançava els locals (17'), que necessitaven els tres punts per distanciar-se d'una zona de descens que ja van evitar, in extremis, el curs passat. El Mataró, però,...