TheCatalanGroundhopper

Coll amunt tenia el partit el Sant Julià de Vilatorta B al minut 24. Imatge: Instagram CF Sant Julià Ha estat un cap de setmana interessant, al #FutbolCat. Com sempre, vaja. Però tot rascant podem trobar un bon grapat de curiositats i de dades, probablement desconegudes per al gran públic i que il·lustren a la perfecció com de divertits poden arribar a ser els partits de les categories més modestes del nostre futbol. Hi hagut diversos noms propis, aquesta jornada, però n'hem volgut destacar dos que representen situacions ben diferents: el Fontcoberta i el filial del Sant Julià de Vilatorta. Melianta va veure perdre el seu equip 16 mesos després Cau el fortí de Fontcoberta La UE Fontcoberta va veure com dissabte es posava punt i seguit a una ratxa estratosfèrica com a locals. Els del Pla de l'Estany van perdre el seu primer partit del curs a casa davant d'un os dur de rosegar: un Santjoanenc que és segon amb un partit pendent i que només ha perdut un partit aquesta temporada...

Ja fa anys que això del factor camp al món del futbol està en entredit. Sí, és cert que jugar a casa resulta més familiar: t'acompanya més afició, tret que siguis el Som Maresme, tens el terreny de joc apamat i, fins i tot, deus poder gaudir dels luxes del vestidor local. Però des d'un punt de vista futbolístic, fa l'efecte que jugar com a local o com a visitant potser no és un factor tan desquilibrant com ho podia ser fa anys o dècades. Tanmateix, si preguntéssim als jugadors, tècnics i, en definitiva, als clubs si prefereixen actuar com a locals o fer-ho com a visitants, difícilment ens sorprendrien les respostes. Però evidentment, no obrirem una entrada al Blog per fer aquesta reflexió. Més aviat per parlar, precisament, de l'excepció que confirma la regla. D'un campionat on ser local s'ha convertit en una penitència, on visitar el rival és, gairebé, un sinònim d'èxit. Parlem, òbviament, del grup 2 de Segona Catalana. Ras i curt, 13 dels 16 equips que con...

Després de dies i dies de pluja, el #FutbolCat ens obsequiava amb un duel aquàtic (?) entre l’Aiguafreda i el Viladrau per cloure, ara sí, el 2025 futbolístic. Tots dos equips es posaven el dia, amb algun caneló encara pendent de digestió, després que el partit se suspengués la setmana passada. Sempre agraït als clubs que pensen en nosaltres i omplen dates on el futbol escasseja. L’Aiguafreda sabia que un triomf davant els companys de comarca (que no de província) els situava com a líders del grup 8 de Quarta Catalana. I no va desaprofitar l’ocasió per bé que el Viladrau, cuer, va entrar bé al partit, tot plantant cara a un dels aspirants a l’ascens. Però els locals van posar ordre ben aviat, i un cop superat el quart d’hora de partit, un batzac de Pau Matas (18’) des de la frontal obria el marcador i destapava el pot de les essències per un Aiguafreda que va tancar el Viladrau a la seva àrea, però que va desaprofitar un bon grapat d’ocasions per doblar l’avantatge. En la jugada menys ...

Quantes coses poden arribar a passar en 13 mesos, oi? Una que no li havia passat al Gornal era això de guanyar a casa. Però no hi ha cap mal que duri eternament, i els riberencs es van treure un pes de sobre ahir amb un triomf solvent, per joc, sensacions i marcador, davant d’una PB Anguera B que mai no va trobar la forma de fer mal a un Gornal que s’enganxa a la lluita per la permanència a Tercera Catalana. Negra nit a l’Hospitalet i malgrat l’ambient fred, el Gornal hi va anar des dels primers compassos del partit, buscant la porteria barcelonina amb un Cali Fofana especialment incisiu, que va fer anar de corcoll la rereguarda del filial de la PB Anguera fins que va abandonar el camp pocs instants abans del final. Seu va ser el primer gol del partit, al minut 24, que premiava l’esforç d’un Gornal dominador. Deu minuts després, un històric del futbol hospitalenc com és Luiggi Coello doblava l’avantatge i situava un 2-0 que permetia el Gornal marxar tranquil al descans. Al segon temp...

Més tard o més aviat, el sol sortirà per Ponent. Avui, finalment, tampoc no ha estat el dia per als granollerins, que buscaven el seu primer triomf en partit oficial en un any i mig (l'última victòria cal buscar-la el 2 de maig de 2024). El CF Ponent no ha tingut el seu millor dia davant d’un altre equip de la ciutat, l’Escola Pia Granollers, que ha sabut aprofitar els moments de dubtes i febleses dels locals per sumar, ells sí, la primera victòria del curs. En un matí estrany, amb una boira que s’aixecava tot just a la prèvia del partit, el Ponent arrencava decidit a fer entrar la por al cos dels escolapis. Però després d’intentar-ho tímidament, van ser els visitants els qui, en un obrir i tancar d’ulls, es van situar amb un 0 a 2 favorable quan tot just s’havia superat el primer quart d’hora de partit: primer Ferran (11’) i després Pablo (18’) tallaven les ales d’un Ponent que, no obstant això, va recompondre’s, va retallar distàncies per mitjà de Víctor (32’) i va fer patir el r...

L’alerta que va rebre el Prat ahir al Sagnier només va ser per pluges. Perquè si algú els hagués advertit de l’efectivitat del Rubí potser les coses haguessin anat un pèl diferents. Però el passat ja no es pot canviar: el Rubí va assaltar el Sagnier i va avançar el Prat a la classificació fent valer la seva bona dinàmica d’una sola derrota els últims nou partits. Amb el fantasma de la suspensió planant durant bona part del dissabte, el partit va arrencar amb control local, però sense generar massa perill de Tati Muray, molt actiu animant i donant ordres al seus companys al llarg dels gairebé 100 minuts que va acabar durant el partit. Van ser els rubinencs els que van clavar el primer cop: Castillo enviava el seu xut al pal i Albert Morral, més ràpid que ningú, afusellava Guiseris per situar el 0-1 (15’). El Prat reaccionaria, amb més intenció que perill, però tot i així Cortina feia lluir Muray amb un xut des de la frontal que el porter rubinenc enviava a córner (35’). El descans va ...