Ser feliç no és senzill, sobretot si ets lluny del teu país. Encara més si el teu país està en guerra des de fa més de tres anys. Per això, si divertir-se (i també fer divertir) és vital. Això deurien pensar ahir el FC Legion, un equip format principalment per ucraïnesos residents a Catalunya que enguany debuten com a equip federat a Quarta Catalana, i el filial de la Unificació Ciutat Meridiana, que enguany també s’estrena a la categoria. Tots dos van oferir un partit tremendament entretingut, gairebé des dels primers compassos de partit. En un camp molt i molt estret (dels que més a la ciutat de Barcelona), passen moltes coses sense solució de continuïtat. Roshaan obria la llauna per als ucraïnesos al poc de començar (7’), però el filial de la Meri, que venia de rebre una dolorosíssima derrota fa dues setmanes a Badalona, va saber redreçar el rumb, va desnivellar el camp cap a terreny rival i va aconseguir capgirar el marcador abans del descans, primer gràcies a Kerry (17’) i després...
Si haguéssim d’enumerar les raons que ens van enganxar al futbol, probablement no acabaríem la llista fins d’aquí uns dies. Una d’aquestes raons, probablement, sigui la imprevisibilitat, allò de merèixer i no guanyar. O el contrari. Aquella incertesa de no saber què i quan pot passar el que menys esperes que passi. Una mica com el que ha passat aquest migdia al Guinardó, en un dels derbis més destacats del curs al futbol català. En un campionat tan igualat i esbojarrat com és la Lliga Elit, el Martinenc i el Júpiter es presentaven al duel amb dinàmiques ben diferents: 10 de 15 pels de Toni Carrillo i 3 de 15 pels de Juanjo García. Malgrat les ratxes, tot just tres punts separaven els vermells dels grisgrana a la classificació. Potser per aquesta igualtat, el partit va arrencar amb cert respecte per part de tots dos conjunts, sense gaire punts d’atracció per un públic que al final ha acabat mig omplint la graderia (i la rampa) del feu del Guinardó. El Martinenc ha volgut dominar, però...