La tasca era complicada: igualar, com a mínim, el 3-0 desfavorable de diumenge passat a Galícia. El Badalona afrontava la cita d’aquest migdia contra el Compos amb un missatge clar: sí que es podia. I s’ha quedat a no res de fer-ho possible. Final cruel per als escapolats, que han fet el 95% del que calia: el 5% que ha fallat, decisiu, ha estat fer el tercer gol per forçar una pròrroga que, per mèrits, els de Mikel Azparren haurien d’haver jugat. Perquè el partit, des del primer minut, ha estat un monòleg d’un Badalona ambiciós, que malgrat la calor ha estat percudint acció rere acció amb un clar objectiu: batre el porter visitant Cobo. Els gallecs, molt defensius i gairebé desapareguts en atac, han mirat de gestionar la renda que es van guanyar fa sis dies al Vero Boquete de Santiago. Una renda que al final ha estat decisiva per celebrar el quart ascens a Segona B / Segona RFEF del Compos d’ençà que es va refundar fa 20 anys. Com dèiem, el partit ha estat un monòleg del Badalona. El...
Quan el passat 2 de juny es va fer el sorteig de la Copa Ràdio Vilafranca, el Can Cartró no hi era present. El Gelida havia perdut la seva eliminatòria de la promoció d’ascens a Vallirana i, automàticament, passava a disputar el prestigiós torneig penedesenc. Els gelidencs, però, van impugnar el partit, el Comitè de Competició els hi va donar la raó i van generar una vacant que va ocupar el Can Cartró, que havia quedat setè al grup 28 de Quarta Catalana. La situació recordava a aquella Eurocopa de 1992, quan Iugoslàvia va ser exclosa per la UEFA a causa de la guerra i va ser substituïda per Dinamarca, que malgrat que la llegenda digui que tenia els seus jugadors de vacances, duia dies preparant una hipotètica participació a l’Eurocopa. Setmanes després, els danesos s’imposaven a Alemanya a la final (2-0). Avui, el Can Cartró ha fet exactament el mateix: emportar-se la final i el trofeu d’un torneig al qual no estava inicialment convidat. El primer, per cert, de la seva història. I ho...