TheCatalanGroundhopper

Resulta difícil posar ordre a una altra sessió de caos futbolístic com el que vam viure ahir diumenge a l’Isidro Calderón. Com si es tractés d’aquell mític programa nadalenc de TV3, l’ascens directe a Segona RFEF es resolia a tres bandes, amb un duel directe entre l’Atlético Monzón, segon, i el Cuarte, líder invicte i amb un Calamocha que havia de guanyar a Carinyena i esperar un empat a l’Isidro Calderón. I què ha passat? Doncs tal com pensàveu, que la festa del Calderón ha acabat en un drama perquè cap dels dos ha pujat de categoria. Més drama, encara, tal i com s’han desenvolupat les coses, per dos equips que no han tingut sort en cites claus: el Cuarte perdia un ascens, a casa, contra el Laredo als penals fa dos cursos i l’any passat era l’Atleti el que veia com el Porreres pujava als penals al seu terreny de joc. Amb més de 3.000 persones a l’Isidro Calderón, amb gairebé quatre centenars d’aficionats de Cuarte i amb l’aparició sensacional dels templers als prolegòmens del partit...

Galeria d'imatges a l' Instagram #TheCatalanGroundhopper Diuen que hi ha gent que ha tornat del més enllà. Que després d’abraçar la mort durant uns instants va tornar, de manera miraculosa, al món dels vius. Situacions paranormals, com ara els extrarrestres o els partits de Tercera RFEF. Perquè, per molts motius, el que hem viscut aquest diumenge al Camp d’Esports escapa qualsevol explicació amb un mínim de lògica i de raó terrenal. Esportivament, el Vilanova s’ha classificat per al playoff d’ascens a Segona RFEF quan al minut 88 estava a dos gols d’aconseguir-ho. Extra esportivament, perquè en una nova demostració de força i de mobilització, el Lleida CF ha posat més de 2.200 persones a l’Estadi quan ja fa dues setmanes que són equip de Lliga Elit, de la sisena divisió del futbol estatal. I amb una animació i un caliu que ja voldrien molts equips de categories més altes, se les hagin guanyat al camp o no. El partit començava a dos quarts d’una però la cosa ja bullia a les 11...

Pensem-ho bé: què fa que algú decideixi, de forma lliure, aguantar un partit de la sisena categoria del futbol estatal més de dues hores sota la pluja, amb paraigua o caputxa, sense lloc on resguardar-se? El futbol té aquesta vessant incomprensible, diria que impossible d’explicar de forma cabdal. I aquest misteri és el que fa que ens apassioni per sobre de tot, sense entrar en cap raó que ens serveixi de justificació. I per això, amb alegria o amb drama, partits com el d’aquest dissabte al Guinardó són un regal només per als afortunats que havien decidit passar una tarda de dissabte sota la pluja. I amb una quota de drama que només els finals de temporada poden oferir. Una festa passada per aigua per un Martinenc que ha hagut d’ajornar el seu ascens, com a mínim una setmana, que s’ha trobat amb un senyor rival, una Pobla de Mafumet que ha tallat la ratxa de 19 partits sense perdre dels diables vermells, que malgrat el cop arrencaran la darrera jornada com a líders i tornant a dependre...

Com ens agrada el caos quan som espectadors neutrals. Veure-ho tot cremar, aquells partits en què gairebé res té sentit i tot es converteix en un intercanvi de cops on tot i més pot passar. “Neutrals”, que al final som de l’Hospitalet i bé sigui un ascens o una permanència patida bé que s’ha de celebrar. I això ha fet aquest vespre la FAF, l’Acadèmia, en un partit de pinyol vermell davant de tot un líder, un Sporting Gavà que, acompanyat per més d’un centenar de persones, sabia que el triomf li regalava un històric ascens a Primera Catalana. Aspiracions que han acabat en paper mullat en un partit ple de futbol i de cor per part d’una Acadèmia que després d’uns partits de dubtes sap que seguirà, un any més, a Segona Catalana. En part gràcies a una arrencada de partit fantàstica, amb uns vint minuts inicials primorosos, on el millor que li ha passat a l’Sporting ha estat veure’s només un gol per darrere al marcador. I això que els gavanencs han tingut la primera, una rematada que Cerdá...

El Can Vidalet se la jugarà a casa i no depèn de la resta de resultats . Última jornada a Tercera RFEF no apta per a cardíacs. Desconec quanta gent amb problemes de cor deu estar interessada en qui baixarà a Lliga Elit diumenge vinent, però és una frase que sempre queda bé en qualsevol text sobre qualsevol final de lliga de qualsevol competició. Diumenge a les 12:30, la lliga regular de Tercera RFEF abaixarà el teló amb cinc partits on es s’acabaran de definir les tres lluites obertes en aquesta última jornada: la lluita per la segona plaça atès que el Manresa ja ha assolit l’ascens directe, els dos equips que acompanyaran Badalona i Cornellà al playoff d’ascens a Segona RFEF i l’equip que assolirà la permanència, un any més, a la cinquena categoria del futbol estatal. Lluita per la permanència Can Vidalet 33, Vic 32, Cerdanyola 31 12:30 CAN VIDALET – CERDANYOLA 12:30 VIC – Badalona No ens n’amaguem: ens agrada el drama i aquestes tensions de l’última jornada i un duel direct...

Ser líder vol dir moltes coses. No és només anar primer si no, a més, dominar situacions complicades, rivals d’alçada i terrenys de joc poc amics de les derrotes. Aquest Vilanova Atlètic hi va de debò i ahir a la Granada va resoldre, segurament, el penúltim dels compromisos més durs per aconseguir l’ascens a Tercera Catalana dintre de dues setmanes. Perquè la papereta no era fàcil pels de Jordi Nin, que afrontaven un Tourmalet amb tres rivals de playoff i que, de moment, han resolt amb dues victòries a manca del duel contra el Sant Cugat Sesgarrigues del proper cap de setmana. Ahir, a més, van trencar la condició d’invicte com a local de la Granada, que no perdia a casa des de feia gairebé 13 mesos. I durant bona part del partit tampoc es que la sensació compartida fos que els penedesencs poguessin encaixar la primera derrota del curs a casa. Va ser un primer acte amb força respecte i amb escassedat d’ocasions, potser amb dos equips conscient que l’empat tampoc resultava tràgic per t...