Passa al contingut principal

La nova realitat osonenca

L'assalt del Tona al camp del Manlleu l'any 2022 ja feia preveure un canvi de rumb important al futbol osonenc.


23 de març de 2013. És la data del darrer duel osonenc a Tercera Divisió. 12 anys i uns quants mesos després, diumenge Osona tornarà a viure un duel de rivalitat màxima en aquesta categoria, la cinquena del futbol estatal i rebatejada com a Tercera RFEF. És ben cert que dotze anys poden donar molt de sí: en clau futbolística, han estat prou temporades com per viure un canvi de paradigma al futbol osonenc, amb un nou convidat disposat a trencar el clàssic binomi Manlleu - Vic: la Unió Esportiva Tona. Els tonencs, des de fa uns quants anys dirigit pel Joaquim Carandell, s'han presentat no només com a rival dels dos clàssics de la comarca, si no que ha pres l'alternativa amb un projecte a hores d'ara capdavanter al territori.

Diumenge a les 11:45, el Camp d'Esports de Tona acollirà el primer duel veïnal del curs entre la UE Tona i la UE Vic. Serà el vuitè cop que quadribarrats i blanc-i-vermells mesurin les seves forces en partit oficial a Tona, per bé que fins ara sempre s'havien enfrontat a Primera Catalana (sis cops) i a l'antiga Preferent Territorial (el primer precedent l'any 2010). El balanç de moment és prou repartit, amb dues victòries del Tona, dos empats i tres victòries del quadre vigatà; amb 8 gols dels tonencs i 13 del Vic, que sempre que ha visitat Tona ha marcat com a mínim un gol. De fet, la tendència històrica afavoreix els visitants, que han conquistat el territori rival els darrers tres cops que l'han visitat.

Imatge de l'Hipòlit Planàs durant el Vic 2-2 Manlleu del passat mes de març.

Una rivalitat recent, la del Tona i el Vic, a conseqüència de l'efervescent trajectòria d'una UE Tona que fins fa 15 anys mai no havia jugat més enllà de la setena categoria del futbol espanyol. Lluny queden els anys d'alternança entre el Manlleu i el Vic com a estandarts del futbol comarcal. Després de tres anys de ser el màxim representant d'Osona, el Tona comparteix l'honor amb el Vic aquest curs. Però si allarguéssim la nostra mirada als darrers 50 anys, el Manlleu amb una presència important a Segona B principalment als anys 90, és l'equip que més cops ha estat la punta de llança del futbol comarcal: en 27 de 50 cursos ha estat el conjunt osonenc amb la categoria més alta i en sis anys més, ha compartit aquest honor amb el Vic. De fet ja fa molts anys (segurament masses, deuen pensar a la capital) que la UE Vic no és l'equip de referència del territori si ens atenem a la categoria: cal viatjar a la temporada 83-84 per veure l'equip a Tercera Divisió i la resta d'equips per sota (el Manlleu militava a Preferent i el Tona, a 3a Regional).

El bar del Municipal de Manlleu té a bé recordar-nos els temps de glòria, com aquesta promoció contra el Madrid B

Però igual que hi ha hagut moment brillants com l'etapa de l'AEC Manlleu a Segona B (vuit temporades amb tres fases d'ascens a Segona entre 1989 i 1996), en les darreres temporades els demèrits dels dos grans, Vic i Manlleu, ha permès viure situacions impensables no fa massa. I és que entre 2018 i 2022, Vic, Manlleu i Tona van compartir la condició de màxim representant comarcal a Primera Catalana, una categoria especialment baixa vista la trajectòria de vigatans i manlleuencs. No només això, si no que un equip com el Vic Riuprimer va afegir-se a la terna entre 2020 i 2022 arran del seu ascens a Primera Catalana. Torelló de forma intermitent els últims anys i Aiguafreda pels volts de 2010 també van voler fer acte de presència per apropar-se als grans de la comarca.


     L'ascens del 2022 contra el Sabadell Nord va encetar l'època més daurada de la UE Tona.

Diumenge, Tona viurà un partit dels que fan afició. Un partit que fa tot just 15 anys era una novetat que pocs o potser ningú a Tona hagués imaginat jugar. Dècada i mitja després, les tornes han canviat fins al punt que el Tona de l'Eduard Fortet, que ve de fer saltar la banca dissabte a l'Hospitalet haurà d'entomar la condició de favorit davant del Vic del Ramon Carrascal que, després d'un inici complicat, diumenge va estrenar el seu compte de victòries amb el triomf a l'Hipòlit Planàs contra el Lleida.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Pujant a la Font del Gos

Hi ha moltes maneres de fer el turista: hi ha qui viatja per veure paisatges diferents, hi ha qui ho fa per veure esglésies, hi ha qui ho fa per una qüestió gastronòmica i, fins i tot, hi ha qui ho fa per follar –no entrem en qüestions econòmiques-. De fet, n’hi ha alguns que barregem (algunes d’) aquestes coses i hi afegim els camps de futbol, de vegades de forma compulsiva, com qui no pot tornar de Palma sense un parell d’ensaïmades que acabes situant al compartiment superior de l’avió.  I tot fent inventari, i gaudint com un marrà al fang cada cop que viatjo i descobreixo un nou estadi o camp de futbol, t’adones que ben a la vora de casa hi ha terrenys de joc que paguen la pena visitar, bé per l’indret en què estan situats, per la història que amaguen, per detalls que només els Groundhoppers, els malalts del futbol modest, considerem oportú apreciar. En aquesta línia, servidor va detectar fa uns dies que a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una cinquantena de camps de fu...