Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit

Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit).

Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la classificació amb 37 punts (un 58% del total) mentre que l’Horta tanca la classificació amb 21 punts (un per partit de mitjana). Tan sols 16 punts de diferència separen el primer de l'últim classificat, la distància més curta entre líder i cuer de totes les competicions del futbol català masculí. Només s'hi apropa el grup 18 de Tercera Catalana, on són 18 els punts que separen el Santa Bàrbara, primer, del filial de l'Amposta, penúltim. El Pinell (l'únic equip de Tercera Catalana que té el camp de terra) queda despenjat a 7 punts de l'Amposta.

Els factors d'aquesta competició són múltiples, però una de les raons principals és, alhora, un dels seus principals defectes. I és que amb dues places d'ascens directe, quatre de promoció d'ascens i quatre més de descens directe, només hi ha sis dels setze equips que estan en zona "tranquil·la". Això, sense tenir en compte possibles descensos no compensats. Tot plegat genera una situació d'incertesa que fa que hi hagi equips que en qüestió de tres setmanes passin de la zona de descens a ocupar plaça de playoff. O tot el contrari. Un ball de places que per a l'espectador neutral resulta d'allò més atractiu però que per als clubs, per allò de gestionar emocions i moments, converteix la lliga en una bogeria difícil de conduir.

Malgrat passar per una ratxa dura, un dels favorits a l'ascens, l'AE Prat, ja és segon a la taula.

D'aquí que les dinàmiques tinguin un pes cabdal en aquest canvi de tendències: equips que van començar de forma dubitativa, com ara el Prat o el Martinenc, semblen instal·lats en zona noble des de fa unes jornades. Els de David Vilajoana sumen quatre victòries consecutives just després d'una ratxa preocupant de 8 partits sense guanyar (5 punts de 24), mentre que els del Guinardó ja enllacen 12 partits sense perdre que els han traslladat des de la zona de descens fins a la cinquena plaça. Però també hi ha casos antagònics, com és el d'un Ciudad Cooperativa que malgrat debutar a la categoria només va perdre un dels sis primers partits de lliga. Ara, però, la Coope només ha pogut sumar dos dels darrers 18 punts en joc i s'ha situat en dotzena posició, tot just per sobre de la zona de descens directe.

Cinc ajornaments no han ajudat a l'Atlètic Sant Just a trobar la regularitat per repetir playoff.

Una altra dada que il·lustra perfectament aquesta bogeria és el fet que només hi ha dos ‘salts’ de més d’un punt a la classificació: els quatre que separen el Martinenc (5è) i el Sabadell B (6è) i les dues unitats que hi ha entre el Valls (8è) i el San Mauro (9è). La resta d’equips o bé estan empatats entre sí o tenen un punt de distància respecte els seus perseguidors. També sorprèn veure com l’Horta, últim classificat, és tot just el tercer equip menys golejat de la lliga. Amb 22 gols rebuts, només la Pobla (11 gols) i el Castelldefels (21) milloren la prestació defensiva dels futbolistes de Juan Camilo Vázquez. No ens ha de sorprendre, doncs, que només tres equips (Vilafranca, Rubí i Manlleu) hagin encaixat més gols que el líder, un San Juan que n’ha rebut 34 en 21 partits (18 dels quals en sis únics partits).

El Manlleu busca sortir del pou amb l'arribada a la banqueta, fa dues setmanes, de Luís Gallego.

Ingredients de sobra de cara a un final de temporada que s’albira emocionant en qualsevol de les lluites que ens ofereix la Lliga Elit. Bogeria, potser massa per uns equips que potser agrairien una ampliació a 18 equips per aportar més tranquil·litat i separar més els objectius. I una petició: l’any passat, per qüestions sobrevingudes, la tornada de la final de la promoció d’ascens a Tercera RFEF va ser l’últim partit del curs al #FutbolCat modest. No seria una mala idea, per donar la importància que es mereix aquesta competició, que aquesta excepció es convertís en tradició.