Galeria d'imatges a l'Instagram de #TheCatalanGroundhopper
L’escassedat de camps a la ciutat de Barcelona (i en d’altres ciutats, tot sigui dit) fa que sovint visquem situacions com la de diumenge al CEM Maresme. S’enfrontaven dos històrics del futbol barceloní que, junts, acumulen 195 anys d’història d’ençà que es van fundar: el CD Alegría (1928) i l’Atlètic Poblenou (1929). Resulta interessant el cas de l'Atlètic, fundat per catalans i biscaïns que havien vingut a treballar a Barcelona. D'aquí que agafessin els colors de l'Athletic Club per a la seva primera equipació (i des de fa dos cursos, la segona compta amb els colors de la bandera d'Euskadi).
Tots dos juguen els seus partits al camp també conegut com a Maresme-Llull, per bé que diumenge a l’Atlètic li va tocar actuar com a visitant. Un derbi on als blanc-i-vermells només els servia el triomf per continuar somiant amb la cinquena plaça de #4Cat19. Max va avançar ràpidament l’Atletic al minut 3, però malgrat el domini “visitant”, l’Alegría va gaudir d’alguna acció aïllada per posar la por al cos al seu rival. Sense encert.
El segon temps va
ser clarament de l’Atlètic Poblenou, decidit a encarrilar el triomf per evitar
ensurts. Al pas per l’hora de partit, Miquel Suárez situava el 0-2 amb un gol
de traca i mocador (60’) i posava les coses ben complicades a l’Alegría, cuer
de la lliga amb només dues victòries al sarró. De fet, el tram final se li va
fer etern i l’Atlètic Poblenou encara va aconseguir fer tres gols més fins
arribar a la maneta: Pol Chaves va sorprendre el meta local amb un xut des d’uns
35 metres (78’), Eliott anotava el quart a cinc minuts del final (85’) i
Franco, també des de llarga distància, tancava el partit amb un 0-5 que
arrodonia el bon partit d’un Atlètic Poblenou que, a manca de 10 partits per
acabar la lliga, té les places més properes de promoció (River i APA B) a nou
punts.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada