Pensem-ho bé: què fa que algú decideixi, de forma lliure, aguantar un partit de la sisena categoria del futbol estatal més de dues hores sota la pluja, amb paraigua o caputxa, sense lloc on resguardar-se? El futbol té aquesta vessant incomprensible, diria que impossible d’explicar de forma cabdal. I aquest misteri és el que fa que ens apassioni per sobre de tot, sense entrar en cap raó que ens serveixi de justificació. I per això, amb alegria o amb drama, partits com el d’aquest dissabte al Guinardó són un regal només per als afortunats que havien decidit passar una tarda de dissabte sota la pluja. I amb una quota de drama que només els finals de temporada poden oferir. Una festa passada per aigua per un Martinenc que ha hagut d’ajornar el seu ascens, com a mínim una setmana, que s’ha trobat amb un senyor rival, una Pobla de Mafumet que ha tallat la ratxa de 19 partits sense perdre dels diables vermells, que malgrat el cop arrencaran la darrera jornada com a líders i tornant a dependre...
De camp en camp / From ground to ground