Pensem-ho bé: què
fa que algú decideixi, de forma lliure, aguantar un partit de la sisena
categoria del futbol estatal més de dues hores sota la pluja, amb paraigua o
caputxa, sense lloc on resguardar-se? El futbol té aquesta vessant incomprensible,
diria que impossible d’explicar de forma cabdal. I aquest misteri és el que fa
que ens apassioni per sobre de tot, sense entrar en cap raó que ens serveixi de
justificació. I per això, amb alegria o amb drama, partits com el d’aquest
dissabte al Guinardó són un regal només per als afortunats que havien decidit
passar una tarda de dissabte sota la pluja. I amb una quota de drama que només
els finals de temporada poden oferir. Una festa passada per aigua per un
Martinenc que ha hagut d’ajornar el seu ascens, com a mínim una setmana, que s’ha
trobat amb un senyor rival, una Pobla de Mafumet que ha tallat la ratxa de 19
partits sense perdre dels diables vermells, que malgrat el cop arrencaran la
darrera jornada com a líders i tornant a dependre d’ells per pujar.
Els inicis són molt
importants al futbol. Després passaran mil coses, però la Pobla ha interpretat
a la perfecció l’arrencada al Guinardó i després que Moreno avisés amb una
rematada que treia Lázaro (7’), no han perdonat en l’acció posterior, amb una
gran incursió de Querol i la passada de la mort a Ciuró, que afusellava Lázaro
per fer el 0-1 (8’). Poc a poc ha anat despertant, el Martinenc, en una tarda
enrarida per la pluja, que ha deslluït l’ambient al Guinardó. Tot i això, els
de Carrillo han anat entrant al partit, han començat a sovintejar la porteria
tarragonina i després que ni Otero, ni Édgar ni Genís ajustessin el seu punt de
mira, un cop superada la mitja hora de partit el Martinenc ha trobat el premi a
la insistència amb el gol de l’empat, obra d’Édgar Tejada (37’).
El punt donava l’ascens provisional al Martinenc, però els vermells han sortit ambiciosos després del descans i ben
aviat Suárez ha tingut el 2-1 en una acció claríssima que ha marxat alta (46’).
No ha perdonat la Pobla, però, acte seguit, amb una rematada de Cabezas per fer
l’1-2 (47’). El gol visitant ha fet molt de mal al Martinenc, que ha tingut
moments de naufragi davant d’una Pobla que ha fet sang poc després amb l’1-3,
obra de Querol (54’). I encara rai, perquè els tarragonins s’han fet un fart de
perdonar en diverses ocasions. I, cosa estranya, això de perdonar als líders
pot costar car. El Martinenc hi ha tornat a creure amb un gol de Dani Suárez al
minut 73, que posava la por al cos als visitants, que han reculat i s’han
limitat a aguantar l’avantatge. Saro perdonava l’empat tres minuts després (76’),
també Osorio amb una rematada de cap que picava el travesser (84’). Desgràcia?
Poca pel que havia de passar: minut 87, penal clar a favor del Martinenc i Sosa
l’enviava a fora després de fer picar la pilota al travesser. Un altre cop la
fusta. Drama al Guinardó, on encara hem vist un últim cop de teatre, amb un
altre penal fallat, en aquest cas pel visitant Teo quan el partit ja s’encaminava
cap al seu final. El 2-3 permet la Pobla somiar encara amb l’ascens directe,
sempre que guanyin el seu partit dissabte vinent i que bé Martinenc o bé San
Juan perdin el seu compromís.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada