Galeria d'imatges a l'Instagram #TheCatalanGroundhopper
Diuen que hi ha
gent que ha tornat del més enllà. Que després d’abraçar la mort durant uns
instants va tornar, de manera miraculosa, al món dels vius. Situacions
paranormals, com ara els extrarrestres o els partits de Tercera RFEF. Perquè,
per molts motius, el que hem viscut aquest diumenge al Camp d’Esports escapa
qualsevol explicació amb un mínim de lògica i de raó terrenal. Esportivament, el
Vilanova s’ha classificat per al playoff d’ascens a Segona RFEF quan al minut
88 estava a dos gols d’aconseguir-ho. Extra esportivament, perquè en una nova
demostració de força i de mobilització, el Lleida CF ha posat més de 2.200 persones
a l’Estadi quan ja fa dues setmanes que són equip de Lliga Elit, de la sisena
divisió del futbol estatal. I amb una animació i un caliu que ja voldrien molts
equips de categories més altes, se les hagin guanyat al camp o no.
El partit
començava a dos quarts d’una però la cosa ja bullia a les 11, amb una
concentració de l’afició lleidatana a Ricard Vinyes per baixar plegats cap alCamp d’Esports. Fa tres dies podria haver estat l’últim passeig, però divendres
el Lleida CF anunciava un acord amb uns inversors que salvarien els blaus d’un enèsim
estiu ple de dubtes, nervis i incerteses. Descens al camp i salvació de futur
que han contagiat afició i equip, en comunió des dels prolegòmens del partit.
Els de Jordi Cortés han sortit ben intensos i han descol·locat un Vilanova que
ha estat ben poc lluït al primer temps. Fruit d’aquesta grisor, els de Sampietro
han patit dos avisos en forma d’ocasions locals. El tercer ja estat el gol de
Totti, amb un xut que el porter visitant Albert Alfonso no ha aconseguit
atrapar (16’). Només en el darrer quart d’hora del primer acte el Vilanova ha
generat més sensació de perill, però la intensitat s’ha fet més palesa en les
constants topades entre els futbolistes de tots dos equips que han encès la metxa
d’una tangana tot coincidint amb el xiulet del descans.
L’1-0 i les
notícies que arribaven des de Santa Coloma obligaven el Vilanova a fer una o
dues passes endavant amb l’ànim de capgirar el marcador advers. Intenció però
poc encert en una arrencada amb forces interrupcions que tampoc no van permetre
els de Genís Sampietro generar perill de manera constant. A partir del minut
85, però, tot es va accelerar. El Vilanova va perdonar una ocasió claríssima,
catedralícia, que podia fer pensar que no seria el dia dels del Garraf. Res més
lluny de la realitat, quatre minuts després Àlex Frutos s’alçava per sobre dela resta de companys i rivals per connectar amb el cap un servei de cantonada i
situar la igualada al marcador (89’). No li valia l’empat, al Vilanova, que tres
minuts més tard consumava la increïble remuntada amb una rematada poc ortodoxade Guillem Olivés per fer embogir el centenar llarg d’aficionats que els
acompanyaven a Lleida, molts dels quals van envair el terreny de joc arran de l’1-2,
No va donar el seu braç a tòrcer el Lleida CF, que va disposar d’alguna
situació per atemorir un Vilanova que, després de nou minuts d’afegit eterns,
va poder celebrar el seu passi agònic. I com a la primera meitat, nova tangana
amb el partit finalitzat que va deslluir un final esbojarrat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada