TheCatalanGroundhopper

Corrien els ja llunyans anys 50 quan un grup de nouvinguts andalusos, concretament de la localitat de Huelma (Jaén) van decidir engegar un club de futbol com a punt de trobada de la comunitat. Per comprar les equipacions, explica la web del CF Singuerlín , van haver de realitzar rifes on, sense anar més lluny, hi havia en joc un gall d'indi viu. Resulta difícil saber com imaginaven el futur del club en uns anys on la prioritat era arrencar una nova vida en un territori llunyà; resulta gairebé impossible imaginar que, sis dècades després, aquell equip que va vestir de verd-i-blanc a imatge i semblança del Betis i de la bandera andalusa, aconseguiria tres ascensos en només cinc anys, que passaria de la Tercera Catalana a la Lliga Elit, antesala del futbol nacional. I que ho faria en un partit tècnicament interminable, que ha durat més d'un mes i que ha tingut, per als colomencs, un final feliç i indiscutible: l'històric ascens a la Lliga Elit, sisena categoria del futbol esta...

Imatge: Instagram CF Martorell El CF Martorell és nou equip de Lliga Elit. En un dia i format (era la represa d’un partit suspès fa un mes) poc habituals, els del Baix Llobregat han posat el llacet a una temporada excepcional i han confirmat de manera matemàtica el seu ascens a la Lliga Elit. I ho han fet per la porta gran, derrotant per 0 a 1 el segon classificat i, per tant, rival directe: el Sant Cugat. I sovint, les grans cites regalen moments a jugadors concrets. El gol que ha obert la llauna i que ha resultat ser el d’aquest històric ascens l’ha marcat el capità Albert Garrido poc després que el partit es reprengués al minut 33. D’ençà que el 2002 es creés l’actual Club de Futbol Martorell, fruit de la fusió de l’Sporting Martorell i la Unió Esportiva Martorell, blanc-i-vermells assoleixen la seva fita més important amb aquest ascens a la sisena categoria del futbol estatal. És el tercer campionat de lliga dels martorellencs en aquests 24 anys d’Història, després dels dos títol...

Ginesta no ho sabem, però de flama sí que n'hi va haver, ahir al Narcís Sala. Després d’arrencar el curs amb força dubtes, amb una arrencada farcida de resultats desfavorables, la Unió Esportiva Sant Andreu va saber reinventar-se per donar la volta a la situació i fer valer el seu cartell de favorit a l’ascens a Primera RFEF. L'èxit s'ha assolit al segon intent, després de la derrota a Paterna, que tallava la ratxa de nou victòries consecutives, una marca només superada en aquesta categoria, fa tres temporades, pel filial de l’Athletic Club, que en va sumar tretze. Ahir, a casa, al Narcís Sala i davant de la seva gent, els quadribarrats no van fallar i tornen a la categoria de bronze després d'11 anys d'absència. Així, l’ambiciós projecte quadribarrat encapçalat per l’empresari Taito Suzuki aconsegueix escalar el primer graó amb un nou ascens que se suma als que l’entitat andreuenca ha sumat al llarg de la seva història. Vaja, que ens ho hem fet venir bé per recorda...

Partit entretingut el que han ofert aquest diumenge la Incresa B i l’Esparreguera, que ha acabat amb victòria molinenca per 4 a 2 i que permet els de Molins mantenir esperances de disputar la promoció d’ascens a Tercera Catalana; la cinquena plaça queda a quatre punts amb quatre partits pendents. Quatre han estat els gols que han anotat els locals, malgrat que la primera meitat tampoc ha deixat massa detalls destacables. Feia caloreta, al Ricard Ginebreda (aprofitem per reivindicar un gran no als camps amb xarxa perimetral, més encara entre el camp i la graderia) i en un partit on tots dos equips arribaven distanciats per tan sols un punt a la classificació, el respecte s’ha imposat a l’atreviment i hem trigat una bona estona a veure brots verds. Ha estat gairebé cap al final del primer acte quan Manu Lalla, geni i figura aquest migdia a Molins, ha avançat la Incresa B al minut 42. Ha estat probablement l’últim instant de tranquil·litat d’un partit que ha embogit al segon acte. L’E...

És clar: són 17 jornades sense perdre. Sí, disset. I un equip no arriba a una xifra com aquesta per casualitat, per sort. Pocs podíem esperar que un equip acabat d’ascendir fos capaç d’oferir aquestes prestacions, però el Martinenc ja fa un bon grapat de setmanes que s’ha guanyat el dret a somiar en absolutament tot. Ahir, els del Guinardó tenien un partit de pinyol vermell amb un Prat que els visitava compartint puntuació a la taula. I a l’hora de la veritat, més enllà del disgust inicial, el Martinenc ha estat millor. Superior. I ha sumat tres punts que a l’espera del que passi avui a Olímpia li gairebé assegura la promoció d’ascens com a premi provisional. Parlàvem de disgust inicial perquè quan ambdós equips tot just buscaven el seu lloc a la gespa, una indecisió entre la defensa i el porter del Martinenc l’ha aprofitada Adri Rivas per avançar el Prat quan només acumulàvem quatre minuts de joc. Ara caic, ara m’aixeco, deuen haver pensat els homes de Toni Carrillo, que han reaccio...

Una de les temptacions més difícils d’evitar quan fem cròniques és parlar de justícia per explicar el desenvolupament d’un partit. Què és just? Tenir més ocasions que el rival tot i no marcar? Fer més gols que el contrari malgrat no tenir el teu dia més lluït. Reflexions que podríem aplicar al partit d’ahir a Can Sant Joan, al partit entre dos representants del futbol de barri que l’any passat militaven a Primera Catalana i que ara viuen finals de temporada dispars a la Lliga Elit. El gat a l’aigua se’l va emportar el San Juan Atlético, que en una jornada important no va fallar i es manté colíder ja amb 46 punts, agafat de la maneta del Martinenc. I tot l’inici, no ho van tenir gens fàcil, els montcadencs. La Coope ha vist minvar el seu rendiment quant a resultats i el gol de Víctor al minut 8, que servia per avançar el San Juan, no feia presagiar el millor dels panorames per als santboians. Lluny del que podria ser comprensible, els de Javi Calvo reaccionarien amb convicció, amb fut...