Corrien els ja llunyans anys 50 quan un grup de nouvinguts andalusos, concretament de la localitat de Huelma (Jaén) van decidir engegar un club de futbol com a punt de trobada de la comunitat. Per comprar les equipacions, explica la web del CF Singuerlín, van haver de realitzar rifes on, sense anar més lluny, hi havia en joc un gall d'indi viu. Resulta difícil saber com imaginaven el futur del club en uns anys on la prioritat era arrencar una nova vida en un territori llunyà; resulta gairebé impossible imaginar que, sis dècades després, aquell equip que va vestir de verd-i-blanc a imatge i semblança del Betis i de la bandera andalusa, aconseguiria tres ascensos en només cinc anys, que passaria de la Tercera Catalana a la Lliga Elit, antesala del futbol nacional. I que ho faria en un partit tècnicament interminable, que ha durat més d'un mes i que ha tingut, per als colomencs, un final feliç i indiscutible: l'històric ascens a la Lliga Elit, sisena categoria del futbol estatal.
Un partit interminable que començava fa tot just mes i mig, un 14 de març i que, com ja us vam explicar aquí, la tripleta arbitral va decidir suspendre al minut 30, amb empat a un gol al marcador, a causa de la pluja i de l'estat de la gespa de la vella i mítica Satàlia. La represa, a partir del minut 30, tenia data adjudicada: un 29 d'abril que ha acabat resultant una data històrica per als verd-i-blancs. No ho han tingut fàcil, però, els jugadors d'Ángel Gálvez. Perquè al davant hi ha hagut un APA Poble Sec que volia esgotar les darreres opcions d'aspirar a ser el tercer millor classificat de Primera Catalana per disputar la promoció d'ascens a Lliga Elit.
I els grocs han estat lleugerament millors en l'arrencada del partit, en un darrer quart d'hora del primer temps on s'han mostrat intensos, agressius i han cercat l'àrea del Singuerlín a la recerca d'un gol que els permetés marxar al descans amb avantatge. Sense encert, la segona meitat obriria un nou panorama, amb un Singuerlín que ha fet una passa endavant per buscar el gol de la victòria, el gol de l'ascens, però que s'ha trobat amb un rival ben posicionat i que els ha complicat la vida, amb algun ensurt inclòs al contracop. El destí, però, estava escrit per al Singuerlín, que per acabar-ho de fer més èpic ha esperat al minut 87 per fer l'1-2 definitiu i decisiu. Obra, curiosament, d'un Eric Sánchez que fa mes i mig ja havia aconseguit igualar el gol de l'APA. Ahir, el '17' del Singuerlín, després de perdonar un gol claríssim moments abans, aconseguia batre Laureano per obrir les portes de la glòria als colomencs, que tornaran a trepitjar la sisena categoria després de 27 anys, quan van militar per últim cop al grup 1 de la desapareguda Regional Preferent. I divendres al matí, festa a Can Zam. La setmana serà llarga. I sobretot, feliç.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada