Penseu en un
equip serbi que hagi estat alternativa de Crvena Zvezda o de Partizan els últims
30 anys, bé sigui a la lliga de Sèrbia, de Sèrbia i Montenegro o de Iugoslàvia.
Vojvodina? OFK Beograd? Massa fàcil. La temporada 1997-1998, el FK Obilić guanyava
la lliga de Iugoslàvia en un mà a mà fins la darrera jornada amb l’Zvezda. És l’únic
club en dècades capaç de trencar la bicefàlia guanyadora dels dos grans del
futbol serbi. I ser l’únic a fer-ho implicava ser un club diferent, estrany
potser, però únic de ben segur.
Més imatges a l'Instagram #TheCatalanGroundhopper
Fundat l’any
1924, l’Obilić va rebre el nom en honor a l’heroi medieval serbi, un
cavaller del esgle XIV anomenat Miloš Obilić. D’aquí
Baixa, també, el sobrenom de Vitezovi (els cavallers). Durant dècades mai van
destacar en categories altes del futbol iugoslau, però amb la guerra dels
Balcans l’Obilić va resorgir de la mà de la controvertida figura de Željko
Ražnatović, popularment conegut com a Arkan. La segona part de la dècada dels
90 va ser la més brillant de la historia d’aquest club de Belgrad, amb el títol
i subcampionat de Copa del 98 i amb el subcampionat de lliga del 99. De fet, l’Obilić va
establir una marca de 47 partits de lliga sense perdre durant dos anys. I és
que la figura d’Arkan era temuda per propis i rivals. La seva Guàrdia
Voluntària Sèrbia va ser coneguda com a Tigres d’Arkan. I precisament una foto
d’Arkan amb un tigre com a mascota és de les més icòniques d’un club que viu
lluny d’aquella època de glòria.
Arkan va deixar
la presidencia en favor de la seva dona, la cantant Ceca, l’any 1998, arran de
l’amenaça de la UEFA de prohibir la participación de l’Obilić a Europa. Va
ser el punt de partida d’una caiguda lliure que a dia d’avui deixa els vitezovi sense
representació en futbol sènior. Dos equips, un de cadet i un altre d’infantil
disputen els seus partits a l’Obilić Stadium, inaugurat als anys 50 al
bell mig del barri de Vračar i
que disposa de dues tribunes principals visiblement afectades pel pas del temps
i, sobretot, de la inactivitat. Per a més informació, el llibre “Dio, calcio e
milizia” de Diego Mariottini o els pòdcast de Brazalete Negro us
il·lustraran molt millor sobre l’Obilic i Arkan, l’efígie del qual encara roman
al mateix mur que recorda l’època daurada del club amb la inscripció, en
anglès, “Champions of Yugoslavia 1997-98”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada