TheCatalanGroundhopper

Penseu en un equip serbi que hagi estat alternativa de Crvena Zvezda o de Partizan els últims 30 anys, bé sigui a la lliga de Sèrbia, de Sèrbia i Montenegro o de Iugoslàvia. Vojvodina? OFK Beograd? Massa fàcil. La temporada 1997-1998, el FK Obilić guanyava la lliga de Iugoslàvia en un mà a mà fins la darrera jornada amb l’Zvezda. És l’únic club en dècades capaç de trencar la bicefàlia guanyadora dels dos grans del futbol serbi. I ser l’únic a fer-ho implicava ser un club diferent, estrany potser, però únic de ben segur. Més imatges a l ' Instagram #TheCatalanGroundhopper Fundat l’any 1924, l’Obilić va rebre el nom en honor a l’heroi medieval serbi, un cavaller del esgle XIV anomenat Miloš Obilić. D’aquí Baixa, també, el sobrenom de Vitezovi (els cavallers). Durant dècades mai van destacar en categories altes del futbol iugoslau, però amb la guerra dels Balcans l’Obilić va resorgir de la mà de la controvertida figura de Željko Ražnatović, popularment conegut com a A...

Corrien els ja llunyans anys 50 quan un grup de nouvinguts andalusos, concretament de la localitat de Huelma (Jaén) van decidir engegar un club de futbol com a punt de trobada de la comunitat. Per comprar les equipacions, explica la web del CF Singuerlín , van haver de realitzar rifes on, sense anar més lluny, hi havia en joc un gall d'indi viu. Resulta difícil saber com imaginaven el futur del club en uns anys on la prioritat era arrencar una nova vida en un territori llunyà; resulta gairebé impossible imaginar que, sis dècades després, aquell equip que va vestir de verd-i-blanc a imatge i semblança del Betis i de la bandera andalusa, aconseguiria tres ascensos en només cinc anys, que passaria de la Tercera Catalana a la Lliga Elit, antesala del futbol nacional. I que ho faria en un partit tècnicament interminable, que ha durat més d'un mes i que ha tingut, per als colomencs, un final feliç i indiscutible: l'històric ascens a la Lliga Elit, sisena categoria del futbol esta...

Imatge: Instagram CF Martorell El CF Martorell és nou equip de Lliga Elit. En un dia i format (era la represa d’un partit suspès fa un mes) poc habituals, els del Baix Llobregat han posat el llacet a una temporada excepcional i han confirmat de manera matemàtica el seu ascens a la Lliga Elit. I ho han fet per la porta gran, derrotant per 0 a 1 el segon classificat i, per tant, rival directe: el Sant Cugat. I sovint, les grans cites regalen moments a jugadors concrets. El gol que ha obert la llauna i que ha resultat ser el d’aquest històric ascens l’ha marcat el capità Albert Garrido poc després que el partit es reprengués al minut 33. D’ençà que el 2002 es creés l’actual Club de Futbol Martorell, fruit de la fusió de l’Sporting Martorell i la Unió Esportiva Martorell, blanc-i-vermells assoleixen la seva fita més important amb aquest ascens a la sisena categoria del futbol estatal. És el tercer campionat de lliga dels martorellencs en aquests 24 anys d’Història, després dels dos títol...

Ginesta no ho sabem, però de flama sí que n'hi va haver, ahir al Narcís Sala. Després d’arrencar el curs amb força dubtes, amb una arrencada farcida de resultats desfavorables, la Unió Esportiva Sant Andreu va saber reinventar-se per donar la volta a la situació i fer valer el seu cartell de favorit a l’ascens a Primera RFEF. L'èxit s'ha assolit al segon intent, després de la derrota a Paterna, que tallava la ratxa de nou victòries consecutives, una marca només superada en aquesta categoria, fa tres temporades, pel filial de l’Athletic Club, que en va sumar tretze. Ahir, a casa, al Narcís Sala i davant de la seva gent, els quadribarrats no van fallar i tornen a la categoria de bronze després d'11 anys d'absència. Així, l’ambiciós projecte quadribarrat encapçalat per l’empresari Taito Suzuki aconsegueix escalar el primer graó amb un nou ascens que se suma als que l’entitat andreuenca ha sumat al llarg de la seva història. Vaja, que ens ho hem fet venir bé per recorda...

Partit entretingut el que han ofert aquest diumenge la Incresa B i l’Esparreguera, que ha acabat amb victòria molinenca per 4 a 2 i que permet els de Molins mantenir esperances de disputar la promoció d’ascens a Tercera Catalana; la cinquena plaça queda a quatre punts amb quatre partits pendents. Quatre han estat els gols que han anotat els locals, malgrat que la primera meitat tampoc ha deixat massa detalls destacables. Feia caloreta, al Ricard Ginebreda (aprofitem per reivindicar un gran no als camps amb xarxa perimetral, més encara entre el camp i la graderia) i en un partit on tots dos equips arribaven distanciats per tan sols un punt a la classificació, el respecte s’ha imposat a l’atreviment i hem trigat una bona estona a veure brots verds. Ha estat gairebé cap al final del primer acte quan Manu Lalla, geni i figura aquest migdia a Molins, ha avançat la Incresa B al minut 42. Ha estat probablement l’últim instant de tranquil·litat d’un partit que ha embogit al segon acte. L’E...

És clar: són 17 jornades sense perdre. Sí, disset. I un equip no arriba a una xifra com aquesta per casualitat, per sort. Pocs podíem esperar que un equip acabat d’ascendir fos capaç d’oferir aquestes prestacions, però el Martinenc ja fa un bon grapat de setmanes que s’ha guanyat el dret a somiar en absolutament tot. Ahir, els del Guinardó tenien un partit de pinyol vermell amb un Prat que els visitava compartint puntuació a la taula. I a l’hora de la veritat, més enllà del disgust inicial, el Martinenc ha estat millor. Superior. I ha sumat tres punts que a l’espera del que passi avui a Olímpia li gairebé assegura la promoció d’ascens com a premi provisional. Parlàvem de disgust inicial perquè quan ambdós equips tot just buscaven el seu lloc a la gespa, una indecisió entre la defensa i el porter del Martinenc l’ha aprofitada Adri Rivas per avançar el Prat quan només acumulàvem quatre minuts de joc. Ara caic, ara m’aixeco, deuen haver pensat els homes de Toni Carrillo, que han reaccio...

Una de les temptacions més difícils d’evitar quan fem cròniques és parlar de justícia per explicar el desenvolupament d’un partit. Què és just? Tenir més ocasions que el rival tot i no marcar? Fer més gols que el contrari malgrat no tenir el teu dia més lluït. Reflexions que podríem aplicar al partit d’ahir a Can Sant Joan, al partit entre dos representants del futbol de barri que l’any passat militaven a Primera Catalana i que ara viuen finals de temporada dispars a la Lliga Elit. El gat a l’aigua se’l va emportar el San Juan Atlético, que en una jornada important no va fallar i es manté colíder ja amb 46 punts, agafat de la maneta del Martinenc. I tot l’inici, no ho van tenir gens fàcil, els montcadencs. La Coope ha vist minvar el seu rendiment quant a resultats i el gol de Víctor al minut 8, que servia per avançar el San Juan, no feia presagiar el millor dels panorames per als santboians. Lluny del que podria ser comprensible, els de Javi Calvo reaccionarien amb convicció, amb fut...

El General Weyler va ser un militar i polític que, segons la Viquipèdia, va destacar entre d'altres coses per ser capital general de les Filipines i de Cuba a finals del s.XIX. No sé si hagués imaginat mai que dècades després tindria un carrer a Badalona. I molt menys que aquest carrer acabés per ser la frontera entre dos camps de futbol, Can Cabanyes i Pere Gol, hostes del desplaçament més curt de la temporada al futbol català masculí (hem d'obviar els equips que comparteixen camp). Si la distància entre les cases del Sistrells i la Salut Pere Gol és curta, també ho era l'alçada del General Weyler, que segons les cròniques de l'època amb prou feines superava el metre i mig d'alt. Casualitat, suposo. I clar, tanta fal·lera pel minimalisme ens regalava un derbi exprés, la recuperació d'un partit que va començar el 15 de març, que es va suspendre al minut 33 i que va acabar ahir, 14 d'abril. D'un partit que es va reiniciar amb un 1 a 0 favorable al Sistr...

Meleta de romer. Pels que érem espectadors neutrals, l’Iberia – Gavà d’aquest migdia a la Zona Franca ha estat una autèntica delícia. Per als protagonistes i afició, potser ha estat una bogeria que ha deixat, per diferents raons, un gust ben amarg. Primer perquè a l’Ibèria li ha durat tot just un any l’aventura a Segona Catalana i avui ha consumat de manera matemàtica el seu retorn a Tercera Catalana. Segon, perquè el Gavà ha deixat escapar tres punts que li regalaven un bon matalàs de punts respecte la zona de descens i un gol al minut 95 ha situat els blaugranes en un embolic poc recomanable. Si voleu saber com ha anat el partit, llegiu la crònica al Blog d'un clàssic com és en Havok ; en cas contrari, salteu al següent paràgraf. El duel d’històrics de #2Cat3 ha arrencat amb un domini tímid d’un Gavà que ha estat desdibuixat en un primer temps força gris i on l’Iberia, que sabia que totes les opcions de no baixar avui passaven per guanyar, ha estat més intens i ha generat les o...

Galeria d'imatges a l' Instagram #TheCatalanGroundhopper El món del futbol dóna moltes voltes i una volta pot canviar moltes coses. I és que si fa 15 jornades el Cirera passava per sobre del Mataró al Centenari per escalar fins la cinquena plaça i enviar els groc-i-negres a zona de descens, la tornada del derbi mataroní de #2cat2 presentava un panorama sensiblement diferent, amb un Mataró quatre punts per sobre del Cirera i amb l'ànim d'encarrilar la permanència i somiar en gran. Ho han tingut a tocar en un partit de ratxes que ha vist els dos equips dominar el marcador i que deixa tots conjunts amb un cert regust d'insatisfacció. El primer a donar el cop ha estat el Cirera, un cop superat el quart d'hora de partit: Aritz García, amb un gol de traca i mocadof que entrava per tot l'escaire, avançava els locals (17'), que necessitaven els tres punts per distanciar-se d'una zona de descens que ja van evitar, in extremis, el curs passat. El Mataró, però,...

Galeria d'imatges a l' Instagram #TheCatalanGroundhopper El duel d’aspirants a l’ascens entre l’Argentona i el Juventus-Lloret va acabar amb un empat que potser satisfà més els maresmencs, que al cap i a la fi han dormit líders, tal i com va anar el partit. Va ser un matx competit, igualat, amb força respecte però amb una primera meitat de cert control dels lloretencs, que van tenir intenció però que van estar mancants de definició per tancar les diferents jugades ofensives que van generar. Per contra, l’Argentona va anar creixent amb el pas dels minuts i va acabar disposant de la millor oportunitat del primer acte, amb una rematada de Kevin que va treure Lluc, porter de la Juve. La segona meitat va estar més animada i ben aviat els visitants, dirigits per Skënder Sheshi, van avançar-se al marcador. Pilota llarga des de la defensa, Gonzalo pentina amb el cap, la defensa de l’Argentona no aconsegueix interceptar l’esfèrica, que va a parar als peus d’un Juan Cruz que no perdona...

Galeria d'imatges a l 'Instagram #TheCatalanGroundhopper No havien estat setmanes fàcils per a la UE Olot. Quatre derrotes consecutives, algunes d’elles amb actuacions arbitrals força sospitoses, com ara a Vidreres, havien arrossegat els homes de Roger Vidal a la incomodíssima plaça de playout. La visita del Barbastro, just tres punts per sota dels garrotxins, era clau. I diguem que l’Olot va fer la feina, però no sense patir, evidentment. Perquè si bé és cert que els del Somontano tampoc no van disposar de grans ocasions clares, un 1-0 mai és un resultat còmode de gestionar i aquesta incertesa va ser el que va crear més dubtes a l’Olot. Perquè futbolísticament, els garrotxins van ser força superiors al Barbastro, especialment en un primer acte de bon joc i sobrades ocasions de gol com per no maleir que el resultat al descans fos, simplement, d’un gol a zero. Des dels primers compassos de partit que els locals es van erigir com a dominadors del partit i ben aviat van generar ...

Galeria d'imatges a l' Instagram #TheCatalanGroundhopper Que Josep Maria Gené ha canviat la cara del filial de l’Europa és un fet incontestable. Primer, perquè números en mà, des que hi va haver canvi a la banqueta europeista, els graciencs són el tercer millor equip de la lliga amb 20 punts de 33 possibles. Segon, perquè les prestacions i el joc del filial fa que aquestes xifres tinguin tota la lògica del món. Perquè aquesta tarda a Fontetes, el Cerdanyola – Europa B era un duel directe en la lluita per la permanència, amb cinc punts d’avantatge per als graciencs, que buscaven encarrilar la seva continuïtat al grup 5 de Tercera RFEF. I ho han fet per la porta gran, amb un partit excel·lent, una primera mitja hora catedralícia i amb un 0-4 final que els deixa vuit punts per sobre del descens quan tot just en queden 15 per disputar. El Cerdanyola, en plaça de permanència però empatat amb el Vilassar de Mar, tenia un punt més de pressió que el rival i ho han acusat. Mai s’han t...