TheCatalanGroundhopper

Hi ha moltes maneres de fer el turista: hi ha qui viatja per veure paisatges diferents, hi ha qui ho fa per veure esglésies, hi ha qui ho fa per una qüestió gastronòmica i, fins i tot, hi ha qui ho fa per follar –no entrem en qüestions econòmiques-. De fet, n’hi ha alguns que barregem (algunes d’) aquestes coses i hi afegim els camps de futbol, de vegades de forma compulsiva, com qui no pot tornar de Palma sense un parell d’ensaïmades que acabes situant al compartiment superior de l’avió.  I tot fent inventari, i gaudint com un marrà al fang cada cop que viatjo i descobreixo un nou estadi o camp de futbol, t’adones que ben a la vora de casa hi ha terrenys de joc que paguen la pena visitar, bé per l’indret en què estan situats, per la història que amaguen, per detalls que només els Groundhoppers, els malalts del futbol modest, considerem oportú apreciar. En aquesta línia, servidor va detectar fa uns dies que a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una cinquantena de camps de fu...

Recordo no fa massa mesos haver llegit a Twitter gent que es plantejava la justícia de la permanència del Getafe a la Lliga BBVA en base a la poca afluència de públic al seu estadi i a l'escassa massa social de l'equip del sud de Madrid. Personalment, com diríem en castellà, em sembla "mezclar churras con merinas". Qualsevol club i qualsevol equip té dret a competir d'acord amb el que estableix la normativa esportiva i d'acord amb els resultats i el respecte al reglament vigent. Ho pot fer el Getafe a Primera i ho pot fer, si així ho permet la llei, el Tecnofútbol a Primera Catalana. Van ser molts, premsa inclosa, els qui van criticar la compra de plaça d'aquest equip, que l'any passat era a Quarta Catalana. No van fer res il·legal. Alguns s'en fotien de "l'afició del Tecnofútbol". Segurament la mateixa que el San Pancracio, amb 44 anys d'existència, la del Joanetes o la de l'Abadessenc. De fet, només calia veure l'...

Seguir un partit a peu de camp té els seus pros i els seus contres. A vegades, un no té tria possible, com seria el cas del Camp de Futbol Verntallat. En d'altres camps, possiblement qualsevol de Primera Divisió, fa falta poc menys que una instància al mateix Papa per accedir a la gespa per realitzar qualsevol tipus de tasca. O això, o que siguis el típic periodista-hooligan endollat que fa la pilota al club, que fins i tot va a veure el filial a canvi d'obtenir informacions privilegiades. Dissabte al Nou Sardenya, situat entre banquetes, vam poder gaudir d'una altra visió del futbol, amb la banqueta de l'Europa a l'esquerra, la de l'Olot a la dreta; diàlegs creuats, discussions banqueta-jugadors-banqueta durant el partit, tensió; àrbitres i les seves intrahistòries. Precisament el trio arbitral serà protagonista d'aquesta ja quarta entrada de 'The Catalan Groundhopper'. Trio arbitral i capitans d'Europa i Olot. Vicente Alexan...

Que a Barcelona hi ha molts carrers ho sap, fins i tot, qui va decidir dur el Ciudad de Murcia als afores de Granada per 'crear' el Granada 74. Quan un visita els voltants de l'estadi Narcís Sala, del Coliseu com l'anomenen alguns aficionats de la Unió Esportiva Sant Andreu i hagués d'enllaçar l'aspecte del perímetre del recinte amb el nom d'un carrer, dubtaria fins entrar a l'estadi, fer una ullada a la uralita que pràcticament cobreix la zona central de la tribuna per veure que mai un carrer com el de Santa Coloma s'esqueia tant per allotjar-hi les oficines de la ja centenaria entitat del barri, per alguns població, de Sant Andreu del Palomar. Ho il·lustra la foto de capçalera, presa durant el Sant Andreu-Levante B del passat dissabte, l'excusa perfecta per articular aquest primer lliurament setmanal, tercer en global, the 'The Catalan Groundhopper'. I vull deixar clar que això, lluny de ser una burla, pretén ser una forma diferent...