Després de l’eufòria (?) per superar el Bayern, perdre la imbatibilitat del curs al camp de l’Europa i caure a la Copa contra el Dépor, al Sabadell li convenir guanyar el seu partit d’ahir al Temple ©. Aviam, això de guanyar sol convenir sempre, però en un context exigent com és el món arlequinat, una ensopegada hagués pogut generar aquell run-run tan incòmode. Per sort arlequinada i desgràcia eivissenca, la sort, l’encert i, de fet, el joc, van afavorir i somriure els interessos dels homes de Ferran Costa, que van estar millor que un Ibiza UD que no acaba de fer net aquest curs i que ahir a Sabadell va fer un partit, diguem-ne, més aviat tímid. Perquè els Miguel Álvarez amb prou feines han generat perill sobre la porteria de Fuoli. Tampoc és que el Sabadell hagi estat un torrent ofensiu, però sí que ha proposat més coses i ja va avisar amb un xut de Rodri Escudero que va desviar Ramón Juan. Un avís, però no dos: a tocar del descans, Sergi Segura centrava al cor de l’àrea i David Astal...
De camp en camp / From ground to ground