TheCatalanGroundhopper

És clar: són 17 jornades sense perdre. Sí, disset. I un equip no arriba a una xifra com aquesta per casualitat, per sort. Pocs podíem esperar que un equip acabat d’ascendir fos capaç d’oferir aquestes prestacions, però el Martinenc ja fa un bon grapat de setmanes que s’ha guanyat el dret a somiar en absolutament tot. Ahir, els del Guinardó tenien un partit de pinyol vermell amb un Prat que els visitava compartint puntuació a la taula. I a l’hora de la veritat, més enllà del disgust inicial, el Martinenc ha estat millor. Superior. I ha sumat tres punts que a l’espera del que passi avui a Olímpia li gairebé assegura la promoció d’ascens com a premi provisional. Parlàvem de disgust inicial perquè quan ambdós equips tot just buscaven el seu lloc a la gespa, una indecisió entre la defensa i el porter del Martinenc l’ha aprofitada Adri Rivas per avançar el Prat quan només acumulàvem quatre minuts de joc. Ara caic, ara m’aixeco, deuen haver pensat els homes de Toni Carrillo, que han reaccio...

L’alerta que va rebre el Prat ahir al Sagnier només va ser per pluges. Perquè si algú els hagués advertit de l’efectivitat del Rubí potser les coses haguessin anat un pèl diferents. Però el passat ja no es pot canviar: el Rubí va assaltar el Sagnier i va avançar el Prat a la classificació fent valer la seva bona dinàmica d’una sola derrota els últims nou partits. Amb el fantasma de la suspensió planant durant bona part del dissabte, el partit va arrencar amb control local, però sense generar massa perill de Tati Muray, molt actiu animant i donant ordres al seus companys al llarg dels gairebé 100 minuts que va acabar durant el partit. Van ser els rubinencs els que van clavar el primer cop: Castillo enviava el seu xut al pal i Albert Morral, més ràpid que ningú, afusellava Guiseris per situar el 0-1 (15’). El Prat reaccionaria, amb més intenció que perill, però tot i així Cortina feia lluir Muray amb un xut des de la frontal que el porter rubinenc enviava a córner (35’). El descans va ...

Toca reformular. He demanat consell al PSC de l'Hospitalet, entesos en la matèria, però m'han derivat al PSC autonòmic, el del Navarro, i m'han dit tot el contrari. Bé... la manca de temps lliure fa que un no pugui dedicar el temps que voldria a aquest petit espai, però també és cert que ho vaig advertit quan vaig obrir. Total, que d'ara en endavant la idea, llevat que el partit tingui prou teca, el format de les entrades tindrà les fotos o els vídeos com a eix fonamental. I és que en algunes ocasions, cal picar, picar i picar per trobar moments graciosos, anècdotes destacables que tinguin cert interès sense imatge. I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, ens agafarem al tòpic per reconstruir aquest 'The Catalan Groundhopper'. I ho fem amb un clàssic dels camps de futbol de debò, amb els sortejos del descans. La rifa, el pernil, el cistell o un apartament a Torrevella, quan els equips alacantins tenien diners per ser en zona de...