#9 | Sagnier - El Prat de Llobregat

Toca reformular. He demanat consell al PSC de l'Hospitalet, entesos en la matèria, però m'han derivat al PSC autonòmic, el del Navarro, i m'han dit tot el contrari. Bé... la manca de temps lliure fa que un no pugui dedicar el temps que voldria a aquest petit espai, però també és cert que ho vaig advertit quan vaig obrir. Total, que d'ara en endavant la idea, llevat que el partit tingui prou teca, el format de les entrades tindrà les fotos o els vídeos com a eix fonamental. I és que en algunes ocasions, cal picar, picar i picar per trobar moments graciosos, anècdotes destacables que tinguin cert interès sense imatge. I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, ens agafarem al tòpic per reconstruir aquest 'The Catalan Groundhopper'.

I ho fem amb un clàssic dels camps de futbol de debò, amb els sortejos del descans. La rifa, el pernil, el cistell o un apartament a Torrevella, quan els equips alacantins tenien diners per ser en zona de play-off. Fa poc més d'un mes vam poder viure'l en directe al Sagnier, amb motiu del Prat 0-0 Olímpic. Del partit no en parlaré, però també és cert que esperar-ne gols era gairebé utòpic. Va ser excusa, però, per saludar els companys del Prat i els que havien vingut de Xàtiva, els que amb més o menys dificultat poden informar del seu equip a la seva ciutat. Excusa, també, per fer un bon esmorzar amb un entrepà molt més que digne, de notable, i amb la clàssica Coca-Cola. La nota negativa, l'absència del "Pollo del Prat"; bé, hi era, però sense disfressa. #Mazazo.

On? Complex Esportiu Municipal Sagnier. El Prat de Llobregat.

Quan? 17 de febrer de 2013. 12:00 hores.

Partit: AE Prat 0-0 CD Olímpic.

Categoria: Jornada 27. Segona B. Grup 3.

Preu de l'entrada: Acreditat.

Consumicions: Coca-Cola i entrepà de llonganissa. Uns 5 €.

Peça multimèdia: "La vida tómbola" de Manu Chao

(*) #oloraporro: Diria que no, ja ha passat mes d'un mes...

(**) Hi havia Puchi? No. Tenia partit.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Pujant a la Font del Gos

Hi ha moltes maneres de fer el turista: hi ha qui viatja per veure paisatges diferents, hi ha qui ho fa per veure esglésies, hi ha qui ho fa per una qüestió gastronòmica i, fins i tot, hi ha qui ho fa per follar –no entrem en qüestions econòmiques-. De fet, n’hi ha alguns que barregem (algunes d’) aquestes coses i hi afegim els camps de futbol, de vegades de forma compulsiva, com qui no pot tornar de Palma sense un parell d’ensaïmades que acabes situant al compartiment superior de l’avió. I tot fent inventari, i gaudint com un marrà al fang cada cop que viatjo i descobreixo un nou estadi o camp de futbol, t’adones que ben a la vora de casa hi ha terrenys de joc que paguen la pena visitar, bé per l’indret en què estan situats, per la història que amaguen, per detalls que només els Groundhoppers, els malalts del futbol modest, considerem oportú apreciar. En aquesta línia, servidor va detectar fa uns dies que a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una cinquantena de camps de fu...

07860: un diumenge de tardor

07860 - Formentera 26 de novembre de 2006. Set del matí. O més aviat. Servidor és a l’estació de Sants, tot esperant un tren regional amb destinació Lleida, el que va per la costa. 3 hores i pico després, arribo a la meta volant, que no destinació final. Descobreixo, més enllà de l’estació de busos, un club nocturn amb un cartell on hi diu “ Nigth Club ”. M’horroritzo. Ho faig fins que pels volts de la 1 del migdia surt l’autobús direcció Barbastre. Hora i escaig després la trepitjo. Hora i mitja després hi jugava l’Hospi. 2-2. Aviat farà onze anys del que objectivament podria qualificar de bogeria futbolística, una bogeria aleshores vinculada inevitablement a una franja i dos colors. La vida passa i et canvia, les persones et fan canviar. I les “persones”, també. N’aprenem (o ho intentem). Però l’essència perdura. I la bogeria és manté intacta. Onze anys després, sense la franja vermella com a excusa, vaig fer l’enèsima bogeria, aquest cop amb destinació Formentera. Ll...

#2 | Estadi Municipal d'Olot - Olot

Evidentment, per molt freak que servidor pugui arribar a ser, anar a la Garrotxa només per veure un Joanetes CF - Atlètic Club Banyoles no era l'objectiu de l'escapada; estic malament, cert, però tampoc tant. En realitat l'excusa del viatge era 'debutar' en un camp mític del futbol català, un féu amb encant com és l' Estadi Municipal d'Olot i, de pas, veure in situ les evolucions d'un dels equips de moda del futbol català 2012-2013, una UE Olot que sota les ordres d'Àlex Terma és líder destacat del grup 5 de Tercera Divisió i avantatja ja en set punts els seus immediats perseguidors, Europa i Cornellà. Si Joanetes era el recurs per obrir l'estómac i l'Olot-Pobla de Mafumet el plat definitiu per tancar-lo, era evident que no podíem deixar-nos caure per la Garrotxa sense tastar la seva cuina, l'anomenada cuina volcànica. Després del partit a Verntallat, cotxe cap al sud, només cinc quilòmetres per arribar a Hostalets d'en Bas...

TheCatalanGroundhopper

Cercar en aquest blog