TheCatalanGroundhopper

Captura RFEF Després d'anys de decepcions a la Copa de les Regions UEFA, sembla que Catalunya ha arrencat amb més bon peu l'etapa Gerard Roca i jugarà la fase estatal intermèdia el proper 28 o 29 de gener. Ho han fet després d'imposar-se aquest matí a la selecció de Madrid per 2 gols a 0, gràcies a dos gols a la primera meitat amb sabor colomenc: Roger Garcia, futbolista de la Fundació Grama, obria el marcador al minut 8 i abans del descans, al minut 36, el seu company d'equip Padillo feia el segon gol que encarrilava el triomf català. I és que batre Madrid era l'únic resultat vàlid per al combinat català, que divendres havia empatat amb la selecció de la Comunitat Valenciana sense gols però havia perdut als penals. Ahir, valencians i madrilenys empataven a un, amb els penals de nou favorables als d'Andrés Palop, i obligaven els dos rivals d'avui a guanyar si volien passar ronda.  Divendres, Catalunya empatava sense gols contra la Comunitat Valenciana. Els s...

  Com fa dos anys al Miguel Monleón de Picassent. Comunitat Valenciana i Catalunya han iniciat el seu camí a la fase prèvia estatal de la Copa de les Regions de la UEFA amb un empat sense gols i amb triomf a la tanda de penals (4-3) per al combinat valencià. Avui, però, el partit, no excessivament lluït, es disputava a la Ciutat Esportiva de la Damm, a Barcelona. La primera meitat ha estat especialment avorridota. Han estat els d’Andrés Palop els qui han tingut la possessió, essencialment als primers 25 minuts; això sí, sense generar massa perill sobre la porteria que defensava Albert Alfonso, porter del Vilanova. De fet, la millor opció del primer temps ha estat a càrrec de Catalunya: al pas per la mitja hora de partit, Guillem Porta ha etzibat un xut que ha marxat fora després de picar el travesser de la porteria valenciana. Poc abans del descans, però, han estat els visitants (avui locals, de fet, per qüestions, diguem-ne, protocol·làries) els qui han gaudit d’una acció similar ...

Toca reformular. He demanat consell al PSC de l'Hospitalet, entesos en la matèria, però m'han derivat al PSC autonòmic, el del Navarro, i m'han dit tot el contrari. Bé... la manca de temps lliure fa que un no pugui dedicar el temps que voldria a aquest petit espai, però també és cert que ho vaig advertit quan vaig obrir. Total, que d'ara en endavant la idea, llevat que el partit tingui prou teca, el format de les entrades tindrà les fotos o els vídeos com a eix fonamental. I és que en algunes ocasions, cal picar, picar i picar per trobar moments graciosos, anècdotes destacables que tinguin cert interès sense imatge. I com que diuen que una imatge val més que mil paraules, ens agafarem al tòpic per reconstruir aquest 'The Catalan Groundhopper'. I ho fem amb un clàssic dels camps de futbol de debò, amb els sortejos del descans. La rifa, el pernil, el cistell o un apartament a Torrevella, quan els equips alacantins tenien diners per ser en zona de...

Recordo no fa massa mesos haver llegit a Twitter gent que es plantejava la justícia de la permanència del Getafe a la Lliga BBVA en base a la poca afluència de públic al seu estadi i a l'escassa massa social de l'equip del sud de Madrid. Personalment, com diríem en castellà, em sembla "mezclar churras con merinas". Qualsevol club i qualsevol equip té dret a competir d'acord amb el que estableix la normativa esportiva i d'acord amb els resultats i el respecte al reglament vigent. Ho pot fer el Getafe a Primera i ho pot fer, si així ho permet la llei, el Tecnofútbol a Primera Catalana. Van ser molts, premsa inclosa, els qui van criticar la compra de plaça d'aquest equip, que l'any passat era a Quarta Catalana. No van fer res il·legal. Alguns s'en fotien de "l'afició del Tecnofútbol". Segurament la mateixa que el San Pancracio, amb 44 anys d'existència, la del Joanetes o la de l'Abadessenc. De fet, només calia veure l'...

Em podran qualificar de malalt, de friki i de moltíssimes altres coses. Segurament tingueu raó, però en el fons, molt en el fons, alguna neurona em fa reaccionar i prendre decisions amb una mica de sensatesa. Una d'elles és no mullar-me quan veig un partit de futbol... Bé, això si no juga l'Hospi a l'Estadi, on cal ser fidel i mantenir la zona de general, dempeus, a l'atac riberenc, caigui el que caigui. Però fora d'aquí, toca buscar alternatives. I vora casa, tampoc podem dir que hi hagi massa camps on una petita tribuna coberta permeti veure futbol aixoplugat i mínimament previngut de les inclemències meteorològiques. D'aquests pocs camps, dos són a Sant Joan Despí i entre les Planes i el Barri Centre, dissabte passat ens vam decidir pel camp més proper a l'estació de Rodalies d'aquesta localitat del Baix Llobregat, 6-7 minuts des de l'Hospitalet, dues estacions i uns deu minuts de passeig en direcció nord per arribar a un camp que és a to...

Seguir un partit a peu de camp té els seus pros i els seus contres. A vegades, un no té tria possible, com seria el cas del Camp de Futbol Verntallat. En d'altres camps, possiblement qualsevol de Primera Divisió, fa falta poc menys que una instància al mateix Papa per accedir a la gespa per realitzar qualsevol tipus de tasca. O això, o que siguis el típic periodista-hooligan endollat que fa la pilota al club, que fins i tot va a veure el filial a canvi d'obtenir informacions privilegiades. Dissabte al Nou Sardenya, situat entre banquetes, vam poder gaudir d'una altra visió del futbol, amb la banqueta de l'Europa a l'esquerra, la de l'Olot a la dreta; diàlegs creuats, discussions banqueta-jugadors-banqueta durant el partit, tensió; àrbitres i les seves intrahistòries. Precisament el trio arbitral serà protagonista d'aquesta ja quarta entrada de 'The Catalan Groundhopper'. Trio arbitral i capitans d'Europa i Olot. Vicente Alexan...

Que a Barcelona hi ha molts carrers ho sap, fins i tot, qui va decidir dur el Ciudad de Murcia als afores de Granada per 'crear' el Granada 74. Quan un visita els voltants de l'estadi Narcís Sala, del Coliseu com l'anomenen alguns aficionats de la Unió Esportiva Sant Andreu i hagués d'enllaçar l'aspecte del perímetre del recinte amb el nom d'un carrer, dubtaria fins entrar a l'estadi, fer una ullada a la uralita que pràcticament cobreix la zona central de la tribuna per veure que mai un carrer com el de Santa Coloma s'esqueia tant per allotjar-hi les oficines de la ja centenaria entitat del barri, per alguns població, de Sant Andreu del Palomar. Ho il·lustra la foto de capçalera, presa durant el Sant Andreu-Levante B del passat dissabte, l'excusa perfecta per articular aquest primer lliurament setmanal, tercer en global, the 'The Catalan Groundhopper'. I vull deixar clar que això, lluny de ser una burla, pretén ser una forma diferent...

Evidentment, per molt freak que servidor pugui arribar a ser, anar a la Garrotxa només per veure un Joanetes CF - Atlètic Club Banyoles no era l'objectiu de l'escapada; estic malament, cert, però tampoc tant. En realitat l'excusa del viatge era 'debutar' en un camp mític del futbol català, un féu amb encant com és l' Estadi Municipal d'Olot i, de pas, veure in situ les evolucions d'un dels equips de moda del futbol català 2012-2013, una UE Olot que sota les ordres d'Àlex Terma és líder destacat del grup 5 de Tercera Divisió i avantatja ja en set punts els seus immediats perseguidors, Europa i Cornellà. Si Joanetes era el recurs per obrir l'estómac i l'Olot-Pobla de Mafumet el plat definitiu per tancar-lo, era evident que no podíem deixar-nos caure per la Garrotxa sense tastar la seva cuina, l'anomenada cuina volcànica. Després del partit a Verntallat, cotxe cap al sud, només cinc quilòmetres per arribar a Hostalets d'en Bas...