#2 | Estadi Municipal d'Olot - Olot

Evidentment, per molt freak que servidor pugui arribar a ser, anar a la Garrotxa només per veure un Joanetes CF - Atlètic Club Banyoles no era l'objectiu de l'escapada; estic malament, cert, però tampoc tant. En realitat l'excusa del viatge era 'debutar' en un camp mític del futbol català, un féu amb encant com és l'Estadi Municipal d'Olot i, de pas, veure in situ les evolucions d'un dels equips de moda del futbol català 2012-2013, una UE Olot que sota les ordres d'Àlex Terma és líder destacat del grup 5 de Tercera Divisió i avantatja ja en set punts els seus immediats perseguidors, Europa i Cornellà. Si Joanetes era el recurs per obrir l'estómac i l'Olot-Pobla de Mafumet el plat definitiu per tancar-lo, era evident que no podíem deixar-nos caure per la Garrotxa sense tastar la seva cuina, l'anomenada cuina volcànica.

Després del partit a Verntallat, cotxe cap al sud, només cinc quilòmetres per arribar a Hostalets d'en Bas, una de les poblacions que conformen el municipi de la Vall d'en Bas. Poble petit, pintoresc, d'aquells amb cases de pedra tallada, carrers estrets i animals en algunes cases que fan les delícies del 'bon camacu'. Calia fer temps, ja que tampoc era qüestió d'europeïtzar-se, també, en l'horari de dinar. Finalment, després d'uns exigents criteris de triar de restaurant, consistents en què com més llarg és el nom del plat, més pijo és el restaurant, vam optar per dinar a Can Llonga, un restaurant acollidor, clàssic de la zona i que combina cuina moderna amb tradició. De primer, patates farcides de botifarra de perol i ceps; de segon, divisió d'opinions: xai a la brasa d'una banda, magret d'ànec amb salsa de ratafia i soja de l'altra. I per 'rematar', coulant de Ferrero Rocher i trufes amb sorbet de menta. Vi de la casa (un rioja) i aigua per regar-ho tot. Bon preu, però ració millorable. Però no en feu cas: probablement sigui jo qui menja massa.

Panxa plena i, després d'estirar les cames i caçar unes quantes imatges del camp del poble, amb aquelles línies de calç que semblen dibuixades en ple episodi de ressaca, vam fer via cap a Olot. 10 quilòmetres cap al nord per arribar mitja hora abans d'un dels partits de la jornada. Ambient maco de futbol a Olot, tot i que al camp, gairebé als afores de la localitat, obliga a agafar el cotxe (desconec si hi ha transport públic proper) per deixar-s'hi veure. Façana antiga, poc cuidada i entrada clàssica amb el bar (un dels que gaudeix de més renom al futbol català) a mà dreta. Uns metres més endavant, terrassa de bar i tauleta per qui vulgui fer-se soci de la UE Olot, possiblement l'any que els garrotxins puguin tornar a aspirar a Segona Divisió B més de dues dècades després.

Panoràmica de l'exterior del bar de l'Estadi Municipal d'Olot.

Tribuna de poques fileres i menys seients (bàsicament, només a la zona de llotja); general similar, sense coberta i amb alguna filera de seients puntual i graderia en semicercle al gol sud, força allunyada d'una porteria que recorda bastant, per la seva forma, a les de dècades (molt passades). A l'altre gol, paret, zona d'escalfament, vestidors, plafó per les rodes de premsa i un marcador d'allò més peculiar. I no només per la il·luminació de què gaudeix, sinó pel motiu que utilitzen els números del marcador (manual): uns tortells típics d'Olot que, tal i com anuncia el marcador, patrocina la pastisseria local Can Carbasseres.

Detall del marcador

Acostumat a la gespa artificial, tornar a gaudir de la flaire de la gespa natural (en estat irregular, això sí), sempre és un punt positiu que cal afegir a un partit que va resultar intens més enllà del marcador final, un 5-1 que segurament no reflecteix ni la igualtat que va existir en el partit durant bona part d'aquest ni la lluita i l'entrega que va oferir la Pobla de Mafumet tot i acabar el partit amb 9 homes. L'eficàcia dels garrotxins, amb un planter que encapçala el killer de Tercera Carlos Martínez (ja no és qüestió de dir-li Carlitos) va fer miques els tarragonins, que busquen el seu tercer play-off consecutiu. Tot això, en un partit que va ser retransmès, en diferit, per la Xarxa de Televisions Locals amb la narració de Roger Sánchez i els comentaris de Nitus Santos.

Detall de la zona de premsa

Amb el Volcà Montsacopa de testimoni a l'est i el Puig de Llenties cap al Nord, vam aprendre alguna que altra lliçó a Olot. La primera, important per als que som de ciutat, que mai cal anar confiat a la Garrotxa en desembre; quan el sol s'amaga la temperatura baixa (molt) en picat. Si ja passa a Sabadell o a Terrassa... La segona, coses de Murphy, només cal triar una banda del camp esperant el gol d'un equip perquè els jugadors acabin fent la celebració a l'altra banda. Un clàssic. I de postres, mai millor dit, deures pendents: tastar aquest tortell d'Olot. Qui sap si la temporada vinent a Segona Divisió B tindrem l'excusa perfecta per a fer-ho?

Panoràmica de l'Estadi Municipal d'Olot amb el Montsacopa al fons.

On? Estadi Municipal d'Olot, Olot (Girona).

Quan? 23 de desembre de 2012. 16:30 hores

Partit: UE Olot 5-1 CF Pobla de Mafumet

Categoria: Jornada 17. Tercera Divisió. Grup 5.

Preu de l'entrada: entre 10 i 15 euros.

Consumicions: una Coca-Cola (m'hi van convidar...)

Peça multimèdia: l'himne de la UE Olot, de Teràpia de Shock.

#oloraporro (*): minut 5 de la segona part.

(*) #oloraporro és un 'clàssic' (dins la modèstia) del seguiment d'aquests partits al meu compte personal de Twitter. En molts d'aquests camps és més que habitual que algun dels presents es dediqui a fumar porros en algun moment del partit. Sempre que ho detectem, us ho farem saber per determinar quin és el camp 'més porrero' de la temporada.