#3 | Narcís Sala - Barcelona

Que a Barcelona hi ha molts carrers ho sap, fins i tot, qui va decidir dur el Ciudad de Murcia als afores de Granada per 'crear' el Granada 74. Quan un visita els voltants de l'estadi Narcís Sala, del Coliseu com l'anomenen alguns aficionats de la Unió Esportiva Sant Andreu i hagués d'enllaçar l'aspecte del perímetre del recinte amb el nom d'un carrer, dubtaria fins entrar a l'estadi, fer una ullada a la uralita que pràcticament cobreix la zona central de la tribuna per veure que mai un carrer com el de Santa Coloma s'esqueia tant per allotjar-hi les oficines de la ja centenaria entitat del barri, per alguns població, de Sant Andreu del Palomar. Ho il·lustra la foto de capçalera, presa durant el Sant Andreu-Levante B del passat dissabte, l'excusa perfecta per articular aquest primer lliurament setmanal, tercer en global, the 'The Catalan Groundhopper'. I vull deixar clar que això, lluny de ser una burla, pretén ser una forma diferent de crítica cap al tractament de l'Ajuntament de Barcelona amb aquestes instal·lacions.

Camp perfecte per tirar de transport públic si viviu relativament a prop de la ciutat de Barcelona. L'estació de metro més propera és la d'Onze de Setembre (L9/L10), però amb el temps que un pot arribar a perdre pujant i baixant per l'ascensor (en sé d'un que encara no s'ha acabat les escales mecàniques), és gairebé més recomanable baixar a les estacions de Sagrera (L1/L5) o de Fabra i Puig (L1) si veniu en metro, i descobrir el centre 'històric' de la Sagrera o la Rambla de Sant Andreu, que també podeu passejar si us decidiu per utilitzar Renfe (Sant Andreu Arenal o Sagrera són les opcions a escollir). De fet, tampoc seria mala opció baixar a Torre Baró, caminar una horeta i perdre's alguna de les fluixíssimes primeres meitats dels partits del Sant Andreu com a local aquesta temporada.

Anunci publicitari. No direm el nom per no fer-nos-en ressò.

Humor a banda, el Narcís Sala és un camp que, ple, impressiona. Desgraciadament, com a la majoria de camps de Segona B, el camp sí que esta ple, però de cadires buides. Dominen els colors quadribarrats al centre de la Tribuna i la zona General; blau als seus extrems i amb un fons groc i un altre de vermell. Ara amb xarxes, quan el camp va deixar el ciment per les cadires, les pilotades que rebien els seients durant els entrenaments del primer equip i el futbol base van fer volar més d'un seient que als pocs dies d'estrenar imatge convertien els gols gairebé en camp de batalla d'imaginaris grups ultres grecs. Tanques verdes que voregen tot el camp i un anunci gegant, possiblement el més gran del grup 3 de Segona B si obviem l'estranya publicitat d'esquenes al camp que hi ha a Badalona.

Fali recull el trofeu de perdedor del que era, al cap i a la fi, un partit de Lliga.

Sant Andreu i visitant surten cadascú per la seva banda, a l'alçada de la línia que marca l'inici de l'àrea gran; l'àrbitre comparteix entrada amb l'entitat local, que diumenge celebrava el primer Torneig de Reis en homenatge a Josep Maria Solé i Roca, vicepresident andreuenc que va perdre la vida fa poques setmanes. Afortunadament, dissabte no va caldre recórrer a l'estranya cortesia de cedir el trofeu de guanyador al rival per haver empatat; un golàs de vaselina de Jaime Paredes, davanter del Levante B, va donar els tres punts als andreuencs i van provocar que el filial granota busqués víctima per anar a rebre el 'premi' que consistia en una Copa pel perdedor. On l'exposaran resultarà tot un misteri; el que sabem segur és que amb només 19 anys, Rafael Jiménez 'Fali' va pringar a l'hora de recollir el trofeu que acredita el Levante B com a primer sotscampió del trofeu.

Patge reial a contrasol

Un dia diferent, previ a l'esperat dia de Reis per a tots nosaltres: els nens. Vam poder gaudir de la presència d'un patge reial, que possiblement feia a escala a Barcelona provinent de Mauritània i amb destinació Rally París-Dakar. Alexis Pérez, així es deia el patge segons Barcelona Televisió, va passejar-se per gespa i tribuna abans, durant i després del partit. No va ser-hi, però, en una sala de premsa on el micròfon va tornar a funcionar i que, constato, necessita una mà de pintura urgent per semblar blanca de debò. Misteri, també, que hi hagi quatre comandaments a distància per una televisió (de 'tubo', encara no de pantalla plana) i per un reproductor de DVD que a d'altres camps ens serveix a alguns per agafar alçada a l'hora de gravar les rodes de premsa. Truquillos.

Mobiliari de la sala de premsa del Narcís Sala.

Camp mític del futbol català i de la trajectòria d'un servidor, el de dissabte va ser el 49è partit que he vist al Narcís Sala d'ença que m'hi vaig estrenar un 18 de gener de 2004 en un Sant Andreu 1-4 l'Hospitalet de Tercera Divisió, amb gespa natural (n'obviarem l'estat) i el clàssic gran record del triomf del teu equip com a visitant en un partit de cada cop menys rivalitat entre dos grans del futbol català de debò. Ho han vist els veïns dels pisos que gaudeixen d'una magnífica vista del terreny de joc; dissabte n'eren pocs: només un parell. Menys que estelades (5), senyeres, alguna menys i una bandera del Barcelona que deu fer poca gràcia a aquells que des del 13 de juny de 2010 maleeixen qualsevol passa de Manuel Agudo Durán. Nolito.

Panoràmica de la tribuna del Narcís Sala. I de la zona noble, al darrere.

On? Narcís Sala, Barcelona.

Quan? 5 de gener de 2013. 12:00 hores

Partit: UE Sant Andreu 1-0 Levante UD B

Categoria: Jornada 21. Segona Divisió B. Grup 3.

Preu de l'entrada: entre 7 i 15 euros.

Consumicions: no tenia set

Peça multimèdia: "Una paloma blanca", de Baccara.

#oloraporro (*): No. Tampoc hi tenia massa gent, al darrere.

Hi havia Puchi? (**) No el vaig veure.

(*) #oloraporro és un 'clàssic' (dins la modèstia) del seguiment d'aquests partits al meu compte personal de Twitter. En molts d'aquests camps és més que habitual que algun dels presents es dediqui a fumar porros en algun moment del partit. Sempre que ho detectem, us ho farem saber per determinar quin és el camp 'més porrero' de la temporada.

(**) Hi havia Puchi? és un suggeriment de Roger Sánchez, periodista esportiu de la XTVL, creador de Tercera.cat i un dels conductors de Golcat.com L'actual míster del Vilafranca és un clàssic a les graderies dels camps catalans, no només de Tercera. Veure'l, doncs, és més que habitual i a final de temporada veurem sí el seu gairebé do de la ubiqüitat té més de ficció que de realitat.