TheCatalanGroundhopper

Evidentment, per molt freak que servidor pugui arribar a ser, anar a la Garrotxa només per veure un Joanetes CF - Atlètic Club Banyoles no era l'objectiu de l'escapada; estic malament, cert, però tampoc tant. En realitat l'excusa del viatge era 'debutar' en un camp mític del futbol català, un féu amb encant com és l' Estadi Municipal d'Olot i, de pas, veure in situ les evolucions d'un dels equips de moda del futbol català 2012-2013, una UE Olot que sota les ordres d'Àlex Terma és líder destacat del grup 5 de Tercera Divisió i avantatja ja en set punts els seus immediats perseguidors, Europa i Cornellà. Si Joanetes era el recurs per obrir l'estómac i l'Olot-Pobla de Mafumet el plat definitiu per tancar-lo, era evident que no podíem deixar-nos caure per la Garrotxa sense tastar la seva cuina, l'anomenada cuina volcànica. Després del partit a Verntallat, cotxe cap al sud, només cinc quilòmetres per arribar a Hostalets d'en Bas...

Sol i boira de desembre a Verntallat amb el Puig Rodó de fons. Servidor té carnet de conduir. Corria la primavera de 2004 quan l'examinadora va tenir a bé aprovar-me l'examen al segon intent i després d'un recorregut amb alguna que altra falta "lleu"; no seré jo qui li discuteixi que m'aprovés, és clar. El següent cap de setmana vaig agafar el cotxe per fer un recorregut pel Baix Llobregat. Va ser, justament, el primer i darrer cop que vaig agafar un cotxe; de fet, si ara mateix us hagués de dir on és el fre, l'embragatge i l'accelerador, segurament necessitaria tres intents per encertar-la. Total, que quan em desplaço en solitari per anar a veure qualsevol partit, a 600 metres o a 1.000 quilòmetres, tocar tirar de transport públic si és que cap 'conductor' m'hi acompanya. I aquest va ser el cas del partit que motiva l'estrena d'aquest Blog; amb l'Hospi havent tancat el 2012 futbolístic el dia abans contra l'Onti...