Salta al contingut principal

Varcelona


Ser de Liniers i apuntar-se a una lliga sense assistents. Tret que els paguis, és clar. És la paradoxa amb la que es trobarà aquesta temporada la Peña Velezana Barcelona, una de les incorporacions del curs a Quarta Catalana. Amb gairebé una vintena de títols oficials, Vélez Sarsfield és un dels clubs més llorejats del futbol argentí amb un planter d’on han sorgit noms reconeguts com ara Carlos Bianchi, els germans Zárate, Mauricio Pellegrino o Diego Simeone. També hi ha passat noms relacionats amb l’Espanyol com són Pablo Cavallero, Matías Vargas o, sobretot, Martín Posse. O Marcelo Bielsa, per bé que s’hi va estar tot just sis partits, a Montjuïc. El Fortín s’afegeix a la llista cada cop més llarga de filials i penyes argentines que competeixen al futbol català i, com algun dels seus predecessors, ho fa arribant des de les lligues ACDEA. Amb l’equip de futbol 11 ja rodat des de fa un temps, la filial de Vélez Sarsfield a Barcelona, constituïda l’any 2019, s’apunta a aquesta nova aventura al futbol federat català.


El salt al futbol federat, en paraules del president del club, Martín Ferraro, és “fruit de l’evolució, ja que amb el pas dels anys hem anat creixent i hem cregut oportú fer aquesta passa per tal de competir. La Peña Velezana compta ara mateix amb tres equips: el futbol 11 que competirà a Quarta Catalana, un altre equip masculí de futbol-7 i un de femení de futbol-5. Tots ells han estat participant, també, dels tornejos i competicions que ha organitzat l’APYFAB (Associació de Penyes i Filials Argentines a Barcelona), que acull fins a una vintena d’equips argentins, que es diu aviat. “Els argentins som molt futboleros, ens apassiona aquest esport”, diu Ferraro per explicar aquesta presència de filials i penyes argentines a Catalunya. I és que Barcelona i rodalia és l’àrea amb més argentins al món fora del país, la qual cosa explica aquesta eclosió que, des de fa anys, també es veu reflectida al futbol català.


Si no hi ha canvis, la Peña Velezana Barcelona s’entrenarà i disputarà els seus partits com a local al nou camp del barri de Vallbona. Fins ara jugaven al camp de Ciutat Meridiana, però per qüestions logístiques i per la millor ubicació del camp de Vallbona, la representació de la V Azulada a Barcelona ha optat per fer aquest canvi. Els vincles amb Barcelona no acaben aquí, ja que no ha estat gens estrany veure seguidors de Vélez al Nou Sardenya, tot aprofitant la coincidència de l’escapulari blau que comparteixen els graciencs i els de Liniers, que ja compten amb uns 150 membres i que van constituir-se com a associació l’any 2023.


Vélez Sarsfield, doncs, serà el quart club argentí representat al #FutbolCat enguany i engrosseix la llista que ja comptava amb San Lorenzo de Catalunya, River Plate Barcelona i les tres penyes de Boca que competeixen entre Tercera i Quarta Catalana: Azul y Oro, La Bombonera i Peña Pasión Xeneize. Tots ells, clubs amb els quals guarden una bona relació després que s’hagin enfrontat des de fa anys en diversos tornejos.

Imatges: Peña Velezana Barcelona

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

I ella sola es va morir | UDA Gramenet

Onze inicial de la Grama en un amistós d'estiu a l'Hospitalet (agost de 2013). 27 de juny de 1993. 29 de juny de 1997. 25 de juny de 2000. 29 de juny de 2003. 27 d’octubre de 2004. 2 de febrer de 2005. És un petit resum de les dates marcades en vermell al calendari història de la Unión Deportiva Atlética Gramenet. A aquests dies per recordar cal afegir-hi, desgraciadament, el 18 d’octubre de 2026. O altrament dit, el dia de la crònica d’una mort anunciada. Diumenge passat, al Masnou, la Grama, l’autèntica, tenia programat el seu partit de lliga del grup 18 de Quarta Catalana contra el segon equip del Racing Vallbona. No s’hi van presentar. Sembla ser que tampoc tenien autorització per actuar com a locals a la localitat maresmenca. Era el tercer cop que passava aquesta temporada, una circumstància que suposa una exclusió que s’hauria de confirmar aquest dijous... si no fos perquè l’equip colomenc ja figura com a retirat de la competició malgrat. La gran incògnita a partir d’ara ...

Fem números | Última jornada de Lliga Elit

El Martinenc arrencarà la jornada com a líder. Desconec què teniu pensat dinar dissabte que ve, però sigui el que sigui us tocarà fer la digestió camí d'un dels camps on es decidirà el destí de la categoria més esbojarrada del futbol català: la Lliga Elit (que no Èlit). Dues places d'ascens directe a repartir entre tres aspirants, una de promoció d'ascens amb quatre voluntaris i sis equips per fugir de tres bitllets de descens a Primera Catalana. Vuit partits de plena transcendència que amaguen múltiples combinacions que hem mirar de resumir (no us salvareu d'una bona parrafada) tot seguit. Ascens directe a Tercera RFEF Martinenc 52, San Juan 52, Pobla de Mafumet 49 16:05 Atlètic Sant Just – MARTINENC 16:05 SAN JUAN ATLÉTICO – Prat 16:05 POBLA DE MAFUMET – Ciudad Cooperativa Puntuar contra el Prat significaria un ascens històric del San Juan Atlético Montcada. Després de perdonar la primera bola d’ascens dissabte passat, els dos primers classificats afronten l...

Antoni Palau i Torrefarrera: fortí del futbol català

El Torrefarrera, un os dur de rosegar a casa. Imatge: Instagram CF Torrefarrera A l’imaginari col·lectiu de l’afició del Lleida, noms com Miguel Rubio, Mauro Ravnic, Soren Andersen, Txema Alonso o Juanjo Lecumberri són recurrents quan, per un motiu o un altre, se’ls demana per un nom, per una figura històrica de l’equip històric de referència de la capital del Segrià. N’hi ha un altre, el de l’Antoni Palau. Segon futbolista que més cops va vestir la samarreta de la UE Lleida: més de 470 partits al sarró (481 concretament, dada gentilesa de l'Oriol Jové) i un dels artífexs de l’ascens a Primera dels blaus l’any 1993. El de Torrefarrera va morir sobtadament l’any 2017, amb tot just 53 anys d’edat. Un final tràgic i dur d’una figura rellevant del futbol lleidatà i també català que ha vist com part del seu llegat ha quedat a la localitat que el va veure néixer i que dos anys després de la seva desaparició va rebatejar el seu complex esportiu amb el nom d’Antoni Palau. Un camp, aquest A...