#4 | Nou Sardenya - Barcelona

Seguir un partit a peu de camp té els seus pros i els seus contres. A vegades, un no té tria possible, com seria el cas del Camp de Futbol Verntallat. En d'altres camps, possiblement qualsevol de Primera Divisió, fa falta poc menys que una instància al mateix Papa per accedir a la gespa per realitzar qualsevol tipus de tasca. O això, o que siguis el típic periodista-hooligan endollat que fa la pilota al club, que fins i tot va a veure el filial a canvi d'obtenir informacions privilegiades. Dissabte al Nou Sardenya, situat entre banquetes, vam poder gaudir d'una altra visió del futbol, amb la banqueta de l'Europa a l'esquerra, la de l'Olot a la dreta; diàlegs creuats, discussions banqueta-jugadors-banqueta durant el partit, tensió; àrbitres i les seves intrahistòries. Precisament el trio arbitral serà protagonista d'aquesta ja quarta entrada de 'The Catalan Groundhopper'.

Trio arbitral i capitans d'Europa i Olot.

Vicente Alexandre Muñoz Baquero, juntament amb els seus assistents Sergio Álvarez Ubric i Daniel García Carrasco van dirigir l'encontre de la jornada a #3div5 entre el segon classificat, l'Europa i el líder, l'Olot. Més enllà de la seva actuació, subjecta a opinions diverses (evidentment), la seva presència ens va deixar alguna que altra imatge curiosa. La primera, sabuda, però més impactant des de prop, és la forma prehistòrica que tenen de rematar el giny tecnològic d'intercomunicació arbitral: el celo. Em recorda a les hores abans del dia de Reis, quan a manca de millor recurs i de paper regal l'única ocurrència que tens és començar a enganxar trossos de paper amb celo al voltant del regal per fer-ne una presentació mínimament decent. Un altre descobriment va ser, al descans, descobrir el maletí arbitral, amb tot de peces de substitució per si hi havia cap incident amb la comunicació, el banderí, etc... El més habitual, suposo, és que l'àrbitre o el delegat de camp no deixi el maletí abandonat perquè un Groundhopper com servidor tafanegi a veure què hi ha... massa tard

El maletí de Muñoz Baquero & Friends

Pantalons de marca

Més dubtes, en canvi, desperta un detall que haurà passat desapercebut per la majoria, però que en el meu ànim de fixar-me en el que menys toca en determinat moment, vaig acabar veient. Marques de roba n'hi ha moltes, milers i milers; difícilment alguna tingui un nom menys motivador que 'Pony', marca dels pantalons de l'assistent específic d'aquest Europa-Olot. Un assistent que va haver de torejar tot un Miura com Pedró Dólera, tècnic gracienc; un autèntic espectacle. "A nosotros también nos pueden pitar faltas, ¿no?" es preguntava amb ironia el tècnic pratenc, que també etzibava alguna similar a "¿estos se creen que son el Barça o qué?. Tensió també amb la banqueta visitant, especialment quan un dels dos equips va continuar una jugada amb un rival estès a terra i l'altre equip li ho va recriminar. Futbol de debò. Però també passió, gestos i mirades. Captures com les que ens deixa la següent imatge, moment en què Óscar Muñoz li otorga el relleu al terreny de joc a Rubén Epitié.

"Ahora te toca a ti, Rubén".

Partit tens al camp i ambient a les grades. Millor entrada de la temporada al Nou Sardenya en un horari complicat i poc habitual al Nou Sardenya, un camp relativament cèntric al qual s'hi pot accedir en bus o metro (preferentment estacions de Joanic i Alfons X, L4). Tensió ben poc imaginable menys d'una hora abans de l'inici del partit, amb el bar del camp a ple funcionament a dins i a la seva terrassa, on el president europeïsta Guillaume de Bode s'entaulava amb més companys amb una botifarra al davant i una generosa ampolla de cava. Carta de plats combinats i un bon ventall d'entrepans calents i tapes en un bar de renom d'entre els camps del futbol català. Servei, això sí, força lent, amb només una persona atenent en 'hora punta' a l'hora de preparar menjars. La tria, com dèiem a l'esquema a l'inicial, entrepà de llom amb formatge (no hi havia pintxos), que tenia un cert gust a all que desconec si era intencionat o no. De beure, com ja és habitual, Coca-Cola.

Hi veieu algun conegut?

Més curiositats. Mític és el gegantí edifici enfront de la Tribuna del Nou Sardenya. Ombra perpètua i fred a l'hivern, però agraïda a l'estiu amb el sol caient sobre la Ciutat Comtal. Bé, sobre Gràcia... Mític, també, comença a ser el 'crack' que va decidir instal·lar el marcador electrònic gran al gol del gimnàs Europolis Sardenya. La foto serveix de prova: seríeu capaços de dir a quin minut de partit ens trobàvem quan vaig fer-ne captura? Ni la visera salva aquesta aberració de marcador, situat pèssimament. Més: una d'aquelles xorrades que tant m'agraden i que habitualment passen desapercebudes; perquè en el cartell imprès per indicar la situació dels lavabos la 'O' de "Lavabo" és un "0" i no una O? M'hi havia fixat en una de les meves anteriors visites en un camp que manté el seu espai particular de reconeixement als col·laboradors d'una entitat ja centenària.

L'efectiva visera de l'electrònic del Nou Sardenya

On? Nou Sardenya, Barcelona.

Quan? 5 de gener de 2013. 16:00 hores

Partit: CE Europa 1-0 UE Olot

Categoria: Jornada 18. Tercera Divisió. Grup 5.

Preu de l'entrada: 5 € (Jubilats) i 10 € (General).

Consumicions: Entrepà de llom amb formatge i Coca-Cola (5,20 €).

Peça multimèdia: "Euro Neuro" de Rambo Amadeus.

#oloraporro (*): No es va detectar.

Hi havia Puchi? (**) Per suposat que sí.