#5 | Vicent Martínez Català - Manises

"Doctor, doctor, le hice caso: me he follado a todas las putas de Valencia y sigo con ardores" - "¡Le dije sal de frutas, caballero!". Entre whiskies i ginebres, enmig d'una prèvia d'un partit de l'Hospi. Així va irrompre un home en el bar de concentració de Manises previ a l'Huracán 1-1 Hospi, excusa per il·lustrar aquest cinquè article de "The Catalan Groundhopper". Mr. X (diria que no va descobrir la seva identitat) era el cap visible d'un grup peculiar pel que fa a estil i, sobretot, a estat. Històries i verborrea sobre el futbol i sobre Huracán, l'amable local ens indicava que el futur d'Huracán CF era més aviat curt si teníem en compte el camp nou que s'estava construïnt a una zona que ell va anomenar "la Torre". Això sí, preguntat si aniria al camp no va dubtar en respondre que no. Això malgrat les iniciatives endegades per l'entitat que presideix Toni Hernández, en una època complicada pel futbol modest. I un exemple de creativitat, tal com demostren les peculiars 'papereres' per a pipes que hi ha a la tribuna del camp principal.

Pipes amb denominació d'origen. Producte local.

Huracán no és pas el propietari d'aquesta instal·lació municipal de la localitat de Manises, als afores de València i tot just a tocar d'un dels tres aeroports comercials de la Comunitat Valenciana. Bé, comercials... dos. S'hi pot accedir, en metro (Línia 3/5) des del centre de València en poc menys de 20 minuts baixant a l'estació de Rosas, on ens rep una vaca. Comparteix espai amb UD Manises i Juventud Manisense, com bé recorden els escuts que hi ha pintats a les parets del bar del camp, que ho cregueu o no (per aquells amb qui ho he comentat) encara no he pogut conèixer gastronòmicament parlant. Segueixen pendents els entrepans de pisto amb llonganissa o de llom amb faves, tan sorprenents com deliciosos només de llegir-los. Això sí, respecte a la visita de fa gairebé un any, havien canviat el "pan recién elavorado" per un "pan recién hecho" que acompanya l'augment de 10 cèntims en el preu de l'entrepà (de 3,40 a 3,50 euros). Per emmarcar, també, l'advertència  pel que fa a les begudes alcohòliques i al comportament dels aficionats. D'això ja me n'havia advertit hores abans Fran Aguilera, un de la quinzena d'aficionats de l'Hospi que van donar veu i color al partit. De S'Hospitxosos, concretament.

Queda clar, no?

Instal·lacions modernes que inclouen dos camps de futbol 11, un camp de futbol 7 i una pista de frontó com a peces més destacables. Aparacament exterior i interior, tot i que la zona, allunyada del centre de la localitat, tampoc dóna massa problemes a l'hora d'estacionar. Menys encara pels aproximadament 500 espectadors que van presenciar un dels partits destacats de la jornada al grup 3 de Segona Divisió B. Situem-nos: tribuna principal d'uns 50 metres de llargada i unes 10 files de seients d'alçada que presenta força bon aspecte. Amb bigues per recolzar l'estructura, la imatge sembla transportar-nos a The Old Boothen End, una de les tribunes del Victoria Ground, antic camp de l'Stoke City anglès. General modesta amb tres fileres de seients i grada supletòria al 'gol de l'aeroport', la mateixa que es va utilitzar pels partits contra Atlètic Balears (Lliga) i Lucena (play-off) la passada temporada.

Sí. El Levante també té una Copa.

Un punt curiós tenen els lavabos del camp principal, decorats amb rajoles que semblem homenatjar la relació de Manises amb la ceràmica. Un camp que mescla castellà i valencià en els seus cartells. Huracán fa servir el castellà en totes les seves informacions, mentre que la placa (de ceràmica, com no) que rep l'espectador quan entra al camp està en valencià. Un espai que recorda Vicente Martínez Català, exjugador de Zaragoza, Espanyol o Levante als anys 30 i 40 i que també va fer carrera al Manises; ell li dóna nom a unes instal·lacions que té els seus tres camps amb gespa artificial. El camp principal compta amb unes vestidors modestos, dividits en diferents espais (almenys el visitant). Senzill i funcional, també disposava d'una pissarra per repassar les darreres indicacions abans de saltar al camp, cada equip pel seu túnel corresponent.

Troba't-hi.

Sense cabines per retransmetre ni espai específic per premsa escrita o càmeres, aficionats, periodistes i gent de futbol es barrejaven entre sí. A banda de Quique Càrcel, també s'hi van deixar veure l'exjugador de l'Hospi Sergio Porras, el botxí riberenc al play-off de 2002 Sergio Barila, Toni Aparicio, l'exàrbitre Lizondo Cortés, Toni Torres, Paco López, el porter de l'Ontinyent David Rangel, el president de l'AFE Luís Rubiales o el tècnic José Carlos Granero, germà del gran Roberto Granero. Mítics del futbol modest, coneguts pels que em llegiu. El meu target. Objectiu de la meva modesta càmera, també, va ser una de les "inscripcions" que algú (les investigacions apunten a Amparo o Pili) va fer en una de les tanques publicitàries del camp. D'altres, de caire polític, semblen reflectir en el seu estat de conservació la mateixa dinàmica de descrèdit que pateix la classe política del país, per molt que a algun regidor de districte de l'Hospitalet no li agradi aquesta expressió.

On? Vicent Martínez Català, Manises.

Quan? 12 de gener de 2013. 17:00 hores

Partit: Huracán CF 1-1 CE l'Hospitalet

Categoria: Jornada 22. Segona Divisió B. Grup 3.

Preu de l'entrada: Entre 2 i 4 €

Consumicions: Res. Jugava l'Hospi.

Peça multimèdia: "Soy un huracán" d'Antonio El Gato.

(*) #oloraporro: Detectada al bar de la prèvia. Més d'una hora abans del partit.

(**) Hi havia Puchi? No. Tampoc l'esperàvem, eh?

(***) Van rebre instruccions els aplegapilotes de perdre temps quan guanyava Huracán i de recollir les pilotes del camp a partir que un servidor anés a buscar-ne una per guanyar temps a favor de l'Hospi? Sí.

(*) #oloraporro és un 'clàssic' (dins la modèstia) del seguiment d'aquests partits al meu compte personal de Twitter. En molts d'aquests camps és més que habitual que algun dels presents es dediqui a fumar porros en algun moment del partit. Sempre que ho detectem, us ho farem saber per determinar quin és el camp 'més porrero' de la temporada.

(**) Hi havia Puchi? és un suggeriment de Roger Sánchez, periodista esportiu de la XTVL, creador de Tercera.cat i un dels conductors de Golcat.com L'actual míster del Vilafranca és un clàssic a les graderies dels camps catalans, no només de Tercera. Veure'l, doncs, és més que habitual i a final de temporada veurem sí el seu gairebé do de la ubiqüitat té més de ficció que de realitat.

(***) Van rebre instruccions els aplegapilotes de perdre temps quan guanyava Huracán i de recollir les pilotes del camp a partir que un servidor anés a buscar-ne una per guanyar temps a favor de l'Hospi? Doncs això. Ja que els nens encarregats d'anar a buscar la pilota, vaig intentar adoptar el seu paper fins que algú se'n va adonar. Els mateixos nens que em van preguntar per què duia un peto de la Liga Adelante si era de l'Hospi. Nens... Més moral que l'Alcoyano!