És clar: són 17 jornades
sense perdre. Sí, disset. I un equip no arriba a una xifra com aquesta per
casualitat, per sort. Pocs podíem esperar que un equip acabat d’ascendir fos
capaç d’oferir aquestes prestacions, però el Martinenc ja fa un bon grapat de
setmanes que s’ha guanyat el dret a somiar en absolutament tot. Ahir, els del
Guinardó tenien un partit de pinyol vermell amb un Prat que els visitava compartint
puntuació a la taula. I a l’hora de la veritat, més enllà del disgust inicial,
el Martinenc ha estat millor. Superior. I ha sumat tres punts que a l’espera
del que passi avui a Olímpia li gairebé assegura la promoció d’ascens com a premi
provisional.
Parlàvem de disgust
inicial perquè quan ambdós equips tot just buscaven el seu lloc a la gespa, una
indecisió entre la defensa i el porter del Martinenc l’ha aprofitada Adri Rivas
per avançar el Prat quan només acumulàvem quatre minuts de joc. Ara caic, ara m’aixeco,
deuen haver pensat els homes de Toni Carrillo, que han reaccionat amb orgull i,
sobretot, amb rapidesa i eficàcia. Set minuts han trigat els locals a restablir
l’empat al marcador, quan Adrià Saro, capità vermell, rematava de manera implacable
amb el cap (i una mica amb l’escut, també) al fons de la xarxa de Guiseris (10’).
L’1-1 obria el pot de les essències d’un monòleg sense treva del Martinenc, que
va opositar per capgirar el marcador amb ocasions de gol ben clares. Ho provava
primer Sosa amb un intent de gol olímpic que picava la fusta de la porteria del
Prat. Després, Osorio amb una altra rematada de cap que forçava Guiseria a lluir
les seves millors gales amb una gran intervenció (21’). També hi hauria temps
per a la polèmica, amb un gol anul·lat a Genís per un fora de joc que no ho
era, ja que la pilota venia d’un defensa visitant (45’).
El Prat recuperava
sensacions a l’inici del segon temps. Els de David Vilajoana van avisar al
segon minut de la represa amb un xut d’Aldabó que feia treballar Lázaro (47’). Si
bé el Prat va sovintejar més l’àrea rival, als del Baix els va faltar un pèl de
convicció per incomodar un Martinenc que va gestionar la situació amb comoditat
sense renunciar al sorpasso. La va tenir i la va aprofitar: jugada un xic estrambòtica,
Kevin posa el pit i Guiseris no encerta a blocar la rematada. Minut 61 i 2-1
per un Martinenc que duia el deliri a la graderia del Guinardó, que avui
presentava una molt bona assistència malgrat l’horari. El gol tornava a fer mal
al Prat, que encaria agrairia que Édgar Tejada, amb tot a favor, perdonés el
tercer (67’). No va tancar el partit el Martinenc i, ja sabeu com va això, va
haver de patir. En va tenir un parell, el Prat; a banda d’un gol anul·lat,
Ufano veia com la defensa del Martinenc la treia sobre la mateixa línia de gol
(85’). Suor freda a les files locals, que encara van haver de resistir deu
minuts més per celebrar un triomf vital, cabdal, per mantenir els diables
vermells al capdavant de la taula quan queda cada cop menys per abaixar el teló
de la temporada regular.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada