Salta al contingut principal

El Martinenc vola | FC Martinenc 2-1 AE Prat


És clar: són 17 jornades sense perdre. Sí, disset. I un equip no arriba a una xifra com aquesta per casualitat, per sort. Pocs podíem esperar que un equip acabat d’ascendir fos capaç d’oferir aquestes prestacions, però el Martinenc ja fa un bon grapat de setmanes que s’ha guanyat el dret a somiar en absolutament tot. Ahir, els del Guinardó tenien un partit de pinyol vermell amb un Prat que els visitava compartint puntuació a la taula. I a l’hora de la veritat, més enllà del disgust inicial, el Martinenc ha estat millor. Superior. I ha sumat tres punts que a l’espera del que passi avui a Olímpia li gairebé assegura la promoció d’ascens com a premi provisional.


Parlàvem de disgust inicial perquè quan ambdós equips tot just buscaven el seu lloc a la gespa, una indecisió entre la defensa i el porter del Martinenc l’ha aprofitada Adri Rivas per avançar el Prat quan només acumulàvem quatre minuts de joc. Ara caic, ara m’aixeco, deuen haver pensat els homes de Toni Carrillo, que han reaccionat amb orgull i, sobretot, amb rapidesa i eficàcia. Set minuts han trigat els locals a restablir l’empat al marcador, quan Adrià Saro, capità vermell, rematava de manera implacable amb el cap (i una mica amb l’escut, també) al fons de la xarxa de Guiseris (10’). L’1-1 obria el pot de les essències d’un monòleg sense treva del Martinenc, que va opositar per capgirar el marcador amb ocasions de gol ben clares. Ho provava primer Sosa amb un intent de gol olímpic que picava la fusta de la porteria del Prat. Després, Osorio amb una altra rematada de cap que forçava Guiseria a lluir les seves millors gales amb una gran intervenció (21’). També hi hauria temps per a la polèmica, amb un gol anul·lat a Genís per un fora de joc que no ho era, ja que la pilota venia d’un defensa visitant (45’).


El Prat recuperava sensacions a l’inici del segon temps. Els de David Vilajoana van avisar al segon minut de la represa amb un xut d’Aldabó que feia treballar Lázaro (47’). Si bé el Prat va sovintejar més l’àrea rival, als del Baix els va faltar un pèl de convicció per incomodar un Martinenc que va gestionar la situació amb comoditat sense renunciar al sorpasso. La va tenir i la va aprofitar: jugada un xic estrambòtica, Kevin posa el pit i Guiseris no encerta a blocar la rematada. Minut 61 i 2-1 per un Martinenc que duia el deliri a la graderia del Guinardó, que avui presentava una molt bona assistència malgrat l’horari. El gol tornava a fer mal al Prat, que encaria agrairia que Édgar Tejada, amb tot a favor, perdonés el tercer (67’). No va tancar el partit el Martinenc i, ja sabeu com va això, va haver de patir. En va tenir un parell, el Prat; a banda d’un gol anul·lat, Ufano veia com la defensa del Martinenc la treia sobre la mateixa línia de gol (85’). Suor freda a les files locals, que encara van haver de resistir deu minuts més per celebrar un triomf vital, cabdal, per mantenir els diables vermells al capdavant de la taula quan queda cada cop menys per abaixar el teló de la temporada regular.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...