El Martinenc vol volar | FC Martinenc 2-1 AE Prat

És clar: són 17 jornades sense perdre. Sí, disset. I un equip no arriba a una xifra com aquesta per casualitat, per sort. Pocs podíem esperar que un equip acabat d’ascendir fos capaç d’oferir aquestes prestacions, però el Martinenc ja fa un bon grapat de setmanes que s’ha guanyat el dret a somiar en absolutament tot. Ahir, els del Guinardó tenien un partit de pinyol vermell amb un Prat que els visitava compartint puntuació a la taula. I a l’hora de la veritat, més enllà del disgust inicial, el Martinenc ha estat millor. Superior. I ha sumat tres punts que a l’espera del que passi avui a Olímpia li gairebé assegura la promoció d’ascens com a premi provisional.

Parlàvem de disgust inicial perquè quan ambdós equips tot just buscaven el seu lloc a la gespa, una indecisió entre la defensa i el porter del Martinenc l’ha aprofitada Adri Rivas per avançar el Prat quan només acumulàvem quatre minuts de joc. Ara caic, ara m’aixeco, deuen haver pensat els homes de Toni Carrillo, que han reaccionat amb orgull i, sobretot, amb rapidesa i eficàcia. Set minuts han trigat els locals a restablir l’empat al marcador, quan Adrià Saro, capità vermell, rematava de manera implacable amb el cap (i una mica amb l’escut, també) al fons de la xarxa de Guiseris (10’). L’1-1 obria el pot de les essències d’un monòleg sense treva del Martinenc, que va opositar per capgirar el marcador amb ocasions de gol ben clares. Ho provava primer Sosa amb un intent de gol olímpic que picava la fusta de la porteria del Prat. Després, Osorio amb una altra rematada de cap que forçava Guiseria a lluir les seves millors gales amb una gran intervenció (21’). També hi hauria temps per a la polèmica, amb un gol anul·lat a Genís per un fora de joc que no ho era, ja que la pilota venia d’un defensa visitant (45’).

El Prat recuperava sensacions a l’inici del segon temps. Els de David Vilajoana van avisar al segon minut de la represa amb un xut d’Aldabó que feia treballar Lázaro (47’). Si bé el Prat va sovintejar més l’àrea rival, als del Baix els va faltar un pèl de convicció per incomodar un Martinenc que va gestionar la situació amb comoditat sense renunciar al sorpasso. La va tenir i la va aprofitar: jugada un xic estrambòtica, Kevin posa el pit i Guiseris no encerta a blocar la rematada. Minut 61 i 2-1 per un Martinenc que duia el deliri a la graderia del Guinardó, que avui presentava una molt bona assistència malgrat l’horari. El gol tornava a fer mal al Prat, que encaria agrairia que Édgar Tejada, amb tot a favor, perdonés el tercer (67’). No va tancar el partit el Martinenc i, ja sabeu com va això, va haver de patir. En va tenir un parell, el Prat; a banda d’un gol anul·lat, Ufano veia com la defensa del Martinenc la treia sobre la mateixa línia de gol (85’). Suor freda a les files locals, que encara van haver de resistir deu minuts més per celebrar un triomf vital, cabdal, per mantenir els diables vermells al capdavant de la taula quan queda cada cop menys per abaixar el teló de la temporada regular.