A casa nostra, que
comenci a fer calor sol ser sinònim de tram final de temporada, de lluites
fratricides per objectius oposats o similars. Amb aquesta última tessitura mesuraven
forces aquest migdia al Molí el Can Vidalet i el Vilassar de Mar, segon filial
de l’Espanyol. I podem dir que les coses han quedat gairebé iguals: empat al
marcador i avantatge d’un punt per als arlequinats, que es mantenen per sobre d’una
zona de descens que obre el quadre maresmenc. Parlar de justícia en això del
futbol és sempre delicat i, paradoxalment, injust, però el cert és que el
Vilassar de Mar ha desplegat eines i ha tingut prou intenció i perill com per merèixer
més premi (o menys càstig), especialment en un primer acte on s’han mostrat
superiors a un Canvi ben poc inspirat. Dels maresmencs han estat les ocasions més
clares del primer temps, començant amb un gran gol d’Hugo Crespo, anul·lat per
fora de joc (11’). Tret d’un servei de cantonada executat sense conseqüències,
l’aportació ofensiva dels locals ha estat inexistent durant bona part de la
primera meitat. En canvi, el control i domini dels vilassarencs ha trobat recompensa
al minut 17 amb el gol, ara sí, vàlid d’Hugo Crespo.
Li ha costat
reaccionar, al Can Vidalet, que no s’ha sentit còmode sobre la gespa. Tot i
això, en una acció gairebé aïllada, els nois de Fran Rubio s’han “trobat” amb
el gol de l’empat (36'), obra de Jaume Ramoneda, que ha controlat dins l’àrea amb la
dreta i ha rematat amb l’esquerra per batre Biel, que malgrat fregar l’esfèrica
no podia evitar un empat difícil de pair atesos els mèrits dels maresmencs. El gol ha esperonat els espluguencs i també la seva parròquia, preocupada per com s'estava desenvolupant el partit fins aquest moment.
A la represa la
tònica ha estat similar, amb un Vilassar dominador que ha començant avisant amb
una rematada de Jan Moreno que ha marxat per sobre del travesser (50’). Però
malgrat la sensació de control visitant, ha estat el Can Vidalet qui s’ha
quedat més a prop de remuntar i de sumar tres punts. Bàsicament perquè ha
estavellat dues pilotes a la fusta al llarg del segon temps; la primera, al
minut 57, amb un xut de Jaume Fernández que picava la creueta. La segona, a
cinc del final, a càrrec d’Isaac Padilla, amb un cacau des de l’interior de la
gran que tornava a picar la fusta de la porteria blanc-i-vermella. Un pal que
obrir un final obert, on tant els locals com els nois de Dani Pérez han disposat d’opcions per sumar
tres punts que els haguessin permès fer un salt classificatori més que notable.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada