Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?)

Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat.

Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma.

I és que si agafem com a punt de partida els inicis de la dècada dels 90, el Club Esportiva Europa és un dels clubs catalans que més ha hagut de voltar per jugar els seus partits com a local. De fet, les obres al Nou Sardenya que van començar l’any 1992 i que es van allargar fins el 1995 van fer que els escapulats haguessin de jugar primer al Guinardó, on van disputar la històrica lligueta d’ascens del 94 davant Montuïri, Roldán i Pinoso. Amb l’ascens a Segona B, però, l’Europa va haver de buscar nova casa: el Feliu i Codina d’Horta. Tanmateix, el primer partit d’aquella temporada, contra el Levante, va haver-se de disputar, sobre gespa natural, al Narcís Sala. Un fet que seria difícil d’imaginar a dia d’avui. En èpoques més recents, i per obres de canvi de la gespa artificial del Sardenya, l’Europa també va haver d’actuar com a local en partits de lliga a l’Àliga, camp del qual n’ha recuperat la gestió. Va ser el setembre de 2010, amb Pedro Dólera com a tècnic, quan van caure a mans de l’Espanyol B per 0-2. Uns anys més tard, el 2014, els graciencs es van veure obligats a deixar la seva casa uns dies i, en aquest cas, van mudar-se provisionalment al Nou Municipal de Santa Coloma de Gramenet. Allà, a banda de jugar-hi Copa Catalunya, hi van rebre el Terrassa (0-0), el Castelldefels (4-0) i el Sabadell B (1-1). La darrera excursió no cal anar-la a buscar massa lluny, ja que fa tot just tres setmanes l’Europa va haver de buscar-se la vida per rebre l’Atlético Madrileño, ja que Can Dragó encara no estava disponible. La solució? Un altre estadi amb pista d’atletisme: la Bòbila de Gavà.

L'estrena del Cornellà a l'RCDE Stadium va reunir uns quants espectadors menys que 8 anys abans contra el Madrid a la Copa.

I és que Gavà ha estat el comodí també per un equip que en els últims anys, i per la mateixa raó que ha dut l’Europa a traslladar-se a Can Dragó, ha hagut de fer més voltes que el 29. Parlem de la Unió Esportiva Cornellà, que l’any 2012 estrenava la seva nova casa i deixava enrere l’etapa de la mítica Via Fèrria. Els maldecaps van arribar amb l’ascens a Primera RFEF, ja que després d’un primer any amb una normativa més laxa, les coses es van complicar a partir de l’estiu de 2022. Amb la permanència dels verds a Primera RFEF, es van veure obligats a buscar un nou lloc on disputar els seus encontres com a local. La solució era tot just al costat. Literalment. 18 dels 19 partits d’aquella temporada els van jugar a l’RCDE Stadium, fruit d’unes negociacions a tres bandes amb l’entitat perica i l’Ajuntament de Cornellà. El partit restant es va jugar a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, on els de Gonzalo Riutort van capgirar un 2-3 davant el Barcelona Atlètic per acabar guanyant el partit per 4-3. Nova permanència i encara més maldecaps. El curs 2024-2025 va veure el Cornellà jugar els seus partits de local en quatre cases diferents. La més habitual i més sorprenent (i probablement motiu del pes pel descens de categoria a finals de temporada va ser l’Estadi Palamós-Costa Brava, amb 11 partits acollits. 6 més es van jugar, novament, a la Dani Jarque (amb només una derrota). Els altres dos partits van ser contra el Nàstic a l’RCDE Stadium (0-0) i contra l’Arenteiro, oh sorpresa, a la Bòbila de Gavà (1-2 favorable als d’Espiñedo). Cal recordar, però, que no era el primer cop que el Cornellà actuava de local a l'RCDE Stadium: ja ho havia fet en partit de Copa del Rei contra el Real Madrid el novembre de 2014, amb 28.895 espectadors. 

La Grama, al Carmel. Un dels 2.567 camps on deu haver jugat com a local els últims 10 anys.

Europa i Cornellà són els casos més recents de mudances forçades, però altres clubs històrics també han hagut de deixar casa seva per d’altres raons, cas de la UDA Gramenet o la UE Poble Sec, tots dos actualment a Quarta Catalana. En tots dos casos, segurament, l’aparició de clubs nous que acabat tenint un efecte substitutori (Fundació Grama i APA Poble Sec) van fer que entre el dèficit de gestió dels seus dirigents i que les institucions pertinents tampoc s’hi van acabar de posar bé, tant la Grama com el Sec s’haguessin de buscar la vida. Casualment, com us recordàvem fa uns dies, el Poble Sec va tornar a jugar a la Satàlia quatre anys després d’anar fent voltes. Va arribar a jugar en un altre camp de la muntanya de Montjuïc, a l’INEFC (fa anys, si no ens falla la memòria, també ho havia fet al Pau Negre). Però sobretot, l’activitat dels blanc-i-blaus va tenir lloc a Sant Ildefons i, aquest curs, al camp de Mundet. Més complicada és la situació d’una Grama que ha passat per innumerables terrenys de joc d’ençà que va ser desterrada de Santa Coloma. Ara mateix juguen els seus partits al Municipal del Masnou (un camp històric que ara sembla que l’Ajuntament també es vol carregar). Abans, la llista de cases provisionals és interminable: Agapito Fernández, Badalona Sud, Pomar, Tiana, Trajana, l’Àliga, Ocata o el Carmel. I algun camp més que ens deixem i que vosaltres, gentilment, ens recordareu.

Un Poble Sec - APA Poble Sec a Cornellà. Que per què ens agrada el futbol català, ens pregunten...

A banda d’aquests exilis obligats, també tenim casos de sortides puntuals, eminentment arran de sancions que van forçar els clubs a jugar en un altre camp durant uns partits. Recordem per exemple, el cas del Nàstic 2002-2003, acabat de descendir de Segona Divisió. Els incidents del curs anterior contra el Poli Ejido van derivar en una sanció de 6 partits que, curiosament, no va tenir efecte fins ben entrada la segona volta de la temporada 2002-2003. Ja a Segona B, els grana, aleshores dirigits per Pepe Balaguer, van disputar quatre partits a Reus, un a Lleida (contra el Sabadell) i, coses del calendari, van tancar la lliga com a locals tot rebent el CF Reus Deportiu... al Miniestadi del FC Barcelona. Balanç de dues victòries, dos empats i dues derrotes en aquest llarg peregrinatge per Catalunya.

O l’any 1996, quan l’Espanyol va jugar contra l’Oviedo a la Nova Creu Alta. Per què? Doncs perquè uns mesos abans, en un Espanyol – Atlético de Madrid a Sarrià, Brito Arceo (quins records!) va rebre l’impacte d’una mandarina (pelada). Sanció per als blanc-i-blaus que es va fer esperar, perquè el primer cop que havien de rebre l’Oviedo, l’abril del 96, el partit es va ajornar perquè les pluges havien inundat la gespa de la Nova Creu Alta (ja hi havia problemes de drenatge, aleshores). El partit es va disputar dies més tard, entre setmana, i l’Espanyol de Camacho va golejar l’Oviedo per 5 a 0 i va aconseguir el seu bitllet matemàtic per disputar la UEFA la temporada següent (i així poder viatjar a Nicòsia a jugar contra l’APOEL, que és una cosa que sempre agrada).

També fa uns anys (setembre de 2016), el Lleida Esportiu va haver de rebre l'Espanyol B a Mollerussa, a causa del condicionament del terreny de joc del Camp d'Esports. Per evitar més problemes, els de la Terra Ferma havien ajornats els seus duels contra l'Hospi i l'Atlético Levante, que es van acabar jugant més endavant al Camp d'Esports. Entre setmana.

Recordeu més exilis al #FutbolCat?