 |
| S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) |
Tal dia com demà,
6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys
després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es
veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut
del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va
imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus
partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del
campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a
la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou
Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis
més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista
destacat.
 |
| Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. |
I és que si
agafem com a punt de partida els inicis de la dècada dels 90, el Club Esportiva
Europa és un dels clubs catalans que més ha hagut de voltar per jugar els seus
partits com a local. De fet, les obres al Nou Sardenya que van començar l’any
1992 i que es van allargar fins el 1995 van fer que els escapulats haguessin de
jugar primer al Guinardó, on van disputar la històrica lligueta d’ascens del 94
davant Montuïri, Roldán i Pinoso. Amb l’ascens a Segona B, però, l’Europa va
haver de buscar nova casa: el Feliu i Codina d’Horta. Tanmateix, el primer
partit d’aquella temporada, contra el Levante, va haver-se de disputar, sobre
gespa natural, al Narcís Sala. Un fet que seria difícil d’imaginar a dia d’avui.
En èpoques més recents, i per obres de canvi de la gespa artificial del
Sardenya, l’Europa també va haver d’actuar com a local en partits de lliga a l’Àliga,
camp del qual n’ha recuperat la gestió. Va ser el setembre de 2010, amb Pedro
Dólera com a tècnic, quan van caure a mans de l’Espanyol B per 0-2. Uns anys
més tard, el 2014, els graciencs es van veure obligats a deixar la seva casa
uns dies i, en aquest cas, van mudar-se provisionalment al Nou Municipal de
Santa Coloma de Gramenet. Allà, a banda de jugar-hi Copa Catalunya, hi van
rebre el Terrassa (0-0), el Castelldefels (4-0) i el Sabadell B (1-1). La
darrera excursió no cal anar-la a buscar massa lluny, ja que fa tot just tres
setmanes l’Europa va haver de buscar-se la vida per rebre l’Atlético Madrileño,
ja que Can Dragó encara no estava disponible. La solució? Un altre estadi amb pista
d’atletisme: la Bòbila de Gavà.
 |
| L'estrena del Cornellà a l'RCDE Stadium va reunir uns quants espectadors menys que 8 anys abans contra el Madrid a la Copa. |
I és que Gavà ha
estat el comodí també per un equip que en els últims anys, i per la mateixa raó
que ha dut l’Europa a traslladar-se a Can Dragó, ha hagut de fer més voltes que
el 29. Parlem de la Unió Esportiva Cornellà, que l’any 2012 estrenava la seva
nova casa i deixava enrere l’etapa de la mítica Via Fèrria. Els maldecaps van
arribar amb l’ascens a Primera RFEF, ja que després d’un primer any amb una
normativa més laxa, les coses es van complicar a partir de l’estiu de 2022. Amb
la permanència dels verds a Primera RFEF, es van veure obligats a buscar un nou
lloc on disputar els seus encontres com a local. La solució era tot just al
costat. Literalment. 18 dels 19 partits d’aquella temporada els van jugar a l’RCDE
Stadium, fruit d’unes negociacions a tres bandes amb l’entitat perica i l’Ajuntament
de Cornellà. El partit restant es va jugar a la Ciutat Esportiva Dani Jarque,
on els de Gonzalo Riutort van capgirar un 2-3 davant el Barcelona Atlètic per
acabar guanyant el partit per 4-3. Nova permanència i encara més maldecaps. El
curs 2024-2025 va veure el Cornellà jugar els seus partits de local en quatre
cases diferents. La més habitual i més sorprenent (i probablement motiu del pes
pel descens de categoria a finals de temporada va ser l’Estadi Palamós-Costa
Brava, amb 11 partits acollits. 6 més es van jugar, novament, a la Dani Jarque
(amb només una derrota). Els altres dos partits van ser contra el Nàstic a l’RCDE
Stadium (0-0) i contra l’Arenteiro, oh sorpresa, a la Bòbila de Gavà (1-2
favorable als d’Espiñedo). Cal recordar, però, que no era el primer cop que el Cornellà actuava de local a l'RCDE Stadium: ja ho havia fet en partit de Copa del Rei contra el Real Madrid el novembre de 2014, amb 28.895 espectadors.
 |
| La Grama, al Carmel. Un dels 2.567 camps on deu haver jugat com a local els últims 10 anys. |
Europa i Cornellà
són els casos més recents de mudances forçades, però altres clubs històrics
també han hagut de deixar casa seva per d’altres raons, cas de la UDA Gramenet o
la UE Poble Sec, tots dos actualment a Quarta Catalana. En tots dos casos, segurament,
l’aparició de clubs nous que acabat tenint un efecte substitutori (Fundació
Grama i APA Poble Sec) van fer que entre el dèficit de gestió dels seus dirigents
i que les institucions pertinents tampoc s’hi van acabar de posar bé, tant la
Grama com el Sec s’haguessin de buscar la vida. Casualment, com us recordàvem
fa uns dies, el Poble Sec va tornar a jugar a la Satàlia quatre anys després d’anar
fent voltes. Va arribar a jugar en un altre camp de la muntanya de Montjuïc, a
l’INEFC (fa anys, si no ens falla la memòria, també ho havia fet al Pau Negre).
Però sobretot, l’activitat dels blanc-i-blaus va tenir lloc a Sant Ildefons i,
aquest curs, al camp de Mundet. Més complicada és la situació d’una Grama que
ha passat per innumerables terrenys de joc d’ençà que va ser desterrada de
Santa Coloma. Ara mateix juguen els seus partits al Municipal del Masnou (un
camp històric que ara sembla que l’Ajuntament també es vol carregar). Abans, la
llista de cases provisionals és interminable: Agapito Fernández, Badalona Sud,
Pomar, Tiana, Trajana, l’Àliga, Ocata o el Carmel. I algun camp més que ens
deixem i que vosaltres, gentilment, ens recordareu.
 |
| Un Poble Sec - APA Poble Sec a Cornellà. Que per què ens agrada el futbol català, ens pregunten... |
A banda d’aquests
exilis obligats, també tenim casos de sortides puntuals, eminentment arran de
sancions que van forçar els clubs a jugar en un altre camp durant uns partits.
Recordem per exemple, el cas del Nàstic 2002-2003, acabat de descendir de
Segona Divisió. Els incidents del curs anterior contra el Poli Ejido van
derivar en una sanció de 6 partits que, curiosament, no va tenir efecte fins
ben entrada la segona volta de la temporada 2002-2003. Ja a Segona B, els grana,
aleshores dirigits per Pepe Balaguer, van disputar quatre partits a Reus, un a
Lleida (contra el Sabadell) i, coses del calendari, van tancar la lliga com a
locals tot rebent el CF Reus Deportiu... al Miniestadi del FC Barcelona. Balanç
de dues victòries, dos empats i dues derrotes en aquest llarg peregrinatge per
Catalunya.
O l’any 1996,
quan l’Espanyol va jugar contra l’Oviedo a la Nova Creu Alta. Per què? Doncs
perquè uns mesos abans, en un Espanyol – Atlético de Madrid a Sarrià, Brito
Arceo (quins records!) va rebre l’impacte d’una mandarina (pelada). Sanció per
als blanc-i-blaus que es va fer esperar, perquè el primer cop que havien de
rebre l’Oviedo, l’abril del 96, el partit es va ajornar perquè les pluges
havien inundat la gespa de la Nova Creu Alta (ja hi havia problemes de
drenatge, aleshores). El partit es va disputar dies més tard, entre setmana, i
l’Espanyol de Camacho va golejar l’Oviedo per 5 a 0 i va aconseguir el seu
bitllet matemàtic per disputar la UEFA la temporada següent (i així poder
viatjar a Nicòsia a jugar contra l’APOEL, que és una cosa que sempre agrada).
També fa uns anys (setembre de 2016), el Lleida Esportiu va haver de rebre l'Espanyol B a Mollerussa, a causa del condicionament del terreny de joc del Camp d'Esports. Per evitar més problemes, els de la Terra Ferma havien ajornats els seus duels contra l'Hospi i l'Atlético Levante, que es van acabar jugant més endavant al Camp d'Esports. Entre setmana.
Recordeu més
exilis al #FutbolCat?
Magnífico trabajo. Para variar.
ResponElimina