Salta al contingut principal

Suar per somiar | UE San Juan Atlético Montcada 2-0 CF Ciudad Cooperativa


Una de les temptacions més difícils d’evitar quan fem cròniques és parlar de justícia per explicar el desenvolupament d’un partit. Què és just? Tenir més ocasions que el rival tot i no marcar? Fer més gols que el contrari malgrat no tenir el teu dia més lluït. Reflexions que podríem aplicar al partit d’ahir a Can Sant Joan, al partit entre dos representants del futbol de barri que l’any passat militaven a Primera Catalana i que ara viuen finals de temporada dispars a la Lliga Elit. El gat a l’aigua se’l va emportar el San Juan Atlético, que en una jornada important no va fallar i es manté colíder ja amb 46 punts, agafat de la maneta del Martinenc.


I tot l’inici, no ho van tenir gens fàcil, els montcadencs. La Coope ha vist minvar el seu rendiment quant a resultats i el gol de Víctor al minut 8, que servia per avançar el San Juan, no feia presagiar el millor dels panorames per als santboians. Lluny del que podria ser comprensible, els de Javi Calvo reaccionarien amb convicció, amb futbol i amb ocasions. Ocasions a dojo. D’encert, poc. En van tenir quatre (mínim) de ben clares, de tots colors: a pilota aturada, des de lluny, des de dins l’àrea. Res. Ni Busto, ni Biel, ni Pepe Ollé ni Tomás. A cada acció el Ciudad Cooperativa es preguntava que més havia de fer per cobrar-se el premi a tanta insistència.


Els visitants no van acabar de donar continuïtat al seu domini en una segona meitat on el San Juan Atlético va millorar i va visitar amb més freqüència la porteria d’Aleix. L’avís més gros el faria Jota, amb una ocasió claríssima que no acabava al fons de la porteria de manera incomprensible. L’expulsió del local Víctor (75’) feia reviure les esperances dels grocs, sense massa benzina per espantar David i la seva defensa. I de fet, el cop definitiu el va assestar el San Juan. Això sí, amb un gol de traca i mocador d’Antonio, que havia ingressat al camp només dos minuts abans de caçar una pilota a la frontal de l’àrea i clavar una vaselina de primeres per tancar la paradeta i posar el llacet a la catorzena victòria dels vallesans en una temporada que pot acabar amb un premi ben gros.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...