Salta al contingut principal

Per seguir somiant | CF Montañesa 1-2 Fundació Grama


Galeria d'imatges a l'Instagram #TheCatalanGroundhopper

Amb la salvació gairebé a la butxaca, Monta i Fundació Grama obrien la jornada 29 de #3RFEF5 amb l'ànim de sumar tres punts que els permetessin lluitar per fites més ambicioses en aquest tram final de campionat. Bona afluència de públic i bon ambient (com sempre) a la Bombonera de Nou Barris, que ha viscut un partit igualat on tots dos conjunts han tingut els seus moments de control i de patiment. Els colomencs han avisat ben aviat, amb un xut de Cesc al primer minut que ha marxat alt. A la Monta li ha costat generar perill, però quan més trepitjava l'àrea colomenca, s'ha trobat amb el cop dur del gol visitant. A la mitja hora de partit, Fran Orellana posava per davant la Fundació amb el 0-1.


La Monta ha arrencat la segona part amb la intenció de cercar el gol de l'empat (Cunha ha disposat d'oportunitats per aconseguir-ho), però s'ha trobat amb un penal en contra que el posava contra les cordes. Afortundament per als locals, Martí Alonso ha errat el llançament i ha fet renéixer les esperances dels homes d’Àxel Vizuete, que després d’insistir han trobat el premi de l’empat amb un gran gol de Moha, que ha connectat amb mestria una bona centrada per afusellar Guiu (78’). Amb l’empat el partit s’ha acabat trencant i, de la mateixa manera que la Monta podria haver culminat la remuntada, han estat els de Roberto Morales els que s’han tornat a avançar quan érem a punt d’arribar al minut 90: Pepe Bonilla ha estat l’autor del gol que dona tres punts d’or als colomencs, tres punts i tercera victòria consecutiva que els situen, provisionalment, a només tres punts de la zona de playoff d’ascens a Segona RFEF.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ella sola es va morir | UDA Gramenet

Onze inicial de la Grama en un amistós d'estiu a l'Hospitalet (agost de 2013). 27 de juny de 1993. 29 de juny de 1997. 25 de juny de 2000. 29 de juny de 2003. 27 d’octubre de 2004. 2 de febrer de 2005. És un petit resum de les dates marcades en vermell al calendari història de la Unión Deportiva Atlética Gramenet. A aquests dies per recordar cal afegir-hi, desgraciadament, el 18 d’octubre de 2026. O altrament dit, el dia de la crònica d’una mort anunciada. Diumenge passat, al Masnou, la Grama, l’autèntica, tenia programat el seu partit de lliga del grup 18 de Quarta Catalana contra el segon equip del Racing Vallbona. No s’hi van presentar. Sembla ser que tampoc tenien autorització per actuar com a locals a la localitat maresmenca. Era el tercer cop que passava aquesta temporada, una circumstància que suposa una exclusió que s’hauria de confirmar aquest dijous... si no fos perquè l’equip colomenc ja figura com a retirat de la competició malgrat. La gran incògnita a partir d’ara ...

Fem números | Última jornada de Lliga Elit

El Martinenc arrencarà la jornada com a líder. Desconec què teniu pensat dinar dissabte que ve, però sigui el que sigui us tocarà fer la digestió camí d'un dels camps on es decidirà el destí de la categoria més esbojarrada del futbol català: la Lliga Elit (que no Èlit). Dues places d'ascens directe a repartir entre tres aspirants, una de promoció d'ascens amb quatre voluntaris i sis equips per fugir de tres bitllets de descens a Primera Catalana. Vuit partits de plena transcendència que amaguen múltiples combinacions que hem mirar de resumir (no us salvareu d'una bona parrafada) tot seguit. Ascens directe a Tercera RFEF Martinenc 52, San Juan 52, Pobla de Mafumet 49 16:05 Atlètic Sant Just – MARTINENC 16:05 SAN JUAN ATLÉTICO – Prat 16:05 POBLA DE MAFUMET – Ciudad Cooperativa Puntuar contra el Prat significaria un ascens històric del San Juan Atlético Montcada. Després de perdonar la primera bola d’ascens dissabte passat, els dos primers classificats afronten l...

Antoni Palau i Torrefarrera: fortí del futbol català

El Torrefarrera, un os dur de rosegar a casa. Imatge: Instagram CF Torrefarrera A l’imaginari col·lectiu de l’afició del Lleida, noms com Miguel Rubio, Mauro Ravnic, Soren Andersen, Txema Alonso o Juanjo Lecumberri són recurrents quan, per un motiu o un altre, se’ls demana per un nom, per una figura històrica de l’equip històric de referència de la capital del Segrià. N’hi ha un altre, el de l’Antoni Palau. Segon futbolista que més cops va vestir la samarreta de la UE Lleida: més de 470 partits al sarró (481 concretament, dada gentilesa de l'Oriol Jové) i un dels artífexs de l’ascens a Primera dels blaus l’any 1993. El de Torrefarrera va morir sobtadament l’any 2017, amb tot just 53 anys d’edat. Un final tràgic i dur d’una figura rellevant del futbol lleidatà i també català que ha vist com part del seu llegat ha quedat a la localitat que el va veure néixer i que dos anys després de la seva desaparició va rebatejar el seu complex esportiu amb el nom d’Antoni Palau. Un camp, aquest A...