Galeria d'imatges a l'Instagram #TheCatalanGroundhopper
No havien estat setmanes
fàcils per a la UE Olot. Quatre derrotes consecutives, algunes d’elles amb
actuacions arbitrals força sospitoses, com ara a Vidreres, havien arrossegat els
homes de Roger Vidal a la incomodíssima plaça de playout. La visita del
Barbastro, just tres punts per sota dels garrotxins, era clau. I diguem que l’Olot
va fer la feina, però no sense patir, evidentment. Perquè si bé és cert que els
del Somontano tampoc no van disposar de grans ocasions clares, un 1-0 mai és un
resultat còmode de gestionar i aquesta incertesa va ser el que va crear més
dubtes a l’Olot.
Perquè
futbolísticament, els garrotxins van ser força superiors al Barbastro,
especialment en un primer acte de bon joc i sobrades ocasions de gol com per no
maleir que el resultat al descans fos, simplement, d’un gol a zero. Des dels
primers compassos de partit que els locals es van erigir com a dominadors del
partit i ben aviat van generar perill sobre la porteria de Rubén Cebollada. La
primera, clamorosa, de Rubén Enri, que enviava la pilota alta quan ho tenia tot
de cara per obrir la llauna (7’). Es perdona un cop, però no dos: quatre minuts
després, l’extrem barceloní rebia l’assistència de Pau Salvans i creuava el seu
xut lluny de l’abast del porter visitant (11’). Un gol per asserenar els ànims
i reforçar la idea d’un Olot que no es va conformar amb aquest gol. De fet, poc després era Salvans qui acaronava
el segon però estimbava el seu xut al travesser de la porteria del Gol Nord d’un
Estadi Municipal que va reunir 1.026 espectadors malgrat la Setmana Santa. El
Barbastro no es va acabar de trobar, i més enllà d’un penal protestat dins l’àrea
garrotxina, l’opció més clara va ser un cop de cap de Boudaoud que marxava alt
(18’). Un miratge dins la inèrcia de control d’un Olot que les va tornar a
tenir, però ni Martí Soler ni Enri, que seria substituït per lesió instants
després, no van poder perforar la meta rival.
A la represa, el
cert és que l’Olot tampoc va haver de passar massa pena més enllà de la gestió
d’un marcador tan curt com perillós. Boudaoud ho va tornar a intentar amb un
xut des de la frontal que la defensa local enviava a córner (51’). Li va faltar
concreció a l’Olot per tancar el partit en algun dels contracops de què va
disposar: el més clar, el de Carlos Martínez, que topava amb una bona
intervenció de Cebollada (70’). D’aquí al final, patir i més patir: Eder va
provar fortuna amb un xut des de la frontal que blocava Ballesté (83’). Dos minuts
després, Yeray veia la vermella directa i deixava els aragonesos amb 10 en un
tram final on malgrat penjar pilotes de forma desesperada, el Barbastro no va
poder rescatar un punt que li complica la vida a Segona RFEF. Per la seva
banda, l’Olot agafa aire abans d’un nou duel directe a Castelló diumenge
vinent: 6 punts de marge respecte el descens directe i dos amb la plaça de
possible playout. Tres punts al sac i una ratafia, que sempre entra bé, per
celebrar la Resurrecció de l’Olot.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada