Bogeria inexplicable | CA Iberia 3-3 CF Gavà

Meleta de romer. Pels que érem espectadors neutrals, l’Iberia – Gavà d’aquest migdia a la Zona Franca ha estat una autèntica delícia. Per als protagonistes i afició, potser ha estat una bogeria que ha deixat, per diferents raons, un gust ben amarg. Primer perquè a l’Ibèria li ha durat tot just un any l’aventura a Segona Catalana i avui ha consumat de manera matemàtica el seu retorn a Tercera Catalana. Segon, perquè el Gavà ha deixat escapar tres punts que li regalaven un bon matalàs de punts respecte la zona de descens i un gol al minut 95 ha situat els blaugranes en un embolic poc recomanable. Si voleu saber com ha anat el partit, llegiu la crònica al Blog d'un clàssic com és en Havok; en cas contrari, salteu al següent paràgraf.

El duel d’històrics de #2Cat3 ha arrencat amb un domini tímid d’un Gavà que ha estat desdibuixat en un primer temps força gris i on l’Iberia, que sabia que totes les opcions de no baixar avui passaven per guanyar, ha estat més intens i ha generat les ocasions de perill més clares. Seu, de fet, ha estat el primer gol: al minut 28 Munné connectava una centrada lateral per batre Picaseño i avançar els barcelonins al marcador. L’1-0 ha atabalat un Gavà que ha acabat demanant l’hora per marxar a vestidors amb aquesta mínima derrota, perquè el mateix Munné ha gaudit de dues ocasions de gol enormes per doblar l’avantatge, primer amb una ocasió de gol que ha tret el porter visitant com si fos el meta del Club Handbol Gavà (39’); la segona, just abans del descans, amb una rematada als núvols quan ho tenia tot a favor per fer el 2-0 (44’).

Hom podia pensar que la decoració canviaria amb l’inici del segon acte, però el cert és que en ocasions semblava que el Gavà s’havia quedat als barracons que l’Ajuntament de Barcelona fa servir com a vestidors al camp de l’Iberia. Pau Méndez acaronava el segon amb una falta que s’estavellava al pal (50’) i només un minut després, un penal dins l’àrea gavanenca el transformava, ara sí, Pau Méndez per situar el 2-0 al marcador (51’). El 2-0 tampoc feia espavilar el Gavà, que encara va haver de tornar a agrair a la fusta que la rematada de Mauri al minut 57 no acabés al fons de la xarxa.

Però ja ho té això, el futbol. De manera inesperada i en una acció gairebé aïllada, el Gavà tornava a entrar al partit amb un gol de Salah (68’) que canviaria per complet la decoració a la Zona Franca. A partir d’aquí, atac-i-gol constant dels dels Baix Llobregat, que trobaria el premi a la seva reacció amb una pena màxima sobre Salah que s’encarregava de transformar Alex Kyeremeh (84’). Amb el 2-2 i l’Ibèria tocat, el partit començava a desnivellar-se cap a la porteria local. Timo perdonava el 2-3 amb tot a favor (87’), però seria la llavor de la joia que desfermaria el gol de Danny al minut 91, després d’un córner picat per Kyeremeh i un seguit de refusos dins l’àrea que el ‘2’ gavanenc enviava al fons de la xarxa per consumar una remuntada inesperada. Però si crèieu que això acabava aquí és que infravaloreu la màgia del futbol català, la màgia que va fer que al minut 95 l’Iberia fos capaç d’empatar el partit, quan Pau Méndez caçava el refús de Picaseño i enviava l’esfèrica al fons de la xarxa. Un 3-3 trist, ja que el punt i la combinació de resultats no evitava el que era qüestió de dies: el descens matemàtic de l’Iberia a Tercera Catalana.

Ràbia també al Gavà, que després d’un partit inexplicable s’ha quedat a un parell de minuts d’encarrilar la permanència i estalviar-se patiments en un tram final de lliga que s’albira certament estressant (per als equips) i apassionant (per a la resta d’afortunats).