Salta al contingut principal

El Rubí brilla al Sagnier | AE Prat 2-3 UE Rubí


L’alerta que va rebre el Prat ahir al Sagnier només va ser per pluges. Perquè si algú els hagués advertit de l’efectivitat del Rubí potser les coses haguessin anat un pèl diferents. Però el passat ja no es pot canviar: el Rubí va assaltar el Sagnier i va avançar el Prat a la classificació fent valer la seva bona dinàmica d’una sola derrota els últims nou partits. Amb el fantasma de la suspensió planant durant bona part del dissabte, el partit va arrencar amb control local, però sense generar massa perill de Tati Muray, molt actiu animant i donant ordres al seus companys al llarg dels gairebé 100 minuts que va acabar durant el partit. Van ser els rubinencs els que van clavar el primer cop: Castillo enviava el seu xut al pal i Albert Morral, més ràpid que ningú, afusellava Guiseris per situar el 0-1 (15’). El Prat reaccionaria, amb més intenció que perill, però tot i així Cortina feia lluir Muray amb un xut des de la frontal que el porter rubinenc enviava a córner (35’).


El descans va accelerar el ritme del partit, malgrat l’ambient fred que regnava al Sagnier. El Prat s’ho va posar a la recerca d’un empat que no van trigar massa a trobar, gràcies al gol d’Abel Cortina (55’). Lluny d’animar els de David Vilajoana, l’empat no va acabar de col·locar els locals en disposició per capgirar el marcador. Ans al contrari: una volea d’Aitor Torres, capità del Rubí, tornava a posar per davant els de José Solivelles quan quedaven menys de vint minuts per superar el temps reglamentari (71’). Aquest 1-2 sí que va fer mal als potablava, que poc després (78’) van veure com Álex Ruiz transformava una pena màxima originada en una excursió poc lluïda del porter del Prat. L’1-3 semblava deixar sentenciat el partit, però dir això a la Lliga Elit és un luxe que no paga la pena lluir. Perquè més enllà del 90, i en una jugada un xic enrevessada, Ricki Vidal anotava el seu tercer gol aquest curs (94’) i tornava a posar el Prat dins el partit en un afegit agònic per als visitants. Un afegit que hagués pogut resultat fins i tot tràgic si en la darrera acció del matx, la centrada d’Adán hagués trobar algun rematador local per enviar la pilota al fons de la xarxa i salvar un punt per un Prat que ja acumula quatre partits sense vèncer.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...