Salta al contingut principal

El Rubí brilla al Sagnier | AE Prat 2-3 UE Rubí


L’alerta que va rebre el Prat ahir al Sagnier només va ser per pluges. Perquè si algú els hagués advertit de l’efectivitat del Rubí potser les coses haguessin anat un pèl diferents. Però el passat ja no es pot canviar: el Rubí va assaltar el Sagnier i va avançar el Prat a la classificació fent valer la seva bona dinàmica d’una sola derrota els últims nou partits. Amb el fantasma de la suspensió planant durant bona part del dissabte, el partit va arrencar amb control local, però sense generar massa perill de Tati Muray, molt actiu animant i donant ordres al seus companys al llarg dels gairebé 100 minuts que va acabar durant el partit. Van ser els rubinencs els que van clavar el primer cop: Castillo enviava el seu xut al pal i Albert Morral, més ràpid que ningú, afusellava Guiseris per situar el 0-1 (15’). El Prat reaccionaria, amb més intenció que perill, però tot i així Cortina feia lluir Muray amb un xut des de la frontal que el porter rubinenc enviava a córner (35’).


El descans va accelerar el ritme del partit, malgrat l’ambient fred que regnava al Sagnier. El Prat s’ho va posar a la recerca d’un empat que no van trigar massa a trobar, gràcies al gol d’Abel Cortina (55’). Lluny d’animar els de David Vilajoana, l’empat no va acabar de col·locar els locals en disposició per capgirar el marcador. Ans al contrari: una volea d’Aitor Torres, capità del Rubí, tornava a posar per davant els de José Solivelles quan quedaven menys de vint minuts per superar el temps reglamentari (71’). Aquest 1-2 sí que va fer mal als potablava, que poc després (78’) van veure com Álex Ruiz transformava una pena màxima originada en una excursió poc lluïda del porter del Prat. L’1-3 semblava deixar sentenciat el partit, però dir això a la Lliga Elit és un luxe que no paga la pena lluir. Perquè més enllà del 90, i en una jugada un xic enrevessada, Ricki Vidal anotava el seu tercer gol aquest curs (94’) i tornava a posar el Prat dins el partit en un afegit agònic per als visitants. Un afegit que hagués pogut resultat fins i tot tràgic si en la darrera acció del matx, la centrada d’Adán hagués trobar algun rematador local per enviar la pilota al fons de la xarxa i salvar un punt per un Prat que ja acumula quatre partits sense vèncer.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ella sola es va morir | UDA Gramenet

Onze inicial de la Grama en un amistós d'estiu a l'Hospitalet (agost de 2013). 27 de juny de 1993. 29 de juny de 1997. 25 de juny de 2000. 29 de juny de 2003. 27 d’octubre de 2004. 2 de febrer de 2005. És un petit resum de les dates marcades en vermell al calendari història de la Unión Deportiva Atlética Gramenet. A aquests dies per recordar cal afegir-hi, desgraciadament, el 18 d’octubre de 2026. O altrament dit, el dia de la crònica d’una mort anunciada. Diumenge passat, al Masnou, la Grama, l’autèntica, tenia programat el seu partit de lliga del grup 18 de Quarta Catalana contra el segon equip del Racing Vallbona. No s’hi van presentar. Sembla ser que tampoc tenien autorització per actuar com a locals a la localitat maresmenca. Era el tercer cop que passava aquesta temporada, una circumstància que suposa una exclusió que s’hauria de confirmar aquest dijous... si no fos perquè l’equip colomenc ja figura com a retirat de la competició malgrat. La gran incògnita a partir d’ara ...

Fem números | Última jornada de Lliga Elit

El Martinenc arrencarà la jornada com a líder. Desconec què teniu pensat dinar dissabte que ve, però sigui el que sigui us tocarà fer la digestió camí d'un dels camps on es decidirà el destí de la categoria més esbojarrada del futbol català: la Lliga Elit (que no Èlit). Dues places d'ascens directe a repartir entre tres aspirants, una de promoció d'ascens amb quatre voluntaris i sis equips per fugir de tres bitllets de descens a Primera Catalana. Vuit partits de plena transcendència que amaguen múltiples combinacions que hem mirar de resumir (no us salvareu d'una bona parrafada) tot seguit. Ascens directe a Tercera RFEF Martinenc 52, San Juan 52, Pobla de Mafumet 49 16:05 Atlètic Sant Just – MARTINENC 16:05 SAN JUAN ATLÉTICO – Prat 16:05 POBLA DE MAFUMET – Ciudad Cooperativa Puntuar contra el Prat significaria un ascens històric del San Juan Atlético Montcada. Després de perdonar la primera bola d’ascens dissabte passat, els dos primers classificats afronten l...

Antoni Palau i Torrefarrera: fortí del futbol català

El Torrefarrera, un os dur de rosegar a casa. Imatge: Instagram CF Torrefarrera A l’imaginari col·lectiu de l’afició del Lleida, noms com Miguel Rubio, Mauro Ravnic, Soren Andersen, Txema Alonso o Juanjo Lecumberri són recurrents quan, per un motiu o un altre, se’ls demana per un nom, per una figura històrica de l’equip històric de referència de la capital del Segrià. N’hi ha un altre, el de l’Antoni Palau. Segon futbolista que més cops va vestir la samarreta de la UE Lleida: més de 470 partits al sarró (481 concretament, dada gentilesa de l'Oriol Jové) i un dels artífexs de l’ascens a Primera dels blaus l’any 1993. El de Torrefarrera va morir sobtadament l’any 2017, amb tot just 53 anys d’edat. Un final tràgic i dur d’una figura rellevant del futbol lleidatà i també català que ha vist com part del seu llegat ha quedat a la localitat que el va veure néixer i que dos anys després de la seva desaparició va rebatejar el seu complex esportiu amb el nom d’Antoni Palau. Un camp, aquest A...