Passa al contingut principal

El Rubí brilla al Sagnier | AE Prat 2-3 UE Rubí


L’alerta que va rebre el Prat ahir al Sagnier només va ser per pluges. Perquè si algú els hagués advertit de l’efectivitat del Rubí potser les coses haguessin anat un pèl diferents. Però el passat ja no es pot canviar: el Rubí va assaltar el Sagnier i va avançar el Prat a la classificació fent valer la seva bona dinàmica d’una sola derrota els últims nou partits. Amb el fantasma de la suspensió planant durant bona part del dissabte, el partit va arrencar amb control local, però sense generar massa perill de Tati Muray, molt actiu animant i donant ordres al seus companys al llarg dels gairebé 100 minuts que va acabar durant el partit. Van ser els rubinencs els que van clavar el primer cop: Castillo enviava el seu xut al pal i Albert Morral, més ràpid que ningú, afusellava Guiseris per situar el 0-1 (15’). El Prat reaccionaria, amb més intenció que perill, però tot i així Cortina feia lluir Muray amb un xut des de la frontal que el porter rubinenc enviava a córner (35’).


El descans va accelerar el ritme del partit, malgrat l’ambient fred que regnava al Sagnier. El Prat s’ho va posar a la recerca d’un empat que no van trigar massa a trobar, gràcies al gol d’Abel Cortina (55’). Lluny d’animar els de David Vilajoana, l’empat no va acabar de col·locar els locals en disposició per capgirar el marcador. Ans al contrari: una volea d’Aitor Torres, capità del Rubí, tornava a posar per davant els de José Solivelles quan quedaven menys de vint minuts per superar el temps reglamentari (71’). Aquest 1-2 sí que va fer mal als potablava, que poc després (78’) van veure com Álex Ruiz transformava una pena màxima originada en una excursió poc lluïda del porter del Prat. L’1-3 semblava deixar sentenciat el partit, però dir això a la Lliga Elit és un luxe que no paga la pena lluir. Perquè més enllà del 90, i en una jugada un xic enrevessada, Ricki Vidal anotava el seu tercer gol aquest curs (94’) i tornava a posar el Prat dins el partit en un afegit agònic per als visitants. Un afegit que hagués pogut resultat fins i tot tràgic si en la darrera acció del matx, la centrada d’Adán hagués trobar algun rematador local per enviar la pilota al fons de la xarxa i salvar un punt per un Prat que ja acumula quatre partits sense vèncer.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Pujant a la Font del Gos

Hi ha moltes maneres de fer el turista: hi ha qui viatja per veure paisatges diferents, hi ha qui ho fa per veure esglésies, hi ha qui ho fa per una qüestió gastronòmica i, fins i tot, hi ha qui ho fa per follar –no entrem en qüestions econòmiques-. De fet, n’hi ha alguns que barregem (algunes d’) aquestes coses i hi afegim els camps de futbol, de vegades de forma compulsiva, com qui no pot tornar de Palma sense un parell d’ensaïmades que acabes situant al compartiment superior de l’avió.  I tot fent inventari, i gaudint com un marrà al fang cada cop que viatjo i descobreixo un nou estadi o camp de futbol, t’adones que ben a la vora de casa hi ha terrenys de joc que paguen la pena visitar, bé per l’indret en què estan situats, per la història que amaguen, per detalls que només els Groundhoppers, els malalts del futbol modest, considerem oportú apreciar. En aquesta línia, servidor va detectar fa uns dies que a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una cinquantena de camps de fu...

La nova realitat osonenca

L'assalt del Tona al camp del Manlleu l'any 2022 ja feia preveure un canvi de rumb important al futbol osonenc. 23 de març de 2013. És la data del darrer duel osonenc a Tercera Divisió. 12 anys i uns quants mesos després, diumenge Osona tornarà a viure un duel de rivalitat màxima en aquesta categoria, la cinquena del futbol estatal i rebatejada com a Tercera RFEF. És ben cert que dotze anys poden donar molt de sí: en clau futbolística, han estat prou temporades com per viure un canvi de paradigma al futbol osonenc, amb un nou convidat disposat a trencar el clàssic binomi Manlleu - Vic: la Unió Esportiva Tona. Els tonencs, des de fa uns quants anys dirigit pel Joaquim Carandell, s'han presentat no només com a rival dels dos clàssics de la comarca, si no que ha pres l'alternativa amb un projecte a hores d'ara capdavanter al territori. Diumenge a les 11:45, el Camp d'Esports de Tona acollirà el primer duel veïnal del curs entre la UE Tona i la UE Vic. Serà el vuitè...