Mala llet | UE Sant Andreu 1-1 RC Celta (6-7 als penals)

Si el resultat, si aquest ja maleït setè penal, hagués acompanyat, la nit d'ahir al Narcís Sala hauria estat molt més que històrica. Però va pagar la pena passar fred per veure com el Sant Andreu, de Segona RFEF, va conduir al límit tot un Primera europeu com el Celta, que només va poder superar l'eliminatòria a la tanda de penals després d'un partit ben complicat. Ambient de gala i ple de facto a Sant Andreu del Palomar. Pels que som neutrals, el que han aconseguit en l'aspecte social i d'animació clubs com la UESA o l'Europa és espectacular.

Ja no pel fet de presentar grans entrades com a norma i plens en dies clau, si no també per haver desenvolupat una cultura de grada en una plaça, Catalunya, que no sol destacar històricament en aquest aspecte. Guiats pels Desperdicis i acompanyats per tot el camp, el Sant Andreu va mossegar quan va poder i resistir la resta del partit per anar superant fases i traslladar els gallecs a un estat de nervis que va fer que Giráldez tragués les Patums al segon temps, amb la tríada Aspas, Borja Iglesias i l'ex quadribarrat Ferran Jutglà a la recerca del gol. És cert que els viguesos van enviar dues pilotes a la fusta, però els de Natxo González van saber patir per portar el matx al temps extra.

Una pròrroga on, lluny d'enfonsar-se físicament, el Sant Andreu va renéixer i, fins i tot, va saber avançar-se amb un gran gol d'Alexis García, que va rematar amb l'exterior per batre Iván Villar. El deliri al Palomar, però, va durar ben poc: el minut i escaig que va trigar Borja Iglesias a empatar el partit. Malgrat el cop, el Sant Andreu va saber controlar els darrers minuts de la pròrroga i fer decidir la seva sort en una tanda de penals plena d'encerts fins el 14è llançament, el que Sergi Serrano va enviar fora després de fer picar la pilota al travesser del Celta. Un final trist i cruel després de l'esforç encomiable d'un Sant Andreu que diumenge torna a la realitat de la lliga.

Més imatges (no espereu gran cosa) a l'Instagram de The Catalan Groundhopper

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...

TheCatalanGroundhopper

Cercar en aquest blog