Passa al contingut principal

Mala llet | UE Sant Andreu 1-1 RC Celta (6-7 als penals)


Si el resultat, si aquest ja maleït setè penal, hagués acompanyat, la nit d'ahir al Narcís Sala hauria estat molt més que històrica. Però va pagar la pena passar fred per veure com el Sant Andreu, de Segona RFEF, va conduir al límit tot un Primera europeu com el Celta, que només va poder superar l'eliminatòria a la tanda de penals després d'un partit ben complicat. Ambient de gala i ple de facto a Sant Andreu del Palomar. Pels que som neutrals, el que han aconseguit en l'aspecte social i d'animació clubs com la UESA o l'Europa és espectacular. 

Ja no pel fet de presentar grans entrades com a norma i plens en dies clau, si no també per haver desenvolupat una cultura de grada en una plaça, Catalunya, que no sol destacar històricament en aquest aspecte. Guiats pels Desperdicis i acompanyats per tot el camp, el Sant Andreu va mossegar quan va poder i resistir la resta del partit per anar superant fases i traslladar els gallecs a un estat de nervis que va fer que Giráldez tragués les Patums al segon temps, amb la tríada Aspas, Borja Iglesias i l'ex quadribarrat Ferran Jutglà a la recerca del gol. És cert que els viguesos van enviar dues pilotes a la fusta, però els de Natxo González van saber patir per portar el matx al temps extra.


Una pròrroga on, lluny d'enfonsar-se físicament, el Sant Andreu va renéixer i, fins i tot, va saber avançar-se amb un gran gol d'Alexis García, que va rematar amb l'exterior per batre Iván Villar. El deliri al Palomar, però, va durar ben poc: el minut i escaig que va trigar Borja Iglesias a empatar el partit. Malgrat el cop, el Sant Andreu va saber controlar els darrers minuts de la pròrroga i fer decidir la seva sort en una tanda de penals plena d'encerts fins el 14è llançament, el que Sergi Serrano va enviar fora després de fer picar la pilota al travesser del Celta. Un final trist i cruel després de l'esforç encomiable d'un Sant Andreu que diumenge torna a la realitat de la lliga.

Més imatges (no espereu gran cosa) a l'Instagram de The Catalan Groundhopper



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Pujant a la Font del Gos

Hi ha moltes maneres de fer el turista: hi ha qui viatja per veure paisatges diferents, hi ha qui ho fa per veure esglésies, hi ha qui ho fa per una qüestió gastronòmica i, fins i tot, hi ha qui ho fa per follar –no entrem en qüestions econòmiques-. De fet, n’hi ha alguns que barregem (algunes d’) aquestes coses i hi afegim els camps de futbol, de vegades de forma compulsiva, com qui no pot tornar de Palma sense un parell d’ensaïmades que acabes situant al compartiment superior de l’avió.  I tot fent inventari, i gaudint com un marrà al fang cada cop que viatjo i descobreixo un nou estadi o camp de futbol, t’adones que ben a la vora de casa hi ha terrenys de joc que paguen la pena visitar, bé per l’indret en què estan situats, per la història que amaguen, per detalls que només els Groundhoppers, els malalts del futbol modest, considerem oportú apreciar. En aquesta línia, servidor va detectar fa uns dies que a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una cinquantena de camps de fu...

La nova realitat osonenca

L'assalt del Tona al camp del Manlleu l'any 2022 ja feia preveure un canvi de rumb important al futbol osonenc. 23 de març de 2013. És la data del darrer duel osonenc a Tercera Divisió. 12 anys i uns quants mesos després, diumenge Osona tornarà a viure un duel de rivalitat màxima en aquesta categoria, la cinquena del futbol estatal i rebatejada com a Tercera RFEF. És ben cert que dotze anys poden donar molt de sí: en clau futbolística, han estat prou temporades com per viure un canvi de paradigma al futbol osonenc, amb un nou convidat disposat a trencar el clàssic binomi Manlleu - Vic: la Unió Esportiva Tona. Els tonencs, des de fa uns quants anys dirigit pel Joaquim Carandell, s'han presentat no només com a rival dels dos clàssics de la comarca, si no que ha pres l'alternativa amb un projecte a hores d'ara capdavanter al territori. Diumenge a les 11:45, el Camp d'Esports de Tona acollirà el primer duel veïnal del curs entre la UE Tona i la UE Vic. Serà el vuitè...