La família vermella s'agrada | FC Martinenc 2-0 CE Júpiter

Si haguéssim d’enumerar les raons que ens van enganxar al futbol, probablement no acabaríem la llista fins d’aquí uns dies. Una d’aquestes raons, probablement, sigui la imprevisibilitat, allò de merèixer i no guanyar. O el contrari. Aquella incertesa de no saber què i quan pot passar el que menys esperes que passi. Una mica com el que ha passat aquest migdia al Guinardó, en un dels derbis més destacats del curs al futbol català. En un campionat tan igualat i esbojarrat com és la Lliga Elit, el Martinenc i el Júpiter es presentaven al duel amb dinàmiques ben diferents: 10 de 15 pels de Toni Carrillo i 3 de 15 pels de Juanjo García. Malgrat les ratxes, tot just tres punts separaven els vermells dels grisgrana a la classificació.

Potser per aquesta igualtat, el partit va arrencar amb cert respecte per part de tots dos conjunts, sense gaire punts d’atracció per un públic que al final ha acabat mig omplint la graderia (i la rampa) del feu del Guinardó. El Martinenc ha volgut dominar, però potser ha estat el Júpiter qui ha creat més sensació de perill al llarg dels primers 45 minuts, especialment al tram final d’un primer acte on els de la Verneda fins i tot han reclamat una acció punible dins l’àrea visitant que el col·legiat del matx, Sánchez Egea, no ha cregut digna de ser sancionada.

L’inici accidentat del segon temps tampoc no va contribuir a fer bullir el partit. Després de dues situacions generades arran del comportament d’alguns aficionats visitants, l’àrbitre ha pausat el partit durant cinc minuts sota l’amenaça de suspendre’l. La sang, afortunadament, no ha arribat al riu (ja serien ganes de malmetre una rivalitat que sempre ha estat sana, tal com s’ha estat veient en els darrers duels). Després d’uns minuts per tornar a agafar el ritme, el partit s’ha acabat obrint i animant, amb activitat en totes dues àrees però amb un desencert manifest de la davanter jupiterista, que les ha tingut de tots colors per obrir la llauna, fusta inclosa. I clar, ja sabeu què resa un dels tòpics per excel·lència del món del futbol. Tant de perdonar, el Júpiter ho va acabar pagant en una acció a pilota aturada, gràcies al refús que caçava i enviava al fons de la xarxa el defensa Álex Torres, que feia embogir la parròquia del Martinenc quan tot just mancaven tres minuts per arribar al 90’ reglamentaris. El Júpiter ha volgut reaccionar, però l’ocasió d’Iker ja endinsats en temps d’afegit ha estat la demostració que no era el dia dels de la Verneda. Per acabar-ho d’adobar, dos minuts més tard Sosa ha assistit Ángel, que s’encarregava de batre Xavi per, ara sí, sentenciar el partit (94’) malgrat que encara quedaven set minuts de joc durant els quals, els visitants han tornat a perdonar opcions per tornar a entrar dins el partit.

Més imatges a l'Instagram de The Catalan Groundhopper