Salta al contingut principal

Remuntada biguetana | CE Bigues i Riells 3-1 CF Castellterçol


Fa 10 anys compartien comarca. Ara, tan sols comparteixen lliga. Bigues i Castellterçol mesuraven les seves forces aquesta tarda a Bigues i Riells del Fai, a tocar del Moianès, comarca que des de fa deu anys acull el Castellterçol. Com si fossin a casa seva, els blaus han engegat el partit amb positivisme, complicant la vida a un aspirant a l’ascens que ha trigat a reaccionar. Tot i el breu control local als primers instants, els del Coll de Mosca han anat avançant metres, s’han aprofitat de les imprecisions del quadre local i en una acció ràpida fruit un servei de banda ràpidament executat, Carlos Castro avançava els del Moianès (18’). Han estat moments d’angoixa i nervis locals. Un mal moment del qual els biguetans se n’han sabut sortir amb un gol d’Étienne, que a empentes i rodolons i gairebé des del terra, batia Marcos amb un gol rocambolesc al pas per la mitja hora de partit.


El pas del descans li ha anat molt millor al Bigues, que ha sortit disposat a aprofitar l’embranzida del tram final del primer temps per capgirar el marcador. No ha hagut d’esperar massa, ja que Erik s’ha plantat davant la porteria visitant i ha resolt per establir el 2-1 al minut 56. El gol ha marcat la línia per la resta del partit, amb un Bigues envalentit i un Castellterçol que no ha acabat de trobar la manera de tornar a entrar en el partit. Principalment, perquè un cop superada l’hora de partit, una incursió de David Calvo per banda esquerra l’ha culminat amb un 3-1 que sentenciava el partit per als homes de Ferran Garcia. I encara rai, pels visitants, ja que Marcos ha realitzat una intervenció de mèrit aturant un penal i evitant, per tant, un 4-1 que hauria estat un càstig potser excessiu vist el global del partit. El Bigues se situa en quarta posició amb un partit pendent, el derbi que disputarà dimecres vinent (20:30) a Sant Feliu de Codines.

Més imatges a l'Instagram de The Catalan Groundhopper




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...