Salta al contingut principal

Remuntada biguetana | CE Bigues i Riells 3-1 CF Castellterçol


Fa 10 anys compartien comarca. Ara, tan sols comparteixen lliga. Bigues i Castellterçol mesuraven les seves forces aquesta tarda a Bigues i Riells del Fai, a tocar del Moianès, comarca que des de fa deu anys acull el Castellterçol. Com si fossin a casa seva, els blaus han engegat el partit amb positivisme, complicant la vida a un aspirant a l’ascens que ha trigat a reaccionar. Tot i el breu control local als primers instants, els del Coll de Mosca han anat avançant metres, s’han aprofitat de les imprecisions del quadre local i en una acció ràpida fruit un servei de banda ràpidament executat, Carlos Castro avançava els del Moianès (18’). Han estat moments d’angoixa i nervis locals. Un mal moment del qual els biguetans se n’han sabut sortir amb un gol d’Étienne, que a empentes i rodolons i gairebé des del terra, batia Marcos amb un gol rocambolesc al pas per la mitja hora de partit.


El pas del descans li ha anat molt millor al Bigues, que ha sortit disposat a aprofitar l’embranzida del tram final del primer temps per capgirar el marcador. No ha hagut d’esperar massa, ja que Erik s’ha plantat davant la porteria visitant i ha resolt per establir el 2-1 al minut 56. El gol ha marcat la línia per la resta del partit, amb un Bigues envalentit i un Castellterçol que no ha acabat de trobar la manera de tornar a entrar en el partit. Principalment, perquè un cop superada l’hora de partit, una incursió de David Calvo per banda esquerra l’ha culminat amb un 3-1 que sentenciava el partit per als homes de Ferran Garcia. I encara rai, pels visitants, ja que Marcos ha realitzat una intervenció de mèrit aturant un penal i evitant, per tant, un 4-1 que hauria estat un càstig potser excessiu vist el global del partit. El Bigues se situa en quarta posició amb un partit pendent, el derbi que disputarà dimecres vinent (20:30) a Sant Feliu de Codines.

Més imatges a l'Instagram de The Catalan Groundhopper




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ella sola es va morir | UDA Gramenet

Onze inicial de la Grama en un amistós d'estiu a l'Hospitalet (agost de 2013). 27 de juny de 1993. 29 de juny de 1997. 25 de juny de 2000. 29 de juny de 2003. 27 d’octubre de 2004. 2 de febrer de 2005. És un petit resum de les dates marcades en vermell al calendari història de la Unión Deportiva Atlética Gramenet. A aquests dies per recordar cal afegir-hi, desgraciadament, el 18 d’octubre de 2026. O altrament dit, el dia de la crònica d’una mort anunciada. Diumenge passat, al Masnou, la Grama, l’autèntica, tenia programat el seu partit de lliga del grup 18 de Quarta Catalana contra el segon equip del Racing Vallbona. No s’hi van presentar. Sembla ser que tampoc tenien autorització per actuar com a locals a la localitat maresmenca. Era el tercer cop que passava aquesta temporada, una circumstància que suposa una exclusió que s’hauria de confirmar aquest dijous... si no fos perquè l’equip colomenc ja figura com a retirat de la competició malgrat. La gran incògnita a partir d’ara ...

Fem números | Última jornada de Lliga Elit

El Martinenc arrencarà la jornada com a líder. Desconec què teniu pensat dinar dissabte que ve, però sigui el que sigui us tocarà fer la digestió camí d'un dels camps on es decidirà el destí de la categoria més esbojarrada del futbol català: la Lliga Elit (que no Èlit). Dues places d'ascens directe a repartir entre tres aspirants, una de promoció d'ascens amb quatre voluntaris i sis equips per fugir de tres bitllets de descens a Primera Catalana. Vuit partits de plena transcendència que amaguen múltiples combinacions que hem mirar de resumir (no us salvareu d'una bona parrafada) tot seguit. Ascens directe a Tercera RFEF Martinenc 52, San Juan 52, Pobla de Mafumet 49 16:05 Atlètic Sant Just – MARTINENC 16:05 SAN JUAN ATLÉTICO – Prat 16:05 POBLA DE MAFUMET – Ciudad Cooperativa Puntuar contra el Prat significaria un ascens històric del San Juan Atlético Montcada. Després de perdonar la primera bola d’ascens dissabte passat, els dos primers classificats afronten l...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...