Salta al contingut principal

Verds madurs | UE Cornellà 4-1 UE Tona


Anar a dormir aviat dissabte i llevar-se ben fresc diumenge. És una cosa que valorem positivament a mesura que anem fent anys. Probablement els jugadors del Cornellà faran tot el contrari aquesta nit, però quan arribin a casa i vagin a dormir ho faran com a líders. I merescudament, perquè els verds han passat per sobre del Tona fruit, especialment, d’una brillant actuació coral en uns molt bons primers 45 minuts. Perquè gairebé des del xiulet inicial, els d’Ignasi Senabre han signat una declaració d’intencions amb la idea clara de sumar els tres punts. S’hi ha posat ben d’hora i, ja abans del quart minut de partit ha obert la llauna amb un gran gol de Santi Guzmán. No ha reaccionat el Tona; al contrari: els verds han seguit percutint per tots costats, han dut de corcoll la rereguarda osonencs i han doblat l’avantatge amb una diana del serbi Stefan Golubović (20’).


El 2-0 no ha sadollat el Cornellà, per bé que el Tona ha mirat de reaccionar trepitjant més el territori local. I en una d’aquestes aproximacions, Serrat Susi ha assenyalat penal dins l’àrea del Cornellà i Javi García ha aconseguit batre Isaac Vila i retallar distàncies (41’). Però els d’Eduard Fortet no han pogut ni gaudir del gol, ja que en l’acció següent Leo dos Reis feia el tercer, tot rematant a plaer davant Craviotto (43’). No seria, però, l’única sacsejada d’un tram final elèctric del bàndol del Baix Llobregat, que encara ha tingut temps per eixamplar la distància i, ara sí, sentenciar el partit. Ja en temps d’afegit, l’incombustible Marc Fernández marcava, també a plaer, el seu segon gol del curs i el quart pel seu equip.


4-1 al descans i partit més que encarrilat per als d’Ignasi Senabre. Com era de preveure, la segona meitat ha estat completament diferent. El Cornellà ha rebaixat la intensitat ofensiva i el Tona, amb més orgull que encert, ha buscat fer algun gol que maquillés el resultat contundent. N’ha tingut tres de bones, però també els locals haurien pogut situar la maneta a l’electrònic que ha obligat a intervenir de manera brillant l’etern Carlos Craviotto. Intents sense encert que han conduït el partit cap a un 4-1 que deixa el Cornellà líder a l’espera del que facin demà el Badalona i l’Hospi. El Tona, per la seva banda, pot quedar una mica més lluny de les places de playoff d’ascens a Segona RFEF.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...