Passa al contingut principal

Verds madurs | UE Cornellà 4-1 UE Tona


Anar a dormir aviat dissabte i llevar-se ben fresc diumenge. És una cosa que valorem positivament a mesura que anem fent anys. Probablement els jugadors del Cornellà faran tot el contrari aquesta nit, però quan arribin a casa i vagin a dormir ho faran com a líders. I merescudament, perquè els verds han passat per sobre del Tona fruit, especialment, d’una brillant actuació coral en uns molt bons primers 45 minuts. Perquè gairebé des del xiulet inicial, els d’Ignasi Senabre han signat una declaració d’intencions amb la idea clara de sumar els tres punts. S’hi ha posat ben d’hora i, ja abans del quart minut de partit ha obert la llauna amb un gran gol de Santi Guzmán. No ha reaccionat el Tona; al contrari: els verds han seguit percutint per tots costats, han dut de corcoll la rereguarda osonencs i han doblat l’avantatge amb una diana del serbi Stefan Golubović (20’).


El 2-0 no ha sadollat el Cornellà, per bé que el Tona ha mirat de reaccionar trepitjant més el territori local. I en una d’aquestes aproximacions, Serrat Susi ha assenyalat penal dins l’àrea del Cornellà i Javi García ha aconseguit batre Isaac Vila i retallar distàncies (41’). Però els d’Eduard Fortet no han pogut ni gaudir del gol, ja que en l’acció següent Leo dos Reis feia el tercer, tot rematant a plaer davant Craviotto (43’). No seria, però, l’única sacsejada d’un tram final elèctric del bàndol del Baix Llobregat, que encara ha tingut temps per eixamplar la distància i, ara sí, sentenciar el partit. Ja en temps d’afegit, l’incombustible Marc Fernández marcava, també a plaer, el seu segon gol del curs i el quart pel seu equip.


4-1 al descans i partit més que encarrilat per als d’Ignasi Senabre. Com era de preveure, la segona meitat ha estat completament diferent. El Cornellà ha rebaixat la intensitat ofensiva i el Tona, amb més orgull que encert, ha buscat fer algun gol que maquillés el resultat contundent. N’ha tingut tres de bones, però també els locals haurien pogut situar la maneta a l’electrònic que ha obligat a intervenir de manera brillant l’etern Carlos Craviotto. Intents sense encert que han conduït el partit cap a un 4-1 que deixa el Cornellà líder a l’espera del que facin demà el Badalona i l’Hospi. El Tona, per la seva banda, pot quedar una mica més lluny de les places de playoff d’ascens a Segona RFEF.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Pujant a la Font del Gos

Hi ha moltes maneres de fer el turista: hi ha qui viatja per veure paisatges diferents, hi ha qui ho fa per veure esglésies, hi ha qui ho fa per una qüestió gastronòmica i, fins i tot, hi ha qui ho fa per follar –no entrem en qüestions econòmiques-. De fet, n’hi ha alguns que barregem (algunes d’) aquestes coses i hi afegim els camps de futbol, de vegades de forma compulsiva, com qui no pot tornar de Palma sense un parell d’ensaïmades que acabes situant al compartiment superior de l’avió.  I tot fent inventari, i gaudint com un marrà al fang cada cop que viatjo i descobreixo un nou estadi o camp de futbol, t’adones que ben a la vora de casa hi ha terrenys de joc que paguen la pena visitar, bé per l’indret en què estan situats, per la història que amaguen, per detalls que només els Groundhoppers, els malalts del futbol modest, considerem oportú apreciar. En aquesta línia, servidor va detectar fa uns dies que a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una cinquantena de camps de fu...

La nova realitat osonenca

L'assalt del Tona al camp del Manlleu l'any 2022 ja feia preveure un canvi de rumb important al futbol osonenc. 23 de març de 2013. És la data del darrer duel osonenc a Tercera Divisió. 12 anys i uns quants mesos després, diumenge Osona tornarà a viure un duel de rivalitat màxima en aquesta categoria, la cinquena del futbol estatal i rebatejada com a Tercera RFEF. És ben cert que dotze anys poden donar molt de sí: en clau futbolística, han estat prou temporades com per viure un canvi de paradigma al futbol osonenc, amb un nou convidat disposat a trencar el clàssic binomi Manlleu - Vic: la Unió Esportiva Tona. Els tonencs, des de fa uns quants anys dirigit pel Joaquim Carandell, s'han presentat no només com a rival dels dos clàssics de la comarca, si no que ha pres l'alternativa amb un projecte a hores d'ara capdavanter al territori. Diumenge a les 11:45, el Camp d'Esports de Tona acollirà el primer duel veïnal del curs entre la UE Tona i la UE Vic. Serà el vuitè...