Quantes coses poden arribar a passar en 13 mesos, oi? Una que no li havia
passat al Gornal era això de guanyar a casa. Però no hi ha cap mal que duri
eternament, i els riberencs es van treure un pes de sobre ahir amb un triomf
solvent, per joc, sensacions i marcador, davant d’una PB Anguera B que mai no
va trobar la forma de fer mal a un Gornal que s’enganxa a la lluita per la
permanència a Tercera Catalana. Negra nit a l’Hospitalet i malgrat l’ambient
fred, el Gornal hi va anar des dels primers compassos del partit, buscant la
porteria barcelonina amb un Cali Fofana especialment incisiu, que va fer anar
de corcoll la rereguarda del filial de la PB Anguera fins que va abandonar el
camp pocs instants abans del final. Seu va ser el primer gol del partit, al
minut 24, que premiava l’esforç d’un Gornal dominador. Deu minuts després, un
històric del futbol hospitalenc com és Luiggi Coello doblava l’avantatge i
situava un 2-0 que permetia el Gornal marxar tranquil al descans.
Al segon temps la PB Anguera B va mirar de posar la por al cos al quadre
local, però més enllà d’un xut al travesser de Leo abans de l’hora de partit,
els visitants no van saber estressar la defensa del Gornal. Un Gornal que sí
que va estar efectiu de cara a porteria i que al minut 70 feia claudicar la PB
Anguera B en una acció a pilota aturada que Cali enviava amb el cap al fons de
la xarxa visitant. El 3-0 sentenciava el partit però no va fer claudicar pas la
Penya, que encara va somiar amb rescatar alguna cosa de l’Hospitalet amb el gol
de Kohei (76’) que acabaria resultant anecdòtic. I encara més quan ja a tocar
del minut 90, una caiguda d’Álex Piedras dins l’àrea era sancionada amb un
penal que transformaria el mateix Piedras per arrodonir un triomf clar i
necessari per als hospitalencs. Des del 17 de novembre de l'any passat (2-1 vs Terlenka) que el Gornal no guanyava a casa. Embranzida per un 2026 que, desitgem, sigui millor que el 2025 per al masculí de la UD Gornal.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada