Salta al contingut principal

Calitat | UD Gornal 4-1 PB Anguera B


Quantes coses poden arribar a passar en 13 mesos, oi? Una que no li havia passat al Gornal era això de guanyar a casa. Però no hi ha cap mal que duri eternament, i els riberencs es van treure un pes de sobre ahir amb un triomf solvent, per joc, sensacions i marcador, davant d’una PB Anguera B que mai no va trobar la forma de fer mal a un Gornal que s’enganxa a la lluita per la permanència a Tercera Catalana. Negra nit a l’Hospitalet i malgrat l’ambient fred, el Gornal hi va anar des dels primers compassos del partit, buscant la porteria barcelonina amb un Cali Fofana especialment incisiu, que va fer anar de corcoll la rereguarda del filial de la PB Anguera fins que va abandonar el camp pocs instants abans del final. Seu va ser el primer gol del partit, al minut 24, que premiava l’esforç d’un Gornal dominador. Deu minuts després, un històric del futbol hospitalenc com és Luiggi Coello doblava l’avantatge i situava un 2-0 que permetia el Gornal marxar tranquil al descans.


Al segon temps la PB Anguera B va mirar de posar la por al cos al quadre local, però més enllà d’un xut al travesser de Leo abans de l’hora de partit, els visitants no van saber estressar la defensa del Gornal. Un Gornal que sí que va estar efectiu de cara a porteria i que al minut 70 feia claudicar la PB Anguera B en una acció a pilota aturada que Cali enviava amb el cap al fons de la xarxa visitant. El 3-0 sentenciava el partit però no va fer claudicar pas la Penya, que encara va somiar amb rescatar alguna cosa de l’Hospitalet amb el gol de Kohei (76’) que acabaria resultant anecdòtic. I encara més quan ja a tocar del minut 90, una caiguda d’Álex Piedras dins l’àrea era sancionada amb un penal que transformaria el mateix Piedras per arrodonir un triomf clar i necessari per als hospitalencs. Des del 17 de novembre de l'any passat (2-1 vs Terlenka) que el Gornal no guanyava a casa. Embranzida per un 2026 que, desitgem, sigui millor que el 2025 per al masculí de la UD Gornal.




Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...