Salta al contingut principal

Fins que surti el sol | CF Ponent 2-4 Escola Pia Granollers


Més tard o més aviat, el sol sortirà per Ponent. Avui, finalment, tampoc no ha estat el dia per als granollerins, que buscaven el seu primer triomf en partit oficial en un any i mig (l'última victòria cal buscar-la el 2 de maig de 2024). El CF Ponent no ha tingut el seu millor dia davant d’un altre equip de la ciutat, l’Escola Pia Granollers, que ha sabut aprofitar els moments de dubtes i febleses dels locals per sumar, ells sí, la primera victòria del curs. En un matí estrany, amb una boira que s’aixecava tot just a la prèvia del partit, el Ponent arrencava decidit a fer entrar la por al cos dels escolapis. Però després d’intentar-ho tímidament, van ser els visitants els qui, en un obrir i tancar d’ulls, es van situar amb un 0 a 2 favorable quan tot just s’havia superat el primer quart d’hora de partit: primer Ferran (11’) i després Pablo (18’) tallaven les ales d’un Ponent que, no obstant això, va recompondre’s, va retallar distàncies per mitjà de Víctor (32’) i va fer patir el rival a la recerca de l’empat.


Els plans locals, però, se’n van anar en orris en un segon temps que va començar tard i malament a causa de la greu lesió del dorsal número 15 del Ponent, que va haver d’abandonar el terreny de joc en ambulància. Una altra pedra a la sabata dels locals, que a més van veure com l’Escola Pia tirava d’efectivitat els primers minuts del segon acte: en qüestió de cinc minuts, Éric Rodríguez s’anotava un doblet i col·locava un 1-4 ja impossible de superar per al quadre local. Tot i la distància al marcador, el Ponent va insistir i persistir, va aconseguir el 2 a 4 a cinc del final amb un gol de Richmond i encara hauria pogut apropar-se en el marcador amb una mica més d’encert. Un altre partit amarg per un Ponent que, malgrat els inconvenients i la mala ratxa, competeix fins el final. Tot un exemple.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

I ella sola es va morir | UDA Gramenet

Onze inicial de la Grama en un amistós d'estiu a l'Hospitalet (agost de 2013). 27 de juny de 1993. 29 de juny de 1997. 25 de juny de 2000. 29 de juny de 2003. 27 d’octubre de 2004. 2 de febrer de 2005. És un petit resum de les dates marcades en vermell al calendari història de la Unión Deportiva Atlética Gramenet. A aquests dies per recordar cal afegir-hi, desgraciadament, el 18 d’octubre de 2026. O altrament dit, el dia de la crònica d’una mort anunciada. Diumenge passat, al Masnou, la Grama, l’autèntica, tenia programat el seu partit de lliga del grup 18 de Quarta Catalana contra el segon equip del Racing Vallbona. No s’hi van presentar. Sembla ser que tampoc tenien autorització per actuar com a locals a la localitat maresmenca. Era el tercer cop que passava aquesta temporada, una circumstància que suposa una exclusió que s’hauria de confirmar aquest dijous... si no fos perquè l’equip colomenc ja figura com a retirat de la competició malgrat. La gran incògnita a partir d’ara ...

Fem números | Última jornada de Lliga Elit

El Martinenc arrencarà la jornada com a líder. Desconec què teniu pensat dinar dissabte que ve, però sigui el que sigui us tocarà fer la digestió camí d'un dels camps on es decidirà el destí de la categoria més esbojarrada del futbol català: la Lliga Elit (que no Èlit). Dues places d'ascens directe a repartir entre tres aspirants, una de promoció d'ascens amb quatre voluntaris i sis equips per fugir de tres bitllets de descens a Primera Catalana. Vuit partits de plena transcendència que amaguen múltiples combinacions que hem mirar de resumir (no us salvareu d'una bona parrafada) tot seguit. Ascens directe a Tercera RFEF Martinenc 52, San Juan 52, Pobla de Mafumet 49 16:05 Atlètic Sant Just – MARTINENC 16:05 SAN JUAN ATLÉTICO – Prat 16:05 POBLA DE MAFUMET – Ciudad Cooperativa Puntuar contra el Prat significaria un ascens històric del San Juan Atlético Montcada. Després de perdonar la primera bola d’ascens dissabte passat, els dos primers classificats afronten l...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...