Salta al contingut principal

Fins que surti el sol | CF Ponent 2-4 Escola Pia Granollers


Més tard o més aviat, el sol sortirà per Ponent. Avui, finalment, tampoc no ha estat el dia per als granollerins, que buscaven el seu primer triomf en partit oficial en un any i mig (l'última victòria cal buscar-la el 2 de maig de 2024). El CF Ponent no ha tingut el seu millor dia davant d’un altre equip de la ciutat, l’Escola Pia Granollers, que ha sabut aprofitar els moments de dubtes i febleses dels locals per sumar, ells sí, la primera victòria del curs. En un matí estrany, amb una boira que s’aixecava tot just a la prèvia del partit, el Ponent arrencava decidit a fer entrar la por al cos dels escolapis. Però després d’intentar-ho tímidament, van ser els visitants els qui, en un obrir i tancar d’ulls, es van situar amb un 0 a 2 favorable quan tot just s’havia superat el primer quart d’hora de partit: primer Ferran (11’) i després Pablo (18’) tallaven les ales d’un Ponent que, no obstant això, va recompondre’s, va retallar distàncies per mitjà de Víctor (32’) i va fer patir el rival a la recerca de l’empat.


Els plans locals, però, se’n van anar en orris en un segon temps que va començar tard i malament a causa de la greu lesió del dorsal número 15 del Ponent, que va haver d’abandonar el terreny de joc en ambulància. Una altra pedra a la sabata dels locals, que a més van veure com l’Escola Pia tirava d’efectivitat els primers minuts del segon acte: en qüestió de cinc minuts, Éric Rodríguez s’anotava un doblet i col·locava un 1-4 ja impossible de superar per al quadre local. Tot i la distància al marcador, el Ponent va insistir i persistir, va aconseguir el 2 a 4 a cinc del final amb un gol de Richmond i encara hauria pogut apropar-se en el marcador amb una mica més d’encert. Un altre partit amarg per un Ponent que, malgrat els inconvenients i la mala ratxa, competeix fins el final. Tot un exemple.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...