Passa al contingut principal

Fins que surti el sol | CF Ponent 2-4 Escola Pia Granollers


Més tard o més aviat, el sol sortirà per Ponent. Avui, finalment, tampoc no ha estat el dia per als granollerins, que buscaven el seu primer triomf en partit oficial en un any i mig (l'última victòria cal buscar-la el 2 de maig de 2024). El CF Ponent no ha tingut el seu millor dia davant d’un altre equip de la ciutat, l’Escola Pia Granollers, que ha sabut aprofitar els moments de dubtes i febleses dels locals per sumar, ells sí, la primera victòria del curs. En un matí estrany, amb una boira que s’aixecava tot just a la prèvia del partit, el Ponent arrencava decidit a fer entrar la por al cos dels escolapis. Però després d’intentar-ho tímidament, van ser els visitants els qui, en un obrir i tancar d’ulls, es van situar amb un 0 a 2 favorable quan tot just s’havia superat el primer quart d’hora de partit: primer Ferran (11’) i després Pablo (18’) tallaven les ales d’un Ponent que, no obstant això, va recompondre’s, va retallar distàncies per mitjà de Víctor (32’) i va fer patir el rival a la recerca de l’empat.


Els plans locals, però, se’n van anar en orris en un segon temps que va començar tard i malament a causa de la greu lesió del dorsal número 15 del Ponent, que va haver d’abandonar el terreny de joc en ambulància. Una altra pedra a la sabata dels locals, que a més van veure com l’Escola Pia tirava d’efectivitat els primers minuts del segon acte: en qüestió de cinc minuts, Éric Rodríguez s’anotava un doblet i col·locava un 1-4 ja impossible de superar per al quadre local. Tot i la distància al marcador, el Ponent va insistir i persistir, va aconseguir el 2 a 4 a cinc del final amb un gol de Richmond i encara hauria pogut apropar-se en el marcador amb una mica més d’encert. Un altre partit amarg per un Ponent que, malgrat els inconvenients i la mala ratxa, competeix fins el final. Tot un exemple.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Pujant a la Font del Gos

Hi ha moltes maneres de fer el turista: hi ha qui viatja per veure paisatges diferents, hi ha qui ho fa per veure esglésies, hi ha qui ho fa per una qüestió gastronòmica i, fins i tot, hi ha qui ho fa per follar –no entrem en qüestions econòmiques-. De fet, n’hi ha alguns que barregem (algunes d’) aquestes coses i hi afegim els camps de futbol, de vegades de forma compulsiva, com qui no pot tornar de Palma sense un parell d’ensaïmades que acabes situant al compartiment superior de l’avió.  I tot fent inventari, i gaudint com un marrà al fang cada cop que viatjo i descobreixo un nou estadi o camp de futbol, t’adones que ben a la vora de casa hi ha terrenys de joc que paguen la pena visitar, bé per l’indret en què estan situats, per la història que amaguen, per detalls que només els Groundhoppers, els malalts del futbol modest, considerem oportú apreciar. En aquesta línia, servidor va detectar fa uns dies que a la ciutat de Barcelona hi ha més d’una cinquantena de camps de fu...

La nova realitat osonenca

L'assalt del Tona al camp del Manlleu l'any 2022 ja feia preveure un canvi de rumb important al futbol osonenc. 23 de març de 2013. És la data del darrer duel osonenc a Tercera Divisió. 12 anys i uns quants mesos després, diumenge Osona tornarà a viure un duel de rivalitat màxima en aquesta categoria, la cinquena del futbol estatal i rebatejada com a Tercera RFEF. És ben cert que dotze anys poden donar molt de sí: en clau futbolística, han estat prou temporades com per viure un canvi de paradigma al futbol osonenc, amb un nou convidat disposat a trencar el clàssic binomi Manlleu - Vic: la Unió Esportiva Tona. Els tonencs, des de fa uns quants anys dirigit pel Joaquim Carandell, s'han presentat no només com a rival dels dos clàssics de la comarca, si no que ha pres l'alternativa amb un projecte a hores d'ara capdavanter al territori. Diumenge a les 11:45, el Camp d'Esports de Tona acollirà el primer duel veïnal del curs entre la UE Tona i la UE Vic. Serà el vuitè...