Després de dies i
dies de pluja, el #FutbolCat ens obsequiava amb un duel aquàtic (?) entre l’Aiguafreda
i el Viladrau per cloure, ara sí, el 2025 futbolístic. Tots dos equips es
posaven el dia, amb algun caneló encara pendent de digestió, després que el
partit se suspengués la setmana passada. Sempre agraït als clubs que pensen en
nosaltres i omplen dates on el futbol escasseja. L’Aiguafreda sabia que un
triomf davant els companys de comarca (que no de província) els situava com a líders
del grup 8 de Quarta Catalana. I no va desaprofitar l’ocasió per bé que el
Viladrau, cuer, va entrar bé al partit, tot plantant cara a un dels aspirants a
l’ascens. Però els locals van posar ordre ben aviat, i un cop superat el quart
d’hora de partit, un batzac de Pau Matas (18’) des de la frontal obria el
marcador i destapava el pot de les essències per un Aiguafreda que va tancar el
Viladrau a la seva àrea, però que va desaprofitar un bon grapat d’ocasions per
doblar l’avantatge. En la jugada menys esperada, però, un seguit d’embolics
dins l’àrea visitant el va resoldre Ferran Munté per situar el 2-0 (35’) amb el
qual el partit marxaria al descans.
L’Aiguafreda va
saber gestionar gairebé a la perfecció el marcador en un segon temps on no va
haver de patir en excés fins el darrer quart d’hora de partit, quan el Viladrau
va tenir dues grans ocasions de gol per tornar a entrar al matx: primer, Mario
enviava una pilota al pal i, uns minuts després, el porter local s’havia de
lluir per salvar un mà a mà amb Yassine. I, és clar, perdonar contra el líder
és una sentència segura. Per acabar-ho d’adobar, i quan el partit ja moria, novament
Pau tancava el marcador sorprenent el porter del Viladrau amb un gol olímpic
quan els visitants ja jugaven amb 10 per l’expulsió d’Oussama. Victòria sòlida per
un Aiguafreda que estrenarà l’any nou al capdavant de la taula classificatòria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada