Després de dies i dies de pluja, el #FutbolCat ens obsequiava amb un duel aquàtic (?) entre l’Aiguafreda i el Viladrau per cloure, ara sí, el 2025 futbolístic. Tots dos equips es posaven el dia, amb algun caneló encara pendent de digestió, després que el partit se suspengués la setmana passada. Sempre agraït als clubs que pensen en nosaltres i omplen dates on el futbol escasseja. L’Aiguafreda sabia que un triomf davant els companys de comarca (que no de província) els situava com a líders del grup 8 de Quarta Catalana. I no va desaprofitar l’ocasió per bé que el Viladrau, cuer, va entrar bé al partit, tot plantant cara a un dels aspirants a l’ascens. Però els locals van posar ordre ben aviat, i un cop superat el quart d’hora de partit, un batzac de Pau Matas (18’) des de la frontal obria el marcador i destapava el pot de les essències per un Aiguafreda que va tancar el Viladrau a la seva àrea, però que va desaprofitar un bon grapat d’ocasions per doblar l’avantatge. En la jugada menys esperada, però, un seguit d’embolics dins l’àrea visitant el va resoldre Ferran Munté per situar el 2-0 (35’) amb el qual el partit marxaria al descans.
L’Aiguafreda va saber gestionar gairebé a la perfecció el marcador en un segon temps on no va haver de patir en excés fins el darrer quart d’hora de partit, quan el Viladrau va tenir dues grans ocasions de gol per tornar a entrar al matx: primer, Mario enviava una pilota al pal i, uns minuts després, el porter local s’havia de lluir per salvar un mà a mà amb Yassine. I, és clar, perdonar contra el líder és una sentència segura. Per acabar-ho d’adobar, i quan el partit ja moria, novament Pau tancava el marcador sorprenent el porter del Viladrau amb un gol olímpic quan els visitants ja jugaven amb 10 per l’expulsió d’Oussama. Victòria sòlida per un Aiguafreda que estrenarà l’any nou al capdavant de la taula classificatòria.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada