Salta al contingut principal

Torrent de diversió | CEU Ciutat Meridiana B 3-3 FC Legion


Ser feliç no és senzill, sobretot si ets lluny del teu país. Encara més si el teu país està en guerra des de fa més de tres anys. Per això, si divertir-se (i també fer divertir) és vital. Això deurien pensar ahir el FC Legion, un equip format principalment per ucraïnesos residents a Catalunya que enguany debuten com a equip federat a Quarta Catalana, i el filial de la Unificació Ciutat Meridiana, que enguany també s’estrena a la categoria. Tots dos van oferir un partit tremendament entretingut, gairebé des dels primers compassos de partit. En un camp molt i molt estret (dels que més a la ciutat de Barcelona), passen moltes coses sense solució de continuïtat. Roshaan obria la llauna per als ucraïnesos al poc de començar (7’), però el filial de la Meri, que venia de rebre una dolorosíssima derrota fa dues setmanes a Badalona, va saber redreçar el rumb, va desnivellar el camp cap a terreny rival i va aconseguir capgirar el marcador abans del descans, primer gràcies a Kerry (17’) i després per mitjà de Baca (31’). Els locals encara haurien pogut fer el tercer amb un lliure indirecte dins l’àrea que no van saber aprofitar.


A la represa el partit va embogir. Sense cap tipus de control i amb un lleuger increment de la tensió, el Legion va sortir empès a igualar el partit, acompanyat dels crits d’ànim de la seva afició, que va treure el cap ahir a la tarda al Torrent del Bosc. En qüestió de quatre minuts, els visitants van ser capaços de donar la volta al marcador; Marat (67’) i Vitalii Pikul (71’) situaven el 2 a 3 al partit. D’aquí al final, el partit no va tenir cap tipus de lògica i tots dos equips van competir per veure qui desaprofitava les ocasions més clares. Si hagués acabat en un empat a sis, tampoc ens haguéssim sorprès, però la cosa va acabar amb un 3-3 més modest, fruit d’una acció a pilota aturada amb una falta servida per Baca i rematada amb el cap per Moha (83’). Un tram final on la Meridiana B va estavellar dues o tres (vam perdre el compte i tot) pilotes a la fusta, mentre que els grocs també van fallar de manera incomprensible un parell de contracops quan ho tenien tot a favor per anotar el quart gol i endur-se els tres punts.





Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...