Salta al contingut principal

A tocar | Juan XXIII 0-1 Molins de Rei


Galeria d'imatges a l'Instagram #TheCatalanGroundhopper

Podia ser el primer matchball pel retorn del Molins de Rei a Segona Catalana si els resultats acompanyaven, però l'Abrera ha anat per feina a Sant Cugat i li ha dit als quadribarrats que havien d'apretar, que més valia que guanyessin no fos cas que encara s'enduguessin un ensurt en aquest tram final. Els del Baix tenien una papereta complicada a les Arenes, davant d'un Juan XXIII que esgotava les seves opcions d'atacar la tercera posició del grup. Els de Jesus Barón han batallat fins el darrer instant i li han plantejat un partit aspre al Molins, que s'ha acabat emportant el partit amb un solitari gol d'Isaac Vargas que permet els molinencs mantenir l'avantatge de quatre punts amb l'Abrera quan falten només dos partits i dissabte vinent reben el cuer al Josep Raich.


Com dèiem, el Molins de Rei no ho ha tingut fàcil. Al davant, un Juan XXIII que no perdia com a local des del mes de setembre. S'entén. Segurament els hi ha faltat crear més sensació de perill, bàsicament la que sí que ha generat el quadre visitant, que ha gaudit de tres ocasions ben clares per obrir la llauna. La més clara una rematada que ha tret Marc sobre la mateixa línia de gol.


A la represa l'ha decoració no ha canviat massa. Ha estat un partit travat, amb interrupcions constants i amb un Molins que ha seguit treballant el partit per sovintejar la porteria egarenca. En un d'aquests intents, Isaac Vargas rematava amb el cap al fons de la xarxa per avançar els molinencs (50'). El gol ha alliberat el Molins de Rei, conscient de la importància de treure endavant el partit. Tanmateix, el marcador ajustat i els intents dels locals, que no han acabat massa contents amb l'actuació i el criteri de la tripleta arbitral, han traslladat la incertesa als homes d'Alberto Morales, que han aconseguit aguantar un triomf que els apropa, i molt, a l'ascens a Segona Catalana.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Elit de bojos

12 partits sense perdre han catapultat el Martinenc a la zona noble de la Lliga Elit Fa unes setmanes es feia viral la classificació de l'Ekstraklasa, la primera divisió polonesa. Destacava per ser tremendament ajustada, amb una distància ben curta (11 punts després de 18 jornades disputades) entre el líder i el cuer, amb històrics com el Legia ocupant plaça de descens i equips menys coneguts com el Wisła Płock als primers llocs malgrat arrossegar una mala ratxa. Però no cal anar tan lluny per gaudir d'un campionat on la diferència de punts entre el primer classificat i el darrer sigui sorprenentment exigua. Parlem de la competició de referència de l'FCF, que des de la seva primera edició ja va destacar per una igualtat màxima entre els seus participants i amb una gran mobilitat classificatòria jornada rere jornada. Parlem, evidentment, de la Lliga Elit (que no Èlit). Ras i curt: després de 21 jornades disputades (a 9 del final) el San Juan Atlético Montcada encapçala la ...

29 raons per perdre's el Clásico

El Siurana-Vilamalla, un dels partits que restarà audiència al Clásico Diumenge a un quart de cinc de la tarda, el Real Madrid i el Barcelona s'enfrontaran en partit de lliga de Primera Divisió. Us ho dic perquè heu arribat fins aquí és perquè el futbol professional us la bufa bastant i pot ser una informació que no tinguéssiu controlada. Però la informació, amics i amigues, és poder. I conèixer millor els enemics sempre va bé. La Liga, Tebas o qui sigui ha tingut l'enèsima brillant idea: situar un partit d'aquest calibre en una franja tradicionalment ocupada pels desenes de clubs modestos, que opten per acollir els seus partits de lliga els diumenges a la tarda. Com és habitual, aquest horari del Clásico ha provocat un ball d'horaris per tal d'evitar coincidir-hi, però com a la història d'Astèrix i els Gals (en un extrem de la Península) hi ha un bon grapat de clubs que els tenen molt ben posats i que han decidit mantenir el seu horari habitual (alguns, val a d...

Exilis

S'han acabat els mesos d'obres a Can Dragó. Ara les obres, seran d'art (?) Tal dia com demà, 6 de febrer, però de fa 104 anys, va començar el papat de Pius XI. 23 anys després naixia Bob Marley, mític cantant de reggae. Efemèrides que demà es veuran acompanyades per un fet encara més cabdal per a la història: el debut del CE Europa a Can Dragó, l’exili forçat per l’estúpida norma que la RFEF va imposar i que priva els equips ascendits a Primera RFEF de disputar els seus partits com a local sobre gespa artificial més enllà de la primera volta del campionat. Així les coses, els graciencs ja feia mesos que buscaven un pla B a la més que esperada negativa federativa i judicial de permetre’ls continuar al Nou Sardenya. Total, que aprofitem l’avinentesa per fer una repassada als exilis més recents del futbol català. Amb l’Europa, vistos els casos, com a protagonista destacat. Ara té sentit aquella foto que vam fer fa 12 anys en un Europa 4-0 Castelldefels a Santa Coloma. I és q...