Ensurt, però a la final | CF Vallirana 2-2 CF Gelida

Passaran els anys i mai n’aprendrem. Aquella temptació de veure els partits o les eliminatòries sentenciades, de pensar que no hi ha cap opció d’aixecar-ho. Allò tan terrible de marxar uns minuts abans del final que gairebé tots hem fet algun cop. Avui el Vallirana dominava el Gelida per 2-0 al minut 89. 3-0 al global de l’eliminatòria. Doncs els penedesencs han volgut posar-hi picant al tram final i amb dos gols consecutius han estat a res de conduir a la pròrroga la tornada de la semifinal de la promoció d’ascens a Tercera Catalana. Al final, tot ha quedat en un ensurt per al Vallirana, que s’enfrontarà a la final a l’Athletic Esparreguera. I en una semigesta d’un Gelida que haurà de tornar a provar sort el curs vinent.

El cert és que tret dels primers deu minuts de partit, on el Gelida ha dominat i ha mirat d’espantar el rival, mai no ha fet la sensació que els visitants poguessin remuntar el 0 a 1 de l’anada. Més enllà de ser un avantatge mínim, quan el Vallirana s’ha fet amb les regnes del matx el partit s’ha traslladat a territori visitant i les ocasions dels vermells s’han començat a succeir. Hugo ha estat a punt d’avançar els locals després d’una indecisió de la defensa del Gelida però el seu xut ha marxat massa creuat (19’). Poc després, Yago ha fet treballar el porter del Gelida, que refusava el xut local (27’). Ha estat l’antesala de l’1-0: falta lateral i rematada canònica de Víctor Rivas al fons de la xarxa (30’). Curiosament, Víctor també havia estat l’autor de l’únic gol del partit d’anada a Gelida. El Gelida ha mirat de reaccionar, tímidament, amb un xut llunyà d’Arnau que s’ha perdut per sobre del travesser (34’), però també hauria pogut rebre el segon si Samuel no hagués salvat el gol d’Aitor, capità del Vallirana (43’).

Al Gelida no li quedava cap altra sortida que arriscar, una situació que ben aviat ha pagat cara amb el segon gol del Vallirana, en aquest ocasió marcat per Hugo, que resolia a la perfecció davant de Samuel (50’). El 2-0 ha deixat el partit, a priori, dat i beneït. Malgrat els intents del Gelida, el 3-0 s’olorava més que no pas el 2-1, això fins que hem entrat a les acaballes del partit i els visitants hi han tornat a creure amb dos gols gairebé consecutius. El primer, al minut 90, el feia Enric i l’empat, només un minut després, l’anotava Pablo (91’). La reacció dels blanc-i-verds, per desgràcia seva i fortuna rival, no passava d’una reacció final que ha reactivat un partit en línies generals còmode per al Vallirana, que gaudirà del factor camp a la final.