Sensació de
desenllaç cruel, el que ha patit la Unificación Bellvitge aquest dissabte a la
Feixa Llarga. Els de David Oliveros, que li havien de donar la volta a l’1-0 de fa sis dies a Barcelona, han fet part de la feina amb un gol de Pozzo que ha
conduït el partit a una pròrroga que ha tingut de tot, que ha estat eterna,
però on el Barceloneta ha assestat un cop definitiu al seu rival als pocs
segons d’iniciar-la. Després, la Uni ha remat i remat, ha malbaratat un grapat
d’ocasions de gol per dur l’eliminatòria com a mínim a la tanda de penals i ha
acabat lamentant la manca d’encert, al davant i al darrere. Satisfacció al
Barceloneta, que jugarà la final contra el Bon Pastor i, a més, amb la tornada
al Parc de la Catalana.
Com dèiem, l’1-0
obligava els hospitalencs a ser més ambiciosos per tal d’equilibrar l’eliminatòria.
Els locals van dominar els primers 45 minuts de partit i van disposar d’accions
prou importants com per obrir la llauna. Joaquín era el primer a provar fortuna
amb una xilena que marxava fora (8’) i abans de la primera pausa per hidratació,
Cristian Luque també ho intentava amb un xut creuat que també es perdia per la
línia de fons (29’). La millor opció dels blaus va arribar a pilota aturada, en
un córner servit al primer pal, ben tancat, que el porter visitant Víctor treia
sobre la mateixa línia de gol (35’). Per part visitant, poca presència ofensiva
i satisfacció per haver salvat el primer tram del partit.
Una satisfacció que
va durar tot just dos minuts, el temps que va trigar Luís Pozzo, després del
descans, en igualar l’eliminatòria amb un gol que premiava els esforços de la
Unificación Bellvitge (47’). El gol local va asserenar els ànims i va conduir
el partit a una fase de respecte i de por a perdre, per bé que els mariners van
fer una passa endavant, van aprofitar una certa davallada física dels hospitalencs
i van començar a apropar-se més a la porteria local. Això sí, sense massa
perill destacable. Amb aquest panorama, el partit s’endinsava a la pròrroga.
Un temps extra
que començava d’una manera pèssima pels interessos locals, ja que als pocs
segons de començar Mario Muñoz empatava el partit per al Barceloneta (91’). Un
cop dur per als de David Oliveros, que a partir d’aquest moment van iniciar una
lluita contra el temps i la manca de forces per mirar de restablir l’avantatge.
Els visitants van jugar bé les seves cartes i van omplir d’interrupcions una
pròrroga interminable, especialment en una segona meitat on es van afegir dotze
o tretze minuts, gairebé un tercer temps. Però va ser en aquest afegit quan la
Uni va acaronar el segon, en múltiples accions, en jugada o a pilota aturada,
però el desencert de cara a gol i l’encert del porter i rereguarda dels barcelonins
van privar la Uni d’una vida extra per buscar un ascens que s’haurà d’ajornar, com
a mínim, una temporada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada