La llei del Talió | UE Centelles 2-2 UE Aiguafreda

L’Aiguafreda ha salvat els mobles amb un gol al minut 93 després d’un partit més aviat discret on el Centelles ha opositat per obtenir un millor resultat. Sí, segurament esperàveu el típic joc de paraules, allò de la gerra d’aigua freda, però el gol de l’Aiguafreda tancava un cercle obert fa unes setmanes al partit de la segona volta de la lliga disputat a Aiguafreda, on el Centelles va empatar en temps d’afegit en un matx que va acabar com el rosari de l’aurora, amb una sanció en forma de punts per a tots conjunts (-1 per a l’Aiguafreda i -4 per al Centelles) que reduïen les opcions de lluitar per l’ascens directe d’ambdós conjunts.

Amb aquests precedents, el partit d’avui presentava un cert punt de tensió però el cert és que no hi ha hagut cap mena d’incident entre les aficions, tampoc sobre la gespa, on el Centelles ha estat millor que l’Aiguafreda per bé que el primer cop l’han clavat els visitants, avui de groc, amb un gol prou matiner de Marc Bach, que ha acompanyat la pilota per batre Pedro i avançar el seu equip quan tot just portàvem 11 minuts de partit. Ha estat un miratge, perquè l’Aiguafreda mai no s’ha acabat de sentir còmode al camp malgrat la claca que els ha acompanyat en aquest derbi. Els de Sergi Company no van acusar el gol encaixar i van aconseguir empatar al minut 26 en una centrada enverinada de Pol que acabava al fons de la xarxa visitant (26’). No s’aturarien aquí, els centellencs, que al minut 37 completaven la remuntada després d’una gran acció personal de Jordi, que assistia Sereda per situar el 2-1 al marcador.

Resultat sorpresiu per qui no havia vist el primer temps, però lògic vist com s’havia desenvolupat el partit. I encara rai per als visitants, ja que la destrossa hagués pogut ser pitjor al segon temps. Només començar, Pol Viñets perdonava el tercer dels locals amb una rematada des de la frontal de l’àrea que s’estavellava al travesser de la porteria de Miquel Boix (47’). Un Miquel Boix que minuts després s’erigiria en salvador del seu equip, quan al pas pel minut 61 salvava una rematada de Miquel Arañó després d’una gran acció individual. L’Aiguafreda va mirar de moure l’arbre amb un bon grapat de canvis a la recerca d’un empat que va acabar arribant amb aquell regust especial de fer-ho en temps d’afegit: segur que no va ser el gol més bonic de la carrera de Pol Segalés, però un 2-2 en un derbi, en territori contrari i al minut 93 és millor que un gol bonic. Un premi generós per un Aiguafreda que dissabte que ve (dos quarts de set de la tarda), voldrà tancar l’eliminatòria per seguir somiant en l’ascens.