Dos anys després,
el Vilamalla s’ha cobrat la revenja i ha aconseguit l’ascens a Tercera Catalana
al camp del Camallera, l’equip que fa dues temporades, en l’última jornada de
lliga, els va guanyar per 2-4 a domicili en un duel directe per l’ascens directe.
Avui, el Vilamalla n’ha fet prou (que no vol dir que hagi estat fàcil) amb mantenir
l’avantatge del partit d’anada. El 2-1 de fa set dies ha servit perquè els del
Pont del Príncep tornin, quatre anys després, a Tercera Catalana. Enguany, a
més, els blanc-i-negres han estat la bèstia negra del Camallera: victòria i
empat a la lliga, victòria i empat en aquesta promoció d’ascens.
Partit a dos
quarts de dotze del matí, darrer dia de maig i com que no hi ha hagut miracle,
ha fet calor. Molta. I això ha condicionat el partit. Tot i això i, contra pronòstic
(pels que no havíem vist cap dels dos equips), ha estat el Vilamalla qui ha
creat més sensació de perill al llarg del primer temps. Especialment actiu ha
estat el seu dorsal 24, Alioune Gueye, el primer a provar fortuna amb un xut
llunyà que ha marxat fregant el travesser (7’). L’avís del Vilamalla no ha fet
reaccionar els locals, que amb prou feines han amenaçat la porteria rival. Sí
que ha tingut més feina Jordi Triola, porter del Camallera, que s’ha hagut de
lluir en dues accions més abans del descans: primer per desviar el xut de falta
de Cheikh Barry (20’) i minuts més tard, per enviar a córner una bona rematada
de cap de Gueye (33’). Coses del futbol, però, la millor ocasió del segon temps
ha anat a càrrec dels locals, amb una rematada ben potent d’Oriol Mesas (44’)
que el porter del Vilamalla s’ha tret de sobre com ha pogut per evitar el gol
local.
El pas pel
descans no ha canviat massa la decoració. Almenys d’inici. Perquè només havien
transcorregut vuit minuts quan Adrián Alarcón ha disposat de la gran ocasió del
Vilamalla per sentenciar l’eliminatòria, amb una centrada amb molt mala llet
que s’ha enverinat i ha acabat picant el pal esquerre de la porteria del
Camallera (54’). Poc després, Sissoko ha tornat a fer treballar Triola, que ha
refusat el seu xut (59’). Amb el pas dels minuts, el Camallera s’ha anat
estirant a la recerca del gol que igualés la final, però als locals els ha
faltat espantar el rival amb una mica més de constància. Tanmateix, els grocs encara
han tingut una ocasió claríssima amb un batzac de Bernat Berenguer que s’ha
estavellat al travesser visitant (81’). Al final, empat sense gols i ascens del
Vilamalla en aquest derbi empordanès.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada