Bogeria a l'Estruch | Terlenka B 3-3 Albirrojita de Catalunya

Terlenka B i Albirrojita de Catalunya tancaven la jornada 24 del grup 11 de Tercera Catalana. Era el duel més destacat, atès que un triomf pratenc els situava al capdavant de la lliga, mentre que la victòria dels hospitalencs els apropava a només un punt del rival d’avui. Gran afluència de públic a l’Estruch, amb presència i txaranga i visitant i disgust local, ja que al minut 20  veien com la Terlenka perdia per 0 a 2 després d’una exhibició de força i d’efectivitat de l’Albirrojita: José Santander obria la llauna ben aviat, al minut 4’, amb un gran gol que acabava amb tot l’equip celebrant el gol agenollats i abraçats a la gespa. Els blaus no van acabar d’entrar en un partit travat, amb constants interrupcions i que se’ls va complicar encara més amb el segon gol visitant, ara obra d’Édgar Romero. El 0-2 va semblava encarrilar el triomf guaraní, que va veure com just abans del descans es quedava amb 10 per l’expulsió de Denis (45’).

Amb un home més i amb l’obligació de marcar per tornar a entrar al partit, la missió de la Terlenka B era clara. I el gol de Brais al minut 53 després d’una acció de córner tornava a posar emoció a un partit que a partir d’aquí va transitar entre la bronca i la tensió i la bogeria d’un tram final sense treva. Amb els pratencs bolcats sobre la porteria visitant, els de Marc Garcia van trobar el premi de l’empat gràcies al gol de Gerard Alarcón al minut 72. Amb 10 i havent perdut l’avantatge pintaven bastos per a l’Albirrojita, que va veure com els pitjors presagis es complien al minut 87 en una acció desgraciada, després que un xut local piqués primer al pal, després a l’esquena del porter i la pilota quedés morta perquè Jordi l’enviés al fons de la xarxa per fer embogir la parròquia local, molt crítica amb l’actuació arbitral i amb la duresa del rival.

Però aquest esport és imprevisible i quan el triomf local semblava el signe definitiu, un atac ràpid de l’Albirrojita el va acabar conduint a gol Matías Agüero (93’) que rescatava un punt per al seu equip. I en podrien haver estat tres, per ells i pel rival, si no haguessin perdonat de manera incomprensible sengles ocasions que haguessin dibuixar un final encara més dantesc  en un partit màgic per a l’espectador neutral.