Galeria d'imatges a l'Instagram #TheCatalanGroundhopper
El derbi osonenc
d’ahir al migdia va ser la més viva demostració d’aquell tòpic dels estats d’ànim.
Instal·lats en zones ben diferents, Vic i Tona van allargar les seves inèrcies
en un duel on, en línies generals, el Tona va estar millor i va aconseguir un
triomf més suat del que aparentava. Perquè malgrat que als primers compassos
del matx els locals van voler controlar la possessió, ben aviat el Tona va
reinterpretar el partit al seu favor. Amb un futbol més vertical que el del
rival, els homes de Raúl Paje van començar a desnivellar el camp cap a la
porteria rival, amb un Marc Roquet que, a centrada de Xavi Múrcia, va obligar
el porter local Agustín Mora a fer la seva primera intervenció (8’). Més tard
provarien fortuna Sehou i Javi García, en el que seria l’antesala del primer
gol tonenc. Assistència de Roger Garcia a Marc Roquet, i definició del 20 del
Tona amb un xut creuat lluny de l’abast del meta local (27’). El gol va deixar
tocat un Vic que va trigar a reaccionar. De fet, va ser el Tona qui va acaronar
el segon, novament a les botes d’un Marc Roquet que va dur de corcoll la
defensa del Vic.
El pas pels vestidors
va servir per canviar la decoració del partit, amb un Vic obligat a reaccionar
per la situació del marcador i de la taula classificatòria. Ramon Carrascal va
fer un triple canvi al descans i va fer entrar Estellés, Ot Bofill i Juli. Els
blanc-i-vermells van començar a trepitjat terreny rival de forma habitual però
van continuar amb la pólvora mullada. A més, un penal força clar sobre Manel
Martínez (48’) va acabar d’encendre els ànims de la parròquia vigatana amb l’àrbitre,
Bureu Méndez. Quan pitjor ho estaven passant els quadribarrats (avui de negre),
Roger Garcia es va plantar sol davant Agustín Mora i va definir amb mestria per
sentenciar el partit al minut 66. El 0-2 va acabar de desnortar el Vic que,
tanmateix, va reaccionar quan gairebé ningú ho esperava i després d’un cop dur.
Perquè al minut
88, Chema Moreno enviava al pal dret de la porteria de Craviotto una pena
màxima comesa sobre Manel Martínez (ara sí, xiulada). L’error va esperonar els locals,
que al bell mig de l’afegit van aconseguir escurçar la distància gràcies al gol
de Manel Martínez (95’). Restaven dos i propina d’afegit i, les coses com són,
a base de pilotes penjades i accions a pilota aturada, el Vic va gaudir de situacions
per conduir el partit a un empat que no va arribar per desgràcia local i
fortuna d’un Tona que va acabar demanant l’hora per certificar un triomf que l’allunya
de la zona baixa i l’apropa a la noble a l’espera del partit pendent de dimecres
(4 de la tarda) a casa contra l’Hospitalet.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada